La veritat es que avui estem una mica més soles. vam rebre la notícia de la mort sobtada de la realitzadora Chantal Akerman, als 65 anys. Ens ha deixat una ingent obra cinematogràfica que ha influït en diverses generacions de públics que la vam descobrir i seguir fervorosament, així com en diferents cineastes a qui va inspirar a partir de l’experiència de contemplar els seus especialíssims films.
No home movie. Chantal Akerman, 2015
Des de Saute ma ville (1967), la seva òpera prima, que va realitzar als 17 anys, fins al seu darrer film No home movie (2015), passant per l’emblemàtica Jeanne Dielman, 23 quai du Commerce, 1080 Bruxelles (1975), Akerman va dur a terme un recorregut genuí, crític i amorós a l’entorn del llegat maternal en relació a la cultura, la genealogia i la història.
Jeanne Dielman 23 Quai du Commerce 1080.Bruxelles (1975)
Chantal Akerman va forçar les nocions tradicionals del llenguatge cinematogràfic per a que hi tingués cabuda allò que el cinema industrial i estandaritzat no havia acollit, ni encara ara no acull. Va demanar a les imatges unes contorsions que semblaven impossibles per poder representar el dolor, la soledat, l’exili, el racisme, la vella Europa anomenada de l’est en transformació, la seva Nova York i, sobretot, per a que en els seus films hi poguessin cabre realitats i experiències tan tabús en la nostra cultura occidental com són el treball diari de les mestresses de casa, el desig i l’amor lesbià, la soledat de la creació, la por a la història, el jo obert o el racisme en tota la seva extensió, amplitud i complexitat.
En la propera edició de La Independent hi haurà un article més a fons sobre la seva obra i el seu trajecte com a artista i un ampli monogràfic que aquesta propera primavera del 2016 durem a terme la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona i la Filmoteca de Catalunya.
