La sala d’exposicions de la seu barcelonina del Col·legi de Periodistes de Catalunya acull actualment una exposició d’homenatge a Montserrat Roig amb una selecció de fotografies fetes per Pilar Aymerich, fotògrafa i amiga de Roig.
La mostra es va inaugurar amb motiu del 20è aniversari de la mort de l’autora d’El temps de les cireres amb presència d’amics i amigues com l’actor Joan Majó o la cantant Marina Rossell. L’acte va ser un doble homenatge, ja que l’exposició va servir de marc per presentar a la sala d’actes del Col·legi l’obra Diari d’uns anys (1975-1981) editat per Acontravent, una antologia d’articles, alguns d’inèdits, de l’autora del magne Els catalans als camps nazis. La presentació del llibre va anar a càrrec de Pau Vinyes, nebot de Roig, qui va comentar que l’obra recull articles de la periodista publicats a la Guía del ocio, El Mundo Diario, Avui i articles inèdits entre l’any 1965 i 1981. Vinyes va dir que la idea del llibre va ser de Quim Torra, editor d’Acontravent quan va investigar en el fons Montserrat Roig de l’Arxiu Nacional de Catalunya trobant els articles inèdits.
A la taula rodona de presentació del llibre també hi va participar l’escriptora Marta Pessarrodona, qui va reivindicar la lectura obligatòria de textos com els escrits per Montserrat Roig o Maria Aurèlia Capmany per part de l’alumnat de secundària. Pessarrodona també va explicar que Roig era una escriptora molt seriosa i la literatura paral·lela que era el periodisme. Va destacar que Roig era una novel·lista que llegia molta poesia, fet que es notava en les seves obres, les quals estaven escrites amb una ferma prosa catalana així com els seus articles periodístics. La fotògrafa Pilar Aymerich també va voler recordar que feia un fantàstic tàndem amb Montserrat Roig, ja que quan anaven a entrevistar i fotografiar un artista o un polític es telefonaven per saber com anar vestides, ja que no era el mateix entrevistar i fotografiar a Pau Vila o al Johnson del Paral·lel. “Ella em deixava treballar tranquil·lament, era molt respectuosa amb el treball dels fotògrafs”, va comentar la fotògrafa.
Aymerich va recordar un viatge a París que elles dues van fer amb 10.000 pessetes a la butxaca per fer reportatges a personatges com Jorge Semprún per després intentar vendre’ls als mitjans d’aquí. I sí, els venien tots. Va explicar que Roig treballava de freelance, sense contracte, i si no treballava, no cobrava.
La taula rodona de presentació del llibre Diari d’uns anys (1975-1981) va ser moderada per la periodista Teresa Cendrós, presidenta de la Comissió de Comunicació i Cultura del Col·legi de Periodistes de Catalunya.