Per Rosa Maria Rodríguez Quintanilla, periodista. RIPVG
Al doble risc que ja enfrontaven les dones periodistes abans de la pandèmia, per la seva professió i per la seva condició de dones, ara, a causa del coronavirus l’amenaça a la seva salut, al seu treball i a les seves vides, encara és més gran. Així resumeixen 50 reporteres i comunicadores de 10 països, la seva nova realitat davant aquesta contingència sanitària.
En una reunió virtual, denominada “Aquelarre en temps de quarantena”, les integrants de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (RIPVG en castellà) provinents de l’Argentina, el Brasil, Xile, Colòmbia, l’Equador, Espanya, els Estats Units, Mèxic, Suècia i l’Uruguai, van sostenir un diàleg durant més de 2 hores, en el qual van exposar l’impacte de la pandèmia en les dones que exerceixen el periodisme.
La desigualtat i les violències que ja vivien es van empitjorar. Ara les periodistes també estan exposades a perdre la salut física, psicològica, emocional i fins i tot la vida, en estar moltes d’elles, en la primera línia de la cobertura informativa de la contingència sanitària, sense que les empreses periodístiques garanteixin el seu dret a comptar amb serveis mèdics i amb equip de protecció per a prevenir el contagi.
L’impacte econòmic del Covid-19, també va accentuar la crisi existencial que ja enfrontaven el periodisme i els mitjans de comunicació.
Les periodistes ara estan atabalades per les jornades dobles de treball, per acomiadaments massius, tancaments de mitjans, així com per la reducció salarial i absència d’ingressos per publicitat. I per al periodisme feminista és encara més greu. Per la precarització, la cancel·lació dels escassos projectes i la falta de finançament per al periodisme amb perspectiva de gènere, hi ha periodistes que es troben en la disjuntiva de continuar exercint o tancar els seus espais de comunicació independents per a buscar altres alternatives que els donin per a viure.
L’emergència sanitària ha avivat la intolerància de governs populistes i conservadors, les expressions d’odi i l’assetjament massiu en línia contra la premsa.
El discurs estigmatitzant contra la tasca dels i les periodistes, que en països com Mèxic, s’està col·locant des de la presidència de la república i està sent replicat per governadors contra dones periodistes, com s’ha documentat en l’estat de Puebla, és un greu problema que limita i vulnera el dret a la llibertat d’expressió i l’accés de la societat a la informació.
La pandèmia també mostra que es necessiten més periodistes amb perspectiva de gènere en les redaccions i amb formació en temes de salut i que és urgent visibilitzar l’impacte diferenciat en la vida de les dones, les diversitats, les comunitats afros, migrants i els homes, particularment la crisi en l’organització social de les cures i l’increment de la violència de gènere pel confinament durant l’emergència.
L’agenda de gènere va quedar invisibilitzada en els continguts dels mitjans de comunicació, davant l’aclaparadora cobertura del Covid-19. Preval la subrepresentació femenina i estan sent relegats d’aquests, el feminicidi, l’assetjament, la paritat i violència política, la crisi de les cures, la feminització del sector salut, les persones adultes majors, entre altres temes.
Les comunicadores van coincidir que avui més que mai s’ha de donar major impuls al periodisme feminista i donar també un tractament informatiu amb perspectiva de gènere i drets humans.
Aquesta pandèmia ens ha deixat una lliçó: Hem de posar en el centre la vida de les dones, particularment la vida i les cures de les dones periodistes.
Les jornades aclaparadores de 24h x 7dies que avui enfronten les dones des del confinament, atenent caps que els estan exigint a tota hora, les tasques de cura i fins i tot escolars, han de ser temes de l’agenda mediàtica perquè es visibilitzin i no es normalitzin.
També hi ha en la Xarxa, els qui no creuen en l’existència d’una pandèmia, però que veuen aquesta època, com una immillorable oportunitat per a aconseguir un canvi positiu, un canvi de paradigma per a posar la vida i les cures en el centre de l’eix organitzador de la convivència humana.
En l'”Aquelarre en temps de quarantena”, les periodistes de la RIPVG van lamentar el decés de les i els col·legues que han perdut la vida, després de resultar ser positiu en la Covid-19 durant la cobertura de l’emergència sanitària. També es va recordar a una de les fundadores i ex coordinadora de la RIPVG, Montserrat Minobis, a un any de la seva defunció.
Aquesta reunió virtual, va ser convocada per la Coordinació Col·legiada de la RIPVG, de la qual formen part l’Alícia Oliver (Catalunya. Estat espanyol), Miriam Bobadilla (Argentina ) i Rosa Maria Rodríguez Quintanilla (Mèxic) així com pel Consell de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere conformat per Fabiola Calvo (Colòmbia), Jenny Rönngren (Suècia), Liliana Hendel (Argentina) i Lucía Lagunes (Mèxic) per a escoltar-nos, saber com estem i com ha impactat la pandèmia en la vida de les dones periodistes.
La Coordinació Col·legiada va aprofitar per reconèixer el treball de les Comissions d’Alertes per a l’Atenció d’Agressions a Dones Periodistes, la de Comunicació i la de Recerca, particularment a Miriam González, que va ser autora del disseny de la imatge per a la convocatòria d’aquest esdeveniment.
La Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (RIPVG), celebrarà el seu 15è aniversari a finals d’any, i des de la seva fundació impulsa una agenda informativa amb perspectiva de gènere, defensa l’erradicació de tota mena de violència contra dones periodistes, promou els drets humans de les dones a la comunicació, a la informació i a la llibertat d’expressió i el compliment dels objectius del Capítol J de la Plataforma d’Acció de Beijing “Dona i Mitjans de Difusió”.
