“El futbol és el meu primer i últim amor”, diu la sudanesa Salma al-Majidi, de 25 anys. Als 16 anys es va “enamorar totalment” d’aquest esport veient com l’entrenador de l’equip escolar del seu germà petit dirigia als nens.
La sudanesa Salma al-Majidi, de 25 anys, s’ha convertit en la primera dona en entrenar un equip de futbol masculí en el món àrab, segons ha reconegut la FIFA. Es tracta del club Al Ahly A Gadaref, de la regió sudanesa de Gadaref, a l’est de Khartum, i els seus membres l’anomenen amb afecte “germana entrenadora”.
Filla d’un policia jubilat, aquesta pionera explica a Ràdio França Internacional que als 16 anys va quedar “totalment enamorada” d’aquest esport al veure, com l’entrenador de l’equip escolar delseu germà petit, dirigia els nens. Majidi va seguir atentament les seves consignes, els seus gestos, la manera en què col·locava els cons a la gespa durant les sessions de pràctica … “Al final de cada sessió d’entrenament, parlava amb ell de les tècniques que utilitzava per ensenyar als nois” , explica a l’agència AFP.
Però, en no haver-hi al seu país equips femenins, Salma al-Majidi sabia que l’única manera de practicar el seu esport favorit era entrenar un equip masculí. “Encara no hi ha espai per al futbol femení al Sudan”, on no hi ha cap equip femení.
L’entrenador del seu germà “va veure que tenia un do per a l’entrenament” i li va donar “l’oportunitat de treballar amb ell”, s’enorgulleix. Aquesta dona que ha acabat per fer història en el futbol va començar per entrenar dos equips juvenils (Sub-13 i Sub-16) de l’Al Hilil, un club d’Omdurman. “És molt difícil entrenar els adolescents, vaig haver de ser forta per fer-me amb ells”, confessa la jove, que va entrenar diversos equips abans d’aterrar a l’Nasr Omdurman, de la tercera divisió.
“Al principi, alguns jugadors no van col·laborar amb mi només perquè jo sóc dona”, admet. El somni d’aquesta tècnica és que el seu país tingui un equip de dones i escalar amb ell fins a la primera fila. També li agradaria poder entrenar un club de fora del seu país. “El futbol és el meu primer i últim amor”, confessa la dona, vestida amb xandall i vel negre. L’entrenadora va figurar en la llista de les “100 dones inspiradores” que va realitzar la BBC el 2015 i ha estat entrenadora de diversos clubs masculins (Al Nasr, Al Nahda, Nile Halfa, Al Mourada) abans d’arribar al seu actual club.
Al Sudan, país governat per la llei islàmica des de 1983, no hi ha cap llei que prohibeixi el futbol femení, però no cal, ja que una societat conservadora i el govern islamista en fan inviable la seva pràctica. “Hi ha restriccions per al futbol femení, però estic decidida a triomfar”, assegura aquesta entrenadora.
Mounira Ramadan, que arbitrava partits de futbol masculins en els anys setanta, és l’altra dona que ha aconseguit cert reconeixement en la història del futbol sudanès. Des de 1951, el Sudan forma part de la FIFA i el país va crear, al costat d’ Egipte i Eritrea, la Confederació Africana de Futbol, guanyant el 1970 el títol continental.
Que una dona entreni a un equip de futbol masculí aixeca polseguera al seu país. “Sudan és una agrupació de tribus i algunes d’elles creuen que la dona ha d’estar confinada a casa”, explica aquesta diplomada en comptabilitat i gestió i ara entrenadora. “Hi havia un noi que rebutjava escoltar-me. M’havia dit que pertanyia a una tribu que creia que els homes mai han d’acceptar ordres de les dones”, explica. Li va costar uns mesos abans que aquest jove l’acceptés com la seva entrenadora.
“Al principi, la gent al carrer ens deia els Fills de Salma”, recorda Majid Ahmed, un davanter de l’equip i fan acèrrim de Lionel Messi. “A l’escola tenim dones professores, quin és el problema a tenir una dona entrenadora?”, es pregunta.
Criada en una família tradicional, va ser difícil per Salma que els seus desitjos fossin acceptats per la seva família, admet el seu pare, Mohammad al Majidi. Un oncle que la criticava molt per la seva tasca d’entrenadora, va canviar d’opinió quan va veure que la graderia corejava el seu nom ( “Salma, Salma!”). “Aquests membres de la família ara resen a Al·là perquè l’ajudin”, diu.
Des de molt aviat, la mare de l’entrenadora de futbol sabia que la seva filla era diferent. “Sempre va preferir portar pantalons. Fins i tot creuant el carrer mirava als nois jugant a futbol”, relata Aixa al-Sharif.
