Dijous 25 abril 2024

Dijous 25 abril 2024

La defensa de la Renda Bàsica Incondicional a Eukal Herria s’organitza

Per Itziar Guerendiain Gabás*

orain! és un col·lectiu nascut fa pocs mesos, que agrupa nombroses persones que treballem en defensa d’una renda bàsica incondicional (RBI) a Euskal Herria. Som persones provinents de diferents moviments socials (feminisme, antiracisme, moviment contra la pobresa i l’exclusió, ecologisme, antimilitarisme, etc.), que ens hem unit per defensar el dret de totes les persones a comptar amb unes condicions de vida dignes, sense requisits, ni condicions. Ens hem ajuntat al voltant del col·lectiu ORAIN! perquè seguim apostant per la RBI com una alternativa de política econòmica i social.

Moltes de nosaltres vam participar a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per una Renda Bàsica Incondicional que es va presentar davant del Parlament Basc el 5 de maig de l’any passat. El rebuig de la nostra proposta al ple (amb els vots en contra del PNB, PSE, PP i VOX; i els vots a favor d’EH-Bildu i Elkarrekin Podemos-IU), no ha debilitat el nostre afany, ni la nostra determinació en aquesta tasca; sinó tot al contrari, seguim decidides a mantenir la nostra feina en defensa de la implantació d’una RBI a Euskal Herria. De fet, les energies invertides en els darrers anys per posar en marxa la ILP i aconseguir que arribés fins al Parlament Basc —amb la recollida de més de 22.000 firmes de suport al carrer, l’adhesió de més de 80 col·lectius i organitzacions socials la ILP, i la militància incansable de totes les persones que van formar part d?aquest procés—, són una mostra que la reivindicació d’una RBI és més urgent, i compta amb més força que mai. Tal i com hem volgut reflectir en el nom del col·lectiu, la reivindicació de la RBI és una qüestió de “ara” (orain!).

L’RBI ha de ser “ara” perquè cada dia estem veient com augmenten la pobresa i la desigualtat als nostres barris, pobles i ciutats. Al creixement de la mercantilització i la privatització dels serveis públics, se li suma l’increment desmesurat de la inflació durant aquest darrer any i, amb això, la pujada del cost de vida. La nostra dependència del salari augmenta en un moment en què l’ocupació, que, cada cop és més precària i pitjor pagada, s’està demostrant que és incapaç de garantir una vida digna per a sectors més amplis de la nostra societat.

Les dones i les persones migrants són un cas paradigmàtic del que acabo d’assenyalar. Són desenes de milers les dones que només compten amb feines precàries i malpagades (a més del treball no pagat que duen a terme a l’“esfera privada” de la llar), que ni tan sols els permeten accedir als recursos necessaris per viure dignament . Passa el mateix amb les persones migrants, que -per la situació d’invisibilitat i no-dret en què les col·loca la Llei d’Estrangeria- es veuen obligades a acceptar llocs de treballs sense contracte, amb jornades laborals extenuants i en condicions absolutament lamentables, que fins i tot posen en perill la seva pròpia vida, tal com es manifesta en les altes taxes de sinistralitat i morts laborals.

Mentre la majoria vivim una vida cada cop més insegura i empobrida, el mercat continua augmentant els seus beneficis. L’any passat, els beneficis empresarials van créixer un 91,3%, mentre que els nostres sous amb prou feines van créixer un 2,8%. Ens passem tot el dia treballant perquè unes poques mans s’enriqueixin a costa nostra; i el que és pitjor, moltes vegades ho fem en feines perjudicials, contaminants per al medi ambient o als quals ni tan sols trobem un sentit més enllà de ser el mitjà pel qual obtenim un salari per poder sobreviure. Com va dir William Morris, que tota feina és una bona feina, que tota feina és igualment desitjable i inherentment útil, és «una creença convenient per a aquells que viuen de la feina dels altres».

I davant d’això, en comptes d’avançar en polítiques públiques capaces de redistribuir la riquesa que generem entre totes i desmercantilitzar el dret de totes les persones a comptar amb unes condicions de vida dignes; se segueix insistint a posar “pegats” a aquest capitalisme homicida, que atenta contra les nostres vides i la vida del propi planeta.

El Govern Basc, a través de la seva política contra la pobresa, inaugurada el 1989, ha estat un mestre en la implantació de lleis basades en el model de rendes garantides i condicionades que, al llarg d’aquestes darreres més de tres dècades, manifestat incapaços d’acabar amb la pobresa, alhora que han anat aprofundint en el control i la persecució de la gent pobra, cosa que ha augmentat l’estigmatització i l’aporofòbia d’àmplies capes socials, sobre les persones més pobres i excloses.

El 29 de març passat d’aquest any ha entrat en vigor la Llei del Sistema Basc per a la Garantia d’Ingressos i per a la Inclusió (LSVGII). Es tracta d’una llei continuista del model de lluita contra la pobresa basat en prestacions sotmeses a multitud de requisits i obligacions, l’impossible compliment dels quals per col·lectius vulnerables de milers de persones en risc de pobresa, continuarà impedint-ne l’accés, la qual cosa mantindrà, gairebé la tercera part de gent pobra, en la seva actual situació de pobresa. I el mateix passarà amb més de la meitat, que, malgrat percebre la Renda de Garantia d’Ingressos, se segueix considerant pobre perquè la dotació de la prestació no arriba a cobrir el llindar de pobresa.

