Sobirania segrestada i drets en perill
La Unió Europea (UE) està negociant des de 2013 amb els Estats Units (EUA) un tractat de lliure comerç i inversió (TTIP, per les sigles en anglès) que, de signar-se, atorgaria més drets a les empreses que a la ciutadania.
Seria a través de la desregulació dels sistemes socio-econòmics del vell continent, a més de desmantellar els estàndards de protecció sanitària i ambiental i reduir els drets laborals.
Sota el nom de ‘Sobirania segrestada i drets en perill’, diferents panells internacionals, molts d’ells totalment femenins, i durant dos dies, s’han donat les inquietants claus de les negociacions del TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership), que es porten a porta tancada i en secret amb la delegació nord-americana. D’aquest costat, els actors són alguns “representants de la Comissió de Comerç del Parlament Europeu, que no faciliten els documents” afirmava Susan George, presidenta d’ATTAC França.
En aquests debats de Barcelona, George afirmaba, “s’escoltaran un munt de males notícies”, però va suggerir utilitzar “l’estratègia de dràcula: que quan surt a la llum desapareix”, en referència a exigir transparència i emprendre accions per frenar l’acord, que s’està discutint sense cap consulta pública.
Una antiga estratègia de les Transnacionals
Susan George, també integrant del neerlandés Transnational Institute (TNI) va posar el context de la situació en la primera taula rodona: “És una antiga estratègia de les 70 més grans corporacions o transnacionals (ETN) que, amb la signatura del TTIP i el TTP–Trans Pacific Partnership”, que també es negocia en secret amb altres països (Japó, Austràlia, Nova Zelanda, Malàisia, Brunei, Singapur, Vietnam, Canadà, Mèxic, Perú i Xile) “els EUA tindria a les seves mans dos terços del PIB mundial, exclosos els BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica)”.
Per a la politóloga nordamericana nacionalitzada francesa, “aquestes ETN mundials (químiques, petroleres, gasistes, lobbies sanitaris, d’advocacia i consultores…) treballen des dels anys 90 per fer seure a Europa en una taula i aconseguir: Reduir tarifes, reglaments i normes; desregular les inversions per augmentar els drets corporatius i les garanties d’inversió i impedir que s’apliquin els ‘principis de precaució’ tant per als organismes modificats genèticament (OMG), com per a les proves sanitàries, en nom del desenvolupament empresarial”. Fet que significaria, segons ella, “retrocedir en tot allò que s’ha aconseguit a Europa des de la II Guerra mundial pel que fa a la salut, l’educació, treball, salaris, medi ambient… I ho hem de parar” va afirmar George, com vam fer amb l’ AMI (Acord Multilateral sobre Inversions) el 1998.
Taula rodona del primer dia a la UB. Foto C.Seijo R. Bellera
Usurpar el poder democràtic dels pobles
L’objectiu d’aquestes grans corporacions, en altres paraules, és aconseguir una “convergència reguladora i estàndards a la baixa“ (Estats Units no ha signat les convencions de l’Organització Internacional del Treball-OIT) i eliminar qualsevol obstacle legislatiu al comerç. Aquestes ETN “volen molt més del que han obtingut fins ara i, sobretot, decidir per sobre de les persones elegides democràticament, usurpant el poder dels pobles i les democràcies”, va apuntar Susan George en una altra de les taules, en la qual va revelar el que signifiquen els ISDS o els ‘Mecanismes de Solució de controvèrsies entre inversors i Estats’.
“El ISDS és un mecanisme que té un escala superior a l’OMC (Organització Mundial del Comerç) i que permet forçar als governs a fer el que volen els inversors”, segons aquesta investigadora. D’aquesta manera, les empreses poden denunciar un país en tribunals internacionals privats, fora de l’àmbit de qualsevol sistema judicial nacional, i reclamar compensacions econòmiques, si consideren que “la seva inversió potencial (i els beneficis relacionats) estan amenaçats” per diferents causes, com canvis legislatius nacionals, possibles expropiacions o suspensió de projectes.
Sobre això, la ONG Amics de la Terra en el seu text La punta d’iceberg anti-democràtic, d’octubre de 2013, cita paraules de l’àrbitre espanyol Juan Fernández-Armesto qui opina que:“mai deixa de sorprendre’m que Estats sobirans hagin acceptat qualsevol forma d’arbitratge amb inversors (…) i se’ls dóna el poder a tres persones privades perquè revisin, sense cap tipus de restricció o procediment d’apel·lació, totes les accions del govern, totes les decisions de la Justícia i totes les lleis i reglaments provinents del parlament.”
Arbitratges cars i superespecialitzats
“Un exclusiu grup de firmes d’advocats, especialitzats en comerç i inversions i cars () perquè cobren dietes altíssimes (+ de 3.000 dòlars/dia) més bons, formen aquests panells de 3 àrbitres”, explicava Susan George. Aquests panells actuen amb absolut secretisme i sense procediments per recorrer les seves accions, ni informació pública. Ella va aclarir també que només dues firmes es dediquen a defensar els Estats i totes les altres defensen a les grans corporacions perquè aquest tipus d’arbitratges fa que alguns petits països no puguin permetre’s els elevats costos de les demandes.
Susan George, en un apart de les sessions. Foto C.Seijo R. Bellera
En els últims set anys, va informar George, Estats Units ja està incloent aquests ISDS en els acords bilaterals i va posar diversos exemples: el cas de l’Equador contra la petroliera Chevron (els costos per a Quito van arribar als 18 milions de dòlars). Altres dels exemples a Europa són els 22 milions d’euros que Eslovàquia ha hagut de pagar a l’asseguradora sanitària holandesa Achmea, pel suposat ‘lucre cessant’ quan aquest país centreeuropeu va paralitzar el procés de privatització sanitari. O a la pròpia Alemanya a qui l’empresa energètica sueca Vattenfall, li ha reclamat 3.700 milions d’euros en compensació per la ‘pèrdua de guanys que deixés d’ingressar’ per la decisió del tancament de les centrals nuclears alemanyes després del tsunami a Fukushima (Japó).
Els interessants debats es van realitzar, divendres 10, a l’Aula Magna de la UB del Raval, en forma de taula rodona, amb Susan George, l’activista feminista peruana Rosa Guillén, l’advocat mexicà Francisco López Bárcenas, en substitució d’una col·lega del seu país, que no va poder viatjar i la nord-americana Courtenay Lewis, les tres últimes persones amb perspectives i exemples de l’aplicació en els seus països sobre els Tractats de Lliure Comerç.
Dissabte 11 es van dur a terme a la sala d’actes del CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) 4 blocs de treball. En el primer es va informar del funcionament i mecanismes del TTPI i la ISDS, amb panelistes dones d’Alemanya, Estats Units, Perú i la pròpia Susan George. Els tres blocs restants foren sobre els drets laborals, els serveis públics i l’educació, la salut, l’aigua i els diferents impactes per al medi ambient i l’alimentació, La Independent n’informarà en un altre article.
Més informació
