Caminaven lentament, cada pas era un avanç, un pas cap als somnis, un desig que s’anava a complir, possiblement les ganes d’una vida millor per a totes les persones. Caminaven a la plaça Aida, Marta, Betty, Leonora, Claudia i moltes més. Dones que anaven creuant la Plaça de la Verge mentre Manuela Sáenz mirava a les seves companyes amb els ulls precisos a l’avenir, recordant els dolors i treballs que va viure éssent una líder de la revolució a Amèrica Llatina.
En aquells temps quan va viure Manuela del 1797 al 1856, l’Imperi espanyol assotava les terres i les gents de l’altre costat de l’oceà. Manuela a la plaça era reconeguda per més coses que haver estat companya de Simón Bolívar. Va ser perseguida i exiliada, i era reconeguda pel seu treball constant en la revolució què transformà la vida de molta gent llatinoamericana.
Manuela cridava: “l’amor és l’única veritat que sobreviu” mentre li mostrava al món que malgrat el seu temps ella també va poder ser una dona viatgera, política i intel·lectual. Allà s’ estava Manuela Sáenz a la Plaça el diumenge passat 3 d’abril en la Performance “100 manuelas per la Pau a Colòmbia a la plaça de la Verge de València”, era el tancament de les II jornades internacionals: Dones, Drets Humans i Pau a Colòmbia.
En aquesta conferència van participar més de 200 dones des del divendres 1 al 3 d’abril. Durant aquests dies van discutir propostes per a la construcció de la pau a Colòmbia. S’ emfatitzà que la solució del conflicte armat que afecta a Colòmbia des de fa més de mig segle s’ha de produir des d’una sortida política i no a través dun conflicte armat.
Durant els tres dies hi van participar 30 expertes en problemàtiques de gènere, drets humans i pau. A més, s’ assenyalà en el comunicat de premsa llegit a la Plaça de la Verge de València: “que la violència sexual és un crim de lesa humanitat que no ha estat reconegut i contínua sent impune a Colòmbia”. Es va emfatitzar sobre la resposta pacífica de les dones davant el conflicte armat a Colòmbia i la voluntat de crear aliances per a la recerca d’una sortida negociada al conflicte armat. Es va reclamar la protecció de la diversitat cultural de les comunitats afro colombianes, camperoles i indígenes.
Es parlà també sobre com la mare terra és amenaçada per la locomotora agro – industrial i extractiva que s’imposa fent desplaçar a les persones de les seves regions o llevant-los de la terra. També es va parlar de la necessitat que la comunitat nacional a Colòmbia i internacional parlin de la problemàtica de la dona colombiana.
Durant la trobada es van realitzar diverses ponències sobre els temes per a la construcció de la pau a Colòmbia, per exemple en el Bloc II Buscant la Pau a Colòmbia van parlar Marina Gallego de la Ruta Pacífica de les dones i Martha Alexandra Gutierrez de l’Organització Femenina Popular OFP i el Moviment social de Dones contra la Guerra i la Pau a Colòmbia.
Martha Gutierrez assenyalà a La Independent que dintre d´un escenari possible de negociació i solució política del conflicte armat “No n’hi ha prou només amb el cessament de la guerra armada” hi ha dos temes a tenir en compte: “Les dues coses que no es poden oblidar tenen relació amb el territori i amb el tema del desenvolupament, que van de la mà. Depenent del model de desenvolupament que s’impulsi, hi haurà una forma d’abordar el territori i té a veure amb un model de desenvolupament que realment permeti l’efectiu goig dels drets de totes i tots. I això significa autonomia als territoris en l’ús del sòl, en el reconeixement de la propietat sobre el territori, en la possibilitat de prendre decisions sobre el territori i amb el protagonisme de la societat civil per damunt del militar, té a veure amb transformació de coses estructurals”.Assenyalà Martha Gutierrez de la OFP.
Marina Gallego de la Ruta Pacífia de las Mujeres, va dir en la seva ponència que podríem fer-nos un mapa mental de dones colombianes “el mapa de l’horror: aquest que hem vist a través de la denúncia que hem fet a València en el qual estan visquent les dones al mig del conflicte armat. El mapa del dolor: que també s’ha expressat aquí amb els plors i els defalliments de veus quan recordem el que succeeix al nostre país. Ho hem de deixar anar cada dia, deixar-ho anar i seguir, aixecar-nos i continuar visquent i treballant pel que creiem. I el mapa de la por, també!. I si sobreposem tots aquests mapes, veurem que és una situació que requereix urgents sortides”.
