Fins fa molt poc i encara avui, es creia que la composició musical era només cosa d’homes, que els cervells de les dones no eren aptes per a l’especulació musical com tampoc ho eren les matemàtiques, la literatura o la física quàntica.
Avui i gràcies als estudis feministes, gràcies a les dones investigadores, han sortit a la llum noms i compositores que en el seu temps van ser considerades, premiades i aplaudides i que la historia, sempre parcial, s’ha encarregat d’eliminar-les, d’esborrar-les de les seves pàgines com si mai haguessin existit de manera que les futures generacions no han pogut conèixer els seus noms i encara menys les seves obres.
Anna Bofill Levi acaba de publicar un llibre titulat “Los sonidos del silencio. Aproximación a la creación musical de las mujeres” (Editorial Aresta. Aresta Mujeres. Barcelona 2015) on ens explica que a través dels segles hi ha hagut compositores que han compost obres notables que després la musicología, que no va saber prestar atenció als factors sociològics, a la possibilitat d’accés a l’educació o a l’estatus social dels músics, ha obviat la creació musical de les dones.
La societat al llarg de la historia ha pensat que la pràctica de la composició musical i la dedicació a la música o al treball intel.lectual, era dolent per a les dones perquè les allunyava d’alló que havia de ser el seu eix fonamental: la cura de la familia i la llar. D’aquí el descrèdit i la crítica a les que gosaven saltar-se aquesta norma no escrita.
En aquest llibre es fa un repàs detallat i intens de les distintes èpoques i dels noms més representatius de les dones que treballen. A l’Antiguitat i a l’Edat Mitjana hi trobem figures tant importants com Hildegarde von Bingen o les trobairitz Garsenda de Forcalquier, Tibors, Maria de Ventadorn o la Comtesa de Dia. En el Renaixement i el Barroc les compositores Maddalena Casula, Francesca Caccini, Isabella Leonarda, Chiara Margarita Cozzolani, Barbara Strozzi. Dins la música de l’Antic Règim de França hi trobem la immensa Elizabeth Claude Jaquet de la Guerre premiada, admirada i reconeguda en el seu temps, oblidada després fins a la seva reinvindicació en el segle XX. Camilla de Rossi, Anna Amalia de Prusia, Anna Bon di Venezia i tantes d’altres que la lectura del llibre ens ajuda a descobrir.
En el Classicisme hi trobem a Maddalena Lombardina Sirmen i Mariana Martinez. En el Romanticisme els ja avui reconeguts noms de Fanny Mendelssohn-Hensel i Clara Schumann.
En el pas del segle XIX al XX trobem a Augusta Holmès, Cecilia Chaminade, Ethel Smyth, Marie Jaëll…
I en els segles XX i XXI la nòmina de compositores és ja importantíssima i seria una gosadia citar-les.
El llibre d’Anna Bofill Levi parla de les compositores situant-les dins el seu context històric, social i cultural per la qual cosa la seva lectura ens ofereix una panorámica molt àmplia de les distintes èpoques i moments en els quals la creació musical de les dones ha florit. No deixeu de llegir-lo, us agradarà.
