El Congrés dels Diputats va aprovar el passat 23 de setembre la Llei de Titularitat Compartida de les explotacions agràries, un nou marc legal per afavorir la igualtat efectiva entre dones i homes, mitjançant el reconeixement jurídic i econòmic de la participació de les dones en l’activitat agrària. La ministra de Medi Ambient, Medi Rural i Marí (MARM), Rosa Aguilar, ha remarcat que aquesta llei suposa un pas “decisiu i determinant” en termes d’igualtat i “corregeix” segles d’invisibilitat “del treball de la dona en el camp, marcant “un abans i un després” en el món rural.
Actualment, més d’un terç de les persones que treballen en explotacions agràries familiars són dones, però el 71,19% dels titulars són homes. Les dones figuren sota el concepte d’ajuda familiar. Compartir titularitat significa que el cònjuge o la parella de fet pugui ser copartícip de la gestió, dels guanyis i com a cotitular de l’explotació gaudir de las seguretat social, i de la pensió de jubilació.
A Catalunya ja es disposava d’una llei de cotitularitat
Cal subratllar, segons Rosa Pruna, presidenta de l’Associació Femenina del Medi Rural (AMFAR), la més antiga de Catalunya, ja que acaba de complir 25 anys d’existència, que “al nostre país tenim des de fa anys d’una llei de cotitularitat, i a més, gaudim del règim de separació de béns en el matrimoni. Això fa que l’impacte de la llei estatal sigui menor, encara que sempre són benvingudes les possibilitats d’ajuts per a les noves cotitulars”.
Pruna, que també presideix a la comarca del Barcelonés l’Associació de Joves Agricultors, ASAJA, que es la més gran a l’estat espanyol, creu que “objectivament”, la llei estatal suposa un avanç molt important per a la igualtat de drets. “Tradicionalment la dona ha treballat amb igual dedicació que l’home, a l’empresa agrària i familiar però sense que per això se li reconegués compensació econòmica. La cotitularitat li dóna una visibilitat acord amb la seva implicació en l’empresa agrària. A més valorem molt positivament l’ajuda directa de 2.000 € per sufragar el cost de la seguretat social, tenint en compte les càrregues econòmiques que ha de suportar l’explotació agrària “.
A la constitució legal de la titularitat compartida s’accedeix voluntàriament, i la seva implantació no altera el règim jurídic dels béns i drets adquirits ni el règim jurídic matrimonial o pactes matrimonials anteriors, ni tampoc el règim successori. Les persones que vulguin accedir a la titularitat compartida hauran d’estar donades d’alta de la Seguretat Social, demostrar que exerceixen l’activitat agrària-treballant de forma directa- i residir en l’àmbit territorial de l’explotació.
Cal tenir en compte a les dones rurals més pobres
Maria Rovira, presidenta de la Cambra Agrària de Barcelona i responsable de política territorial, a la junta d’Unió de Pagesos a Ca talunya, es mostra més critica amb la nova llei. La seva organització ha presentat un recurs, en entendre que atorga “privilegis il.legals” a les instal.lacions més rendibles “pel sol fet de tenir la titularitat compartida amb u na dona”. Segons UP la nova llei pot vulnerar algunes disposicions europees. “Encara que en principi la llei és un avanç- explica Rovira, que també lidera “Pageses.cat, que aglutina a les dones d’UP -quan estudies la seva lletra petita t’adones que en realitat beneficia sobretot a grans explotacions familiars, que poden incloure sense problemes a les dones en el règim de la seguretat social, i els permet participar del 50% dels beneficis, de l’explotació, sempre que n’hi hagi, és clar!
Aquesta llei, considera les explotacions que s’acullin a ella com “prioritàries”,-el que els beneficia, per exemple, quant a l’accés a ajudes i incentius fiscals. Per això, Rovira creu que “la seva aplicació pot anar en detriment de petites explotacions, moltes vegades portades per dones que sobreviuen amb prou feines”
I la pregunta que sorgeix és: és millor ser cotitular o ser copropietària participant al 50% de la societat?. Segons Pruna, “Són coses diferents. Una dona cotitular treballa en l’explotació agrària juntament amb el marit o parella de fet, sense que per això hagi de tenir la mateixa participació en l’empresa, mentre que l’ésser co-propietari participant al 50% pot no implica treballar en l’explotació, però si en un moment determinat reclamar la seva part corresponent. Nosaltres donem suport a la iniciativa de la cotitularitat -de la lluita per aconseguir-la vam ser pioneres des de fa 25 anys- perquè suposa que la dona està plenament integrada en el treball del món rural, i es generen noves expectatives empresarials. A més és extensible als negocis del turisme rural”.
