Aquest 10 de febrer l’Assemblea de Dones del Fòrum Social Mundial proclamava a Dakar: “Exigim la sobirania alimentària dels pobles i el consum de productes locals, l’ús de les nostres llavors tradicionals i l’accés de les dones a la terra i a recursos productius”. En un entorn més proper al voltant d’aquesta setmana s’han concentrat diverses activitats a l’entorn de la sobirania alimentaria i gènere demostrant que la sobirania alimentària si que és a l’agenda.
El programa Per a tots La 2 del 29 de març dedicava al tema una entrevista a l’activista i coautora de ‘Del campo al plato’ (Icaria ed., 2009) Esther Vivas, a través de la qual coneixíem les seves opinions sobre les alternatives a la crisi actual, ser “antisistema” avui, les causes de la crisi alimentària, l’especulació financera amb les matèries primeres, les respostes des dels moviments socials i el paper de la dona com a motor de canvi. http://esthervivas.wordpress.com/2011/03/29/se-empieza-por-indignarse-luego-rebelarse-y-actuar-colectivamente/
Vivas afirma en un recent article La crisi alimentària colpeja de nou : “Mentre l’agricultura i l’alimentació continuïn sent considerades una mercaderia en mans del millor postor, i els interessos empresarials prevalguin per damunt les necessitats alimentàries i els límits del planeta, la nostra seguretat alimentària i el benestar de la terra no seran garantits”. En un anterior article sobre sobirania alimentària i gènere Mujeres de maíz (Público, 24/08/2010) deia que “Als països del Sud, les dones són les principals productores de menjar, les encarregades de treballar la terra, mantenir les llavors, recol·lectar els fruits, aconseguir aigua …… Entre un 60 i un 80% de la producció d’aliments en aquests països recau en les dones, un 50% a nivell mundial. Aquestes són les principals productores de cultius bàsics com l’arròs, el blat i el blat de moro, que alimenten a les poblacions més empobrides del Sud global. Però malgrat el seu paper clau en l’agricultura i en l’alimentació, elles són, al costat dels nens i nenes, les més afectades per la fam.”. Cal que, continua l’autora de l’article, “… aquesta sobirania alimentària sigui profundament feminista i internacionalista, ja que la seva consecució només serà possible a partir de la plena igualtat entre homes i dones i el lliure accés als mitjans de producció, distribució i consum d’aliments, així com a partir de la solidaritat entre els pobles”.
També des d’inicis d’abril i sota el lema Salut, alegria i agroecologia! el col·lectiu Panxacontenta acaba d’iniciar a l’Espai Obert de Barcelona xerrades, tallers, cine-fòrums,… per “reflexionar sobre l’agroecologia i aprendre diferents estratègies per millorar la nostra autonomia alimentària i de salud”. Sota el títol “A sol i serena: Sobirania Alimentària des d’una perspectiva de Gènere” proposen uns tallers des de la perspectiva de gènere partint de la base que l’alimentació és indisociable de la supervivència humana, que l’evolució de l’agricultura correspon a un llarg procés d’investigació i creació, històricament encapçalat per les dones. Alhora els tallers integraran els diferent contextos Nord-Sud, els models tant de producció com de consum, i finalment es proposen compartir les experiències alternatives ja en marxa que impulsen els principis de la Sobirania Alimentària.
I finalment, potser l’activitat que té més ressò, la Trobada Internacional dels dies 7,8 i 9 d’abril a Bilbao sota el lema ““Reflexiones feministas en torno a la Soberanía Alimentaria/Elikadura Subiranotasunari buruzko hausnarketa feministak”, organitzat per derechos del campesinado.orgizen-ematea dohakoa web nekazarieneskubideak.
A Bilbao, s’hi està tractant com l’agronegoci vulnera els drets de les dones camperoles, s’hi fa l’anàlisi de la sobirania alimentària des de la perspectiva feminista, s’hi repensen els actuals plantejaments de sobirania alimentària, es creen noves estratègies sobre l’aliança de les dones que treballen en aquests projectes.
Entre les activitats complementàries a la Trobada Internacional destaca la presentació del documental “Primero el gallopinto” (Nicaragua) i les conferències descentralitzades el dia 11 a la Casa de Cultura Clara Campoamor de Barakaldo i a a la Cooperativa de Consumo Iniciativa Social, Bar “El 70” de VITORIA-GASTEIZ: “Impactos del agronegocio sobre la vida de las mujeres” . El 12 a l’ Escuela de Empoderamiento de Basauri “Alianzas de mujeres por la Soberanía Alimentaria: la Marcha Mundial de las Mujeres” i el 13 a la casa de Casa de Las Mujeres de Donosti “Soberania Alimentaria y Género”.
Entre les conferenciants i ponents hi ha un munt d’expertes: Arantza Arrien (EHNE Bizkaia)Norte; Belén Verdugo (CERES-COAG. Revista Soberanía Alimentaria y Género); Lucineia Miranda De Freitas (Sector de Género del MST); Rubidia Estela Escobar Martinez (La Colectiva Feminista- El Salvado
r); Maria Jesus Pinto (Entrepobles); Isabel Vilalba (Sindicato Labrego Galego); Miriam Nobre (Secretariado Marcha Mundial de las Mujeres); Beatriz de Lucas (Mundubat);Irene Casas (Veterinarios Sin Fronteras);Soraya Gadea Troches (Red Pulperías Managua. Nicaragua); Jeanne Verlinden (La Vía Campesina Europa); Alicia Reigada Olaizola (Grupo Soberanía Alimentaria y Género –Andalucía-) i Reyna Muñoz (ATC-LVC Nicaragua. coordinadora del Movimiento de Mujeres en Estelí).
ENTREPOBLES, que participa en la Trobada, va publicar l’any passat el llibre “Las mujeres alimentan el mundo”. En paraules de Montse Benito, de l’organització a Barcelona, amb aquesta publicació “l’organització reafirma el compromís i acompanyament en els procesos d’apoderament de les dones camperoles i indígenes…per una sobirania alimentària que es concebeix com una proposta de futur, sustentada en principis d’humanitat, com són l’autonomia i l’autodeterminació dels pobles i les persones”. Maria Jesús Pinto, que participa en una de les taules d’aquesta Trobada Internacional a Euzkadi, antropòloga, activista social, feminista, membre d’Entrepobles i coautora del llibre abans esmentat, ens apropa una nova realitat en el seu capitol: ”…
I com baules de la cadena patriarcal, noves dones, aquesta vegada migrants del camp d’altres països han arribat a Europa, l’Estat espanyol a cobrir aquests treballs de neteja, de cura de les persones, que anys enrere van realitzar les migrants camperoles en els seus propis estats . I unes i altres també han trobat, en la mesura que la mà d’obra masculina ho ha anat deixant, un espai en les agroexplotacions, com assalariades. Treballs amb unes condicions infrahumanes … i el seu salari amb prou feines arriba per a res.”.
Més informació de la Trobada Internacional “Reflexiones Feministas entorno a la Soberania Alimentaria”
