* Aquest fenomen existeix com un correlat d’una violència que ja existeix “offline”
La digitalització de la vida quotidiana és un terreny de doble anàlisi. D’una banda, se sap que el present digital ha multiplicat oportunitats per a la comunicació, sobre coneixements i alhora ha introduït nous riscos.
En el cas de les dones, són múltiples les formes de violències que pateixen en l’univers digital, com el grooming, la difusió d’imatges no consentides, l’assetjament virtual o el sexting *, pràctiques cada vegada més esteses en la vida en línia. En aquest context, La Asociación por los Derechos Civiles (ADC) amb la col·laboració de Fundación Activismo Digital, van presentar un document anomenat: Estat de la violència en línia contra les dones a Argentina. Informe presentat davant la Relatoria Especial de Nacions Unides sobre violència contra la dona.
En el document es destaca la necessitat de crear polítiques públiques orientades a disminuir la violència cap a les dones en el context digital, per a això s’ha de tenir en compte que la violència cap a les dones “en línia” no és un fenomen de nova espècie, sinó que es manifesta com un correlat de la violència cap a les dones que hi ha en la nostra societat.
“Una política pública amb fins a combatre la violència de gènere en l’espai digital no hauria de dissenyar-se pensant només en aquesta faceta més innovadora, sinó que s’hauria d’incloure com a part del Plan de erradicación de Violencia hacia las Mujeres “, subratlla el document. Com a Jeannette Torrez, sociòloga i investigadora de l’àrea digital de l’ADC i autora de l’informe, subratlla que “la violència de gènere existeix com un correlat d’una violència que ja existeix” offline “, i que s’assenta sobre una distribució desigual de poder entre homes i dones, generant infinitat de conseqüències en les nostres pautes de socialització i la manera en què ens relacionem”.
Alhora que qualifica “d’ alarmant” la falta de denúncies provocada, principalment, per la vergonya o humiliació de la víctima, l’escassetat de professionals idonis (policies, fiscals, advocats) i el limitat accés a la justícia per part de les dones.
A l’Argentina no hi ha estadístiques oficials d’ assetjament virtual i difusió no consentida d’imatges íntimes i per al desenvolupament d’aquest informe, ADC va comptar amb la col·laboració de la Fundación Activismo Feminista Digital, que detalla algunes causes per les que moltes víctimes no fan les denúncies, algunes d’elles són: la manca de coneixement del dret que assisteix als i les damnificades; la dificultat de l’accés a la denúncia, el maltractament en l’atenció de la víctima a les dependències de prevenció primària; la descreença del rol de l’Estat (Policia o Justícia) com operatiu i eficaç en aquests casos; el cost de l’inici del procés judicial posterior.
L’esmentat informe enfoca també la ineficàcia de l’única resposta per part de l’Estat: el punitivisme ja que no resol la complexitat del problema. Per tant, adverteix que és necessari l’ urgent creació de “polítiques públiques que persegueixin objectius addicionals a la penalització: l’educació, prevenció, capacitació d’operadors judicials, conscienciació social i empoderament de la dona en l’ús de les tecnologies”.
Alhora que subratlla la necessitat d’un disseny de polítiques públiques que apunti a l’eradicació de la violència cap a les dones a partir dels trets multidimensionals ja que és substantiu considerar els contextos culturals de les dones, la seva diversitat en edat i accés a educació per a l’abordatge de qualsevol problemàtica relativa a aquests temes.