Sobre aquest tema, La Independent ha preguntat a algunes representants d’associacions agràries que van participar en la jornades. “Economia i Lideratge responsable” organitzades per la Xarxa de Dones Rurals i Urbanes (RMRU), els passats dies 20 i 21 de setembre a Sevilla. La majoria ha valorat que la nova llei dóna una resposta “necessària” a les demandes socials de les dones, però es un “reconeixement tardà” a les camperoles que des de sempre han estat lluitant amb “passió, il.lusió i cor”, al mateix temps al camp i a la llar, i suscriuen les paraules d’Aguilar sobre que “la llei permetrà fer a les dones protagonistes d’aquest futur que hem de guanyar”.
No obstant això, i paradoxalment el 60% de les representants catalanes en aquest Fòrum de Sevilla, eren “titulars directes” de les seves explotacions agràries i en alguns casos donen treball als seus marits o altres familiars propers. Potser perquè a Catalunya s’ha anat un pas més endavant i la cotitularitat porta anys implantada, i moltes dones, sobretot les promotores de negocis de turisme rural han preferit ser elles les “caps” de la seva pròpia “empresa”. Una cosa semblant passava amb algunes representants de Canàries de Palència, Burgos o Extremadura, sobretot entre les promotores rurals més joves.
Maria del Carmen Ramón, integrant de CERES i de COAG, des de fa 20 anys, ha explicat a, que en les associacions de dones rurals, en general, estan “satisfetes”. “Ens sembla bé aquesta llei amb les seves llums i les seves ombres, perquè serveix per visualitzar el treball invisible de tantes dones que porten treballant dècades sense cap dret reconegut”. La cotitularitat era una reivindicació històrica de les dones rurals, però “sabem que només amb una llei no es pot resoldre la situació discriminatòria, però facilita que les dones,-sobretot les més joves-puguin continuar vivint a pobles i en el camp . Malgrat tot, cal seguir lluitant per disposar dels mitjans públics suficients per poder conciliar el dia a dia i avançar en la coresponsabilitat, que és tan important com la cotitularitat “.
Per Francisca Gago, de la Federació de Dones Rurals Sol Rural, en la situació de crisi actual, d’empobriment i falta de treball, que afecta més a les dones, “hi ha un perill de tornar al passat, i necessitem molt més que una llei de cotitularitat, que està bé, però caldrà veure el seu desenvolupament. La Llei no és un final, només un principi “En el mateix sentit opina Remedios Peña, agricultora d’Andújar (Jaen) i integrant de COAG, que defensa una reforma agrària integral on les dones i els joves poden accedir a la terra, i que es controlin i disminueixin les grans explotacions agràries de monocultiu i transgènics, que només busquen el benefici ràpid i segur. “
En el context rural i agrícola des de sempre ha estat marcat per la masculinització, i els mercats laborals són restrictius per a les dones. S’ha mantingut un règim patriarcal i la jerarquització de les relacions compartides, que ha provocat, entre altres coses, que en els temps més recents amb l’augment dels divorcis, les dones rurals separades hagin quedat sense mitjà de subsistència.
Les dones són el futur del món rural
Per Isabel Porras, recentment integrada a la Xarxa de Dones Rurals i Urbanes, fundada el mes de març, les dones són actualment el motor en el món rural, sense elles no hi ha futur. “S’ha de reconèixer que som les més innovadors i llançades, I els poders fàctics rurals han de deixar de ser tan masculí, i obrir pas a les dones empresàries del camp”. Carmen Ramón està d’acord: “cal que les dones professionals formin part dels òrgans de direcció, i si està en una cooperativa, dels òrgans rectors de la mateixa.
Segons Pruna els reptes principals s’enfronten les dones rurals per al 2012, són, com qualsevol sector econòmic, competir i sortir endavant. Amb la crisi generalitzada, cal afegir la dificultat que pateix tradicionalment el sector agrícola i ramader en el qual la dona es troba plenament involucrada com a agent principal. Aquesta responsabilitat suposa per a la dona un esforç suplementari per tal de mantenir el negoci i en la mesura que el mercat ho accepti crear empresa pròpia posant per això molt esforç, risc i dedicació. Rovira opina una cosa semblant però es mostra una mica més pessimista, “la veritat és que l’augment progressiu i imparable de dones al món rural i la seva participació activa en l’economia familiar és una dada positiva. Encara que en realitat seguim patint més del mateix, dobles i triples jornades, dificultat d’accedir a llocs de decisió i falta d’ajuda real a les petites explotacions, que són les que controlen la majoria dones. Nosaltres a Catalunya hem reivindicat des de sempre la participació de les dones en la seguretat social, però que es tinguin en compte els benèfics reals de les explotacions agràries “.
Per a Pruna, “plou sobre mullat”, i en el medi rural, també són les dones les que esten patint més la crisi, els preus agrícoles disminueixen en el mercat dia a dia i per mantenir la competitivitat de les explotacions han d’assumir -en igual que els homes, molts més feines-. Això si, elles segueixen portant a més la logística familiar. Per aquesta raó moltes d’elles, i per evitar intermediaris-estan promovent l’agricultura de proximitat i la comercialització directa”.