Però aquesta nova llei ha gosat inaugurar un nou front d’atac contra les persones pobres. Sense cap necessitat, ja que el frau en l’actual model de prestacions del Govern Basc no ha superat mai l’1% del total dels fons destinats a combatre la pobresa, ha creat un nou cos d’inspecció i control, dotat inicialment amb una plantilla de 25 persones, les àmplies competències de les quals arriben fins a les propostes de sancions, la funció punitiva de les quals s’ha endurit notablement. Aquest nou cos, que ja podem anomenar la policia de Lanbide, i que no sabem si compartirà tasques amb la temuda Ertzaintza, que inspeccionava, fins ara, els domicilis de les persones perceptores i sol·licitants de la RGI, traspassant tots els límits del sacrosant dret constitucional a la inviolabilitat domiciliària, o la substituirà, jugarà un paper nefast en el futur de l’actual model de rendes mínimes condicionades i garantides del Govern Basc. Les seves inspeccions i controls, que fins ara es gestionaven dins de les mateixes estructures de Lanbide, sense més problemes, s’agreujaran fins a límits insospitats, fent la vida de les persones sol·licitants i perceptores de la RGI més difícil. S’augmentaran les expulsions de persones pobres del sistema, i tot ell apareixerà, als ulls de la majoria social, com a sospitós; sospita que la pagarà, fet i fet, la gent pobra que exerceix el seu dret a un ingrés per evitar la pobresa.

Per tot això, des d’orain!, seguim denunciant, no sols la insuficiència dels models de rendes mínimes, sinó també la repressió i el maltractament institucional que suposen sobre les persones més empobrides. Continuem insistint que l’accés a drets tan bàsics com l’alimentació, el vestit o l’habitatge no pot estar ple d’una xarxa interminable de requisits i obligacions, que es converteixen en obstacles i paranys, que els fan inaccessibles bona part de les persones més vulnerables de la nostra societat. Apostem també, per imaginar una vida més enllà de la feina (o de l’ocupació, més ben dit), en què puguem organitzar les nostres societats al voltant de la garantia de les necessitats col·lectives, en lloc d’estar supeditades als interessos (i els beneficis) del mercat. I seguim apostant per una política pública de garantia de rendes que es basa en els principis d’individualitat, universalitat i incondicionalitat, com és la renda bàsica incondicional.

Una renda bàsica que es lliuri a totes les persones de manera individual, superant el caràcter “familista” de moltes polítiques públiques que perjudiquen especialment les dones i les persones joves. Una renda bàsica universal, que protegeixi totes les persones independentment del lloc d’origen i de la situació administrativa actual, enfrontant l’exclusió de les persones migrants. I una renda bàsica que sigui completament incondicional, sense obligacions ni requisits administratius, perquè puguem comptar amb els recursos econòmics necessaris per gaudir d’una vida digna: fora del control de les institucions, sense veure’ns obligades a agafar qualsevol feina de merda per poder sobreviure, i amb la capacitat de decidir sobre què volem fer realment amb el nostre temps de vida (ja sigui dins o fora del mercat de treball). Per descomptat, no pensem en la RBI com un instrument aïllat (o com a solució única a les xacres d’aquest sistema capitalista), sinó que la concebem com una eina més de la mà d’altres polítiques públiques encaminades a protegir la vida davant del capital: com la protecció i la garantia d’accés universal i gratuït a la sanitat i l’educació, la implantació d’un sistema públic de cura, una reforma radical i progressiva de la fiscalitat que redistribueixi les rendes acumulades pel capital, una política pública d’accés universal a l’habitatge, la transformació del nostre model productiu i de consum, o l’abolició de la Llei d’Estrangeria, entre d’altres.

Com deia, estem completament decidides a continuar treballant en defensa de la implantació d’una RBI a Euskal Herria durant molts més anys, i us convidem a unir-vos a nosaltres. Actualment, ens organitzem al voltant d’una ASSEMBLEA OBERTA general —amb grups als quatre herrialdes de Hego Euskal Herria—, en la qual, per descomptat, us convidem a totes a participar-hi.

En aquests moments, els nostres objectius consisteixen en: d’una banda, mantenir les relacions ja establertes amb els moviments socials i sindicats, així com generar moltes altres relacions noves, per continuar reflexionant sobre la utilitat política que pot tenir la reivindicació d’una RBI en els seus respectius àmbits dincidència i de treball; i d’altra banda, a continuar mantenint la tensió per consolidar la incidència social assolida durant el procés de la ILP i assolir una presència més o menys estable de l’RBI a l’esfera política i al debat públic. En definitiva, continuar ampliant els suports a favor de l’RBI fins que aquesta proposta es converteixi, més aviat que tard, en un nou dret universal i que ho faci des d’uns principis ideològics d’esquerra.

Foto: (Intervenció d’Itziar Guerendiain, en nom d’orain! PER UNA RENDA BÀSICA INCONDICIONAL, a la xerrada del 9/maig/2023, celebrada al local de les JJ.GG. de BIZKAIA, carrer Hurtado de Amezaga, 6, Bilbao)

*Itziar Guerendiain Gabás és llicenciada en Psicología, membre del sindicat basc ESK i de la Red Renta Básica.
Fuente:
www.sinpermiso.info

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Catalunya-Maghreb: REVISTA Expressions maghrébines: Écrivaines d’Algérie / La Independent / Notícies gènere

  Acaba d’aparèixer l’últim número d’Expressions maghrébines, revista internacional dedicada a les cultures magribines, indexada...

Una cooperació al desenvolupament innovadora

    Per primer cop hi ha a Catalunya un Pla de Cooperació amb visió...

Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut Català de les Dones i Diputació de Barcelona

Dilluns, 25 de novembre a les 12 hDia Internacional per a l’eliminació de la violència...