Divendres 26 abril 2024

Divendres 26 abril 2024

lydia-cacho

Compartir

Internacional: Artículo 19 vol reviure a l’ ONU el cas Lydia Cacho*

 

 Cuartoscuro/Archivo

 Quan fa gairebé nou anys del conflicte entre la periodista mexicana Lydia Cacho i autoritats de Puebal i Quintana Roo, l’organització civil Artículo 19 vol reviure el cas davant l’Organització de les Nacions Unides (ONU), mitjançant una denúncia contra l’Estat mexicà per violacions dels drets humans.

El document  es va presentar el dia 14 d’octubre davant el Comitè de Drets Humans de l’ONU, a Ginebra, Suïssa, on hi van acudir  Lydia Cacho i el director de l’Associació Artículo 19 per a Mèxic i Amèrica Central, Darío Ramírez. En la denúncia, s’argumenta que Cacho va patir violacions dels drets humans el desembre de 2005, quan va ser detinguda a Quintana Roo acusada de difamar i calumniar l’empresari textil Kamel Nacif, va ser traslladada a Puebla i alliberada després de pagar una fiança de 6.000 $.

En entrevista amb CNN Mèxic, Ramírez va explicar que en el document que es va lliurar al Comitè s’indica que la detenció va ser arbitrària i que Cacho va ser torturada, amb la qual cosa va ser privada de la llibertat il·legalment, es va violar la seva integritat física i es va buscar intimidar-la per limitar la seva lliure expressió. L’aprehensió de la periodista va ocórrer després que publiqués el seu llibre Los demonios del Edén, en què documenta l’operació de xarxes de pederàstia al país i on implicava Nacif.

Mesos després, es van donar a conèixer en diversos mitjans converses telefòniques entre Nacif i el llavors governador de Puebla, Mario Marín, del partit governant, Partido  Revolucionario Institucional (PRI), en les quals l’empresari li agraeix haver detingut Cacho i haver-li donat un “cop de cap, és a dir, un escarment. Cacho va quedar en llibertat absoluta al desembre de 2006, però, segons Artículo 19, va seguir patint amenaces, i encara que va presentar denúncies en institucions mexicanes, el cas no va prosperar. Al novembre de 2007, per exemple, la Suprema Corte de Justícia de la Nación (SCJN) va rebutjar per sis vots contra quatre pronunciar-se sobre el tema argumentant que podia ser resolt per tribunals menors.

El 2008, però, un jutjat penal va negar emetre una ordre d’aprehensió contra els policies de Puebla acusats de tortura, sota l’argument que no es va acreditar el cos del delicte. Ramírez ha explicat al respecte que la decisió d’Artículo 19 de recolzar Cacho per portar l’assumpte a les Nacions Unides, es deu a que ja estan esgotades les instàncies nacionals per revisar, així com per a reflectir les intimidacions que pateixen les i els periodistes a Mèxic, particularment en estats com Baija Califòrnia, Michoacán, Quintana Roo, Sinaloa i Veracruz.

Nosaltres hem fet una petició urgent perquè, per exemple, el cas del context de Quintana Roo, on viu Lydia Cacho, és un context summament advers contra la llibertat d’expressió, com nosaltres hem documentat“, ha dit el directiu d’aquest organisme civil que busca protegir la llibertat d’expressió i d’informació. Després de lliurar la denúncia el dia 14, s’obrirà un període perquè el comitè revisi si és admissible o no, fet que pot trigar al voltant de cinc mesos. Si l’admet, trigarà entre cinc i sis mesos més en pronunciar-se sobre el fons de l’assumpte. Ramírez ha explicat que aquest organisme de l’ONU no té facultats per ordenar a l’Estat mexicà que prengui mesures concretes com són castigar funcionaris o exfuncionaris públics, però les seves recomanacions tenen un pes moral i ètic” i fomentarien que s’atenguin els problemes que pateixen els periodistes al país.

Evidentment no és una cort com la Corte Interamericana (de Drets Humans), sinó que dóna recomanacions i assenyalaments molt precisos. Però fins i tot en això, la jurisprudència que dicta el comitè pot parlar de reparació (del mal), de temes d’impunitat, assumptes legals que s’han de modificar i revisar “, va dir l’activista. “Pot obligar l’Estat a brindar la protecció necessària, té un pes moral i ètic molt important en termes que es revisen per determinar que sí que hi va haver violacions“, ha afegit. El cas de Cacho va atreure l’atenció pública a Mèxic des de 2006. La periodista de 51 anys ha rebut el Premio Nacional de Periodismo i altres reconeixements internacionals pel seu treball per documentar violacions als drets humans.

 

 *Publicat a CNN Mexico

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

La Llei de titularitat compartida, una panacea o un nou repte per a les dones agràries?

  El Congrés dels Diputats va aprovar el passat 23 de setembre la Llei de...

Barcelona: Presentació a Ca la Dona del numero 2 en paper de la revista Pikaramagazine / La Independent / Notícies gènere

El 19 de setembre a la tarda, June Fernández, periodista i fundadora de la revista...

Associacions de dones gitanes: relacions sòlides per superar la violència contra les dones

La violència contra les dones continua sent un desafiament urgent a la nostra societat ia...