Per Ana Martínez, periodista XEDP
Mercedes Porras Soto, gitana, llicenciada en Història de l’Art i doctoranda en Art Antic és la presidenta de la Fundació Privada Pere Closa.
Mercedes Porras va ser comissària de l’exposició de pintura i fotografia “Dikhipen, la mirada gitana” organitzada per Unión Romaní. Va dissenyar els continguts dedicats a l’expressió artística del web del Museu del Poble Gitano per la Universitat Abad Oliva i la Generalitat de Catalunya. Va ser membre del Patronat de l’Instituto de Cultura Gitana del Ministerio de Cultura i és l’actual presidenta i cap de l’Àrea de Suport a la Formació de la Fundació Privada Pere Closa.
Ha estat la primera dona que ha presidit el patronat de la Fundació Privada Pere Closa. Ser dona i arribar a càrrecs de decisió en entitats mixtes es fa difícil. Ha estat així la seva experiència?
Afortunadament la nostra entitat sempre s’ha caracteritzat pel bon ús de la igualtat de gènere real. Des del dia de la constitució de l’entitat he estat patrona, exercint diferents càrrecs: tresorera i secretària. No ha estat difícil arribar al càrrec de presidenta tot i ser una dona, ha estat un procés natural i tothom ha viscut aquest procés amb molta normalitat.
Quins objectius té la Fundació?
La nostra entitat té com a objectiu prioritari treballar per a la formació i la promoció del poble gitano a Catalunya per potenciar la seva imatge positiva, preservar el seu ric llegat cultural i donar-lo a conèixer a la resta de la societat.
Considerem que a través de l’educació totes les persones poden aspirar a la igualtat d’oportunitats i, per aquesta raó, recolzem al jovent i als infants gitanos que aposten per la formació, fomentant que la relació entre aquests, els centres educatius, les famílies i l’entorn social, sigui propera i fluïda.
Els llibres de text continuen sense contemplar la història del seu poble?
Tot i que aquesta és una lluita de molt temps, de totes les entitats gitanes, la nostra cultura continua sense tenir un reflex als llibres de text. Són moltes les iniciatives i els grups de treball engegats per aconseguir aquesta fita però mai s’ha concretat d’una manera ferma. Nosaltres, els gitanos i gitanes continuarem batallant per a que tots els nens i nenes puguin conèixer-nos a les aules a través dels llibres de text. La inclusió en el currículum escolar de la nostra història i la nostra cultura és indispensable per millorar la nostra imatge i trencar estereotips i auto estereotips.
Que els nens i nenes gitanes trobin referents, es fa difícil?
Si som sincers, és fa difícil. Però hem d’aclarir que cada cop menys. Ara podem trobar a joves gitanos i gitanes que estan estudiant o han estudiat i que es converteixen en un referent positiu per a la resta de la comunitat. Aquest referent no només funciona amb els infants, les famílies, que són clau per a la formació dels seus fills/es, tenen molt en compte els èxits del jovent de la seva comunitat i d’aquesta manera també poden transmetre el valor de l’educació als infants.
Suposo que l’abandó i l’absentisme dels infants gitanos és més gran que el dels paios. Si parlem únicament del poble gitano, quina és la situació de les nenes?
L’abandó, l’absentisme i el fracàs escolar segueixen sent els grans problemes educatius de la nostra comunitat. Afortunadament, en la majoria de casos, l’accés a la formació avui dia entre els gitanos no està estrictament determinat pel gènere. La noia que vol estudiar, estudia. De fet les noies gitanes tenen més èxit educatiu tant a nivell de qualificacions com de continuïtat en estudis post obligatoris. Aquest comença a ser un dels grans canvis del nostre poble, l’èxit educatiu entre les nenes i joves gitanes.
Pel que fa al treball realitzat per la Fundació, tenen xifres desagregades per gènere?
Si volem respectar la perspectiva de gènere de manera transversal i real hem de tenir dades. Tots els nostres projectes quantifiquen les persones participants desagregades per gènere. Podem dir, de manera general, que la població atesa per la nostra entitat es mou en el 40% d’homes i el 60% de dones.
L’any 2021 en el global de projectes vam treballar amb 5.979 nens/nois/homes i amb 7.963 nenes/noies/dones.
Després de més de 20 anys d’història de l’entitat, de què se sent més orgullosa?
Estic orgullosa com a presidenta i com a gitana de moltes coses, però sens dubte el que més m’omple d’orgull és veure com els nostres nens i nenes poden tenir una formació normalitzada i que nosaltres estem allà per recolzar-los i acompanyar-los. Cada petit pas en endavant de cadascun del nostre alumnat és una fita a celebrar. El meu orgull és l’èxit educatiu dels meus.
