Un documental de futbol femení ha esclatat als mitjans de comunicació que fins ara eren cecs i estaven fent perdurar una situació insostenible en l’àmbit de l’esport femení. Cóm és possible que les jugadores de la màxima categoria de futbol, la superlliga femenina, no estiguin catalogades com a professionals? Per què no tenen la mateixa consideració que la lliga masculina si, al cap i a la fi, tots els equips disputen els partits en les seves màximes categories corresponents?
Si des d’un primer moment no tenen els mateixos drets, no és possible iniciar cap “combat” per la igualtat. Primer cal tenir clars els objectius per poder presentar-se davant la Federació Espanyola de Futbol i reclamar uns drets. Així doncs, és important que el futbol femení tingui visibilitat, que no es doni la imatge de vint-i-dues dones mostrant cama i fent xuts a la pilota sense cap idea. Cal fer veure a la societat que aquestes noies són igual de professionals que la resta de companys masculins.
Maria José López, presidenta tant de la Associació de Clubs Femenins de Futbol 11, com de l’equip de futbol femení de Càceres, comentava que en cap cas no es pretén que la lluita per aquests drets hagi de convertir-se en un acte de feminisme. De fet, entre les propostes que s’han tractat en el primer Congrés celebrat a Madrid, una és la creació d’un sindicat de jugadores per donar suport a totes aquestes entusiastes de l’esport rei, encara que sembli que només és rei per als homes.
Aquesta presidenta que lluita per fer pujar aquest tímid 2 % de llicències al futbol femení, va apadrinar l’eslògan El millor del futbol. I és que no es pot parlar de la normalització en el futbol quan els mitjans i la societat no ho veuen així. Cal fer front a la idea que si l’esport el practica una dona pareix que no aspiri a res més que a un nivell amateur. S’ha de lluitar per la igualtat i contra la discriminació en tots els àmbits, cal aconseguir que les nostres esportistes tinguin els mateixos drets que els seus col·legues masculins.
I perquè es pugui donar el primer pas, cal que el president del Comité Nacional de Futbol Femení, Vicente Temprado, estigui obert a les noves possibilitats que li arriben, com la de Maria José López. No es pot avançar quan el president de la Federació Espanyola de Futbol, Angel Maria Villar, diu que no pot estar rebent tothom perquè té una agenda molt atapeïda, quan la presidenta de la Associació i del Club de Futbol de Càceres li demana una reunió. Segur que aquesta resposta no és la que dóna a qualsevol altre president d’un club de futbol masculí.
