És la més jove de les tretze dones que hi competeixen enguany
L’1 de gener passat es va iniciar a Argentina una de les competicions esportives més dures del món. Es tracta del Ral·li Dàkar, conegut popularment com París-Dakar, i que aquest any es realitza per tercera vegada consecutiva en sòl argentí i xilè, després de deixar enrere les edicions africanes. Però aquest any és una edició molt especial, perquè compta amb la participació de la motorista catalana Laia Sanz, deu vegades campiona del món de trial.
Amb la prudència per bandera, Laia Sanz, que competeix amb una Honda CRF 450X, reconeix que competirà sense córrer gaire perquè és la primera vegada que participa en aquest certamen. No obstant, ho fa de la mà d’un dels professionals amb més renom al Dàkar. Es tracta de Jordi Arcarons, el famós pilot que va contribuir que Nani Roma i Marc Coma aconseguissin guanyar el ral·li i en fossin subcampions quatre vegades.
Un dels consells que més ha valorat la pilot catalana és que ha de seguir fidelment el “roadbook”. Aquest aparell electrònic mostra anotacions específiques als pilots durant la carrera perquè puguin competir d’una manera més segura. Però malgrat ser una novella al Dàkar, la jove pilot no empal·lideix davant aquest repte: “Encara que sóc novella i no he participat mai a cap prova d’aquest tipus. El trial, dins dels esports en moto, és el que et dóna una millor tècnica i sensibilitat. Per aquest motiu, un que és capaç d’anar bé amb una moto de trial s’adapta a qualsevol tipus de terreny i d’especialitat”. El que més crida l’atenció és la gran confiança que la pilot té en si mateixa malgrat que ha qualificat el Dàkar com la cursa més dura del món.
Laia Sanz va tenir un excel·lent començament, situant-se a les primeres posicions, una sort per a la jove que representa una de les escasses pilots fèmines que competeixen a la prova. Concretament, són tretze les dones que hi competeixen, i Sanz és la més jove, amb 25 anys. Amb tot, la deu vegades campiona de trial ja ha experimentat la duresa d’aquest recorregut: s’ha perdut en una de les últimes etapes i ha perdut més de 20 minuts per socórrer un company. Això sí, manté el liderat a la Challenger femenina, i a la categoria general és al lloc 41. Sanz ha dit: “Ha estat perfecte”.
Preguntada per la poca presència de dones al ral·li, s’expressava de la següent manera: “Crec que pot ajudar el fet que altres dones s’animin i, com més n’hi hagi, més s’animaran altres noies. També han servit d’exemple a la prova Annie Seel, que corre des de fa molts anys, i Tina Meier… Si es demostra que al Dàkar les dones també podem córrer i ser competitives, en un futur n’hi correran més”. En tot cas, és sorprenent que d’aquestes tretze dones que disputen la prova, cap no és sud-americana. Esperem que any a any augmenti la presència de pilots fèmines en aquest tipus de proves i, sobretot, desitgem que Laia Sanz finalitzi a la part més alta del podi el dia 16 de gener.
