Divendres 29 març 2024

Divendres 29 març 2024

Compartir

Insten a millorar el nou Protocol d’Atenció a les Víctimes

Entitats que lluiten contra la trata de persones valoren positivament el nou Protocol d’Atenció a les Víctimes, però insten a millorar-lo per garantir-ne la protecció efectiva

L’11 d’octubre la Secretaria d’Estat d’Igualtat va presentar el projecte de Protocol d’Atenció a Víctimes de Trata a les organitzacions que integren el Fòrum Social contra la Trata. El Protocol posarà en pràctica les noves disposicions del Reglament d’Estrangeria respecte el tractament de les víctimes de trata. L’esborrany del text estableix que les autoritats no obriran expedient d’expulsió a immigrants sense papers quan trobin indicis de que estan en situació de trata amb finalitats d’explotació laboral o sexual, i que els facilitaran un període de reflexió i recuperació al marge de que col•laborin o no en la investigació. 

Entitats com Proyecto Esperanza ho valoren molt positivament , però consideren que conceptes com la pròpia definició de trata, de la situació personal de les víctimes i de la col•laboració amb les autoritats “estan a l’aire” i s’han de millorar “per garantir la protecció efectiva de les víctimes”. Les entitats presentaran recomanacions i esmenes alProtocol, el qual començarà a ser efectiu a finals de mes.

 

Proyecto Esperanza, que gestiona un programa d’atenció integral a víctimes de trata des de l’any 1999, forma part de la Xarxa Espanyola contra la Trata, una de les entitats que conforma el Fòrum Social contra la Trata i que ha reclamat canvis en el tractament i assistència a les víctimes de trata des de la promulgació del Pla Nacional de Lluita contra la Trata amb Finalitats d’Explotació Sexual, el març de 2009. Marta González, coordinadora del Proyecto, considera que, en primer lloc, “cal garantir la intervenció i participació de les entitats socials de suport a víctimes de trata en totes les fases del protocol”. Segons González, tot i que el Protocol valora el seu paper, ” diu que les forces de seguretat informaran la víctima de les possibilitats de recolzament que té. El que volem és que això no sigui una possibilitat, sinó que el Protocol estableixi que les autoritats ens informin i contactin a des del principi per brindar informació, assessorament, assistència integral.

                        adoratrices2

 

Qui defineix que hi ha indicis de trata?

Marta González considera que el Protocol no aclareix ” de quina forma s’estableixen els indicis de que hi ha trata, i si s’inclouen les nostres aportacions podem tenir més claredat. El que passa en el dia a dia és que les entitats tenim una valoració i considerem que hi ha indicis, i l’ a l’administració, pensa que no. Hi ha grups de policia que ens criden quan detecten a una víctima, portem fent-ho 12 anys, però no estan obligats a fer-ho”. Per exemple, el Protocol estableix que si es detecta que una persona immigrant tancada a un Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) ha sofert trata, la policia ho ha de comunicar immediatament a la Fiscalia perquè se li aixequi la detenció administrativa. González ho matitza: “tot depèn de la valoració que facin les forces de seguretat . La tendència de les autoritats fins ara ha estat la de pensar que si la persona no donava informació substancial sobre el delicte no era víctima de trata”. A més, González recorda que les persones en situació de trata són més reticents a confiar en la policia per la seva situació irregular: “una entitat social genera més confiança i pot considerar que hi ha una situació de trata encara que la víctima no doni dades objectives de l’autor del delicte”.

Atendre i recolzar les víctimes per damunt de tot

Un dels grans avenços del Protocol és que aplica la recomanació del Conveni contra la Trata de Persones del Consell d’Europa (2005) de brindar assistència i protecció integral a les víctimes independentment de si col•laboren o no en la investigació, una reivindicació que han fet les entitats de lluita contra la Trata des de la posada en marxa del Pla Integral. El Protocol estableix un període de reflexió i recuperació d’un mínim de 30 dies, que es pot allargar en funció de la situació personal de la víctima. Després es valora si vol i pot col· laborar amb les autoritats, si té informació i vol fer el pas d’interposar una denúncia”, explica González.

La coordinadora explica que, en aplicació del Conveni, “se li pot donar un permís de residència i treball al marge de que col•labori en la investigació en funció de la seva situació personal”. El Conveni defineix la situació personal com la “situació de salut de la víctima, que tingui seqüeles d’haver estat víctima de trata, el perill que sigui rebutjada per l’entorn si és deportada al seu país o que allà corri algun tipus de risc o estigui amenaçada”. Les organitzacions del Fòrum proposen “que s’inclogui dins la definició de situació personal el fet que la víctima estigui en procés de recuperació psicològica, física i d’integració a través social dels programes d’atenció integral a la víctima de les entitats especialitzades, com s’ha fet a Itàlia”.

Llacunes importants

Tot i que el Protocol ja no condiciona el suport institucional a la víctima a que aquesta col.labori de forma substancial amb la investigació contra la màfia de trata, com feia la Llei d’Estrangeria abans de la darrera reforma, González alerta de que encara hi ha llacunes importants: “no defineix què vol dir col·laborar amb les autoritats (si cal que posi denuncia o no, si ha d’aconseguir una sentència condemnatòria). Si es deixa aquest concepte obert cada administració ho entendrà d’una manera”. Per la seva banda, les entitats entenen que una víctima de trata col•labora aportant “tota la informació que té en relació amb delicte de tràfic o autors, però el permís de residència no es pot condicionar al procés judicial o que aquest es resolgui amb una sentència condemnatòria. Els judicis es poden allargar fins a quatre anys, en altres casos els autors estan a la recerca i captura…per tant no es pot esperar a que acabi el procés per acreditar la col·laboració”. A més, Proyecto Esperanza considera important que es defineixi l’articulació del Protocol “amb els protocols autonòmics que ja existeixen, per exemple, a Galícia”.

El Fòrum Social contra la Trata, integrat pel Grup interministerial contra la Trata ( Ministeris de Benestrar Social, Igualtat, Salut, Interior, Defensa, Treball i immigració, Justícia); dues comunitats autònomes que representen la resta, Federació Estatal de Municipis i Províncies, ACNUR, Organtizació Internacional de Migracions i la Xarxa Espanyola contra la Trata, presentarà esmenes al Protocol fins el divendres 14 d’octubre.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Barcelona: actes “El PASSEIG DE LA VERGONYA”

El PASSEIG DE LA VERGONYA s’emmarca dins la campanya de sensibilització dels “16 dies contra...

Tres activistes polítiques kurdes assassinades a París

Aquest dimecres 9 de gener després d’un atac armat contra el Centre d’Informació del Kurdistan...

S’han atés 6.800 trucades de les dones en situació de violència a Girona

D’esquerra a dreta: la directora, la presidenta i la coordinadora territorial de l’ICD a Girona...