OPINIÓ
No sé si és el meu punt de vista, però em sembla evident que el feminisme dels anys 70 a casa nostra va beure molt de les fonts dels feminismes d’arreu.
Sobretot del nord-americà i segur que també de l’europeu, però ara m’interessa destacar la gran aportació de les companyes estatunidenques per tal de contextualitzar la importància de la figura de Gloria Steinem justament ara que hi ha a la cartellera una pel·lícula sobre la seva aventura vital amb un títol plural molt suggestiu The Glorias.
Al Centre de documentació tenim un parell de llibres de Gloria Steinem, Revolución desde dentro, traduït per Mireia Bofill, i Mi vida en la carretera, de lectura més que recomanada per les seves aportacions pel que fa al seu món interior i al seu activisme. Per una altra banda, també recomano molt The Education of Woman de Carolyn G. Heilbrun perquè es tracta d’un exemple, d’un model de biografia fet per la pròpia Carolyn G. Heilbrun, autora d’una obra clau des del punt de vista de l’elaboració de biografies de dones, Escribir la vida de una mujer.
També podeu trobar a l’hemeroteca del Centre la revista Ms Magazine que fou fundada per Gloria Steinem i Dorothy Pitman Hughes l’any 1972 i que encara perdura amb canvis de direcció i periodicitat deguts al pas del temps. La revista, amb un títol emblemàtic per tal de superar la discriminació entre “senyora” i “senyoreta”, pretenia sensibilitzar les dones i l’opinió pública en general sobre qüestions de gènere, classe i raça. En el seu moment àlgid va arribar a vendre 300.000 exemplars i a tenir 26.000 subscriptores, però va ser difícil combinar el compromís ideològic i les qüestions comercials.
Gloria Steinem (Ohio, 1934), periodista, activista i escriptora, és una indiscutible capdavantera del moviment feminista i la seva imatge fins i tot s’ha convertit en icona de la segona onada del moviment als EEUU per les seves importants intervencions públiques constants i arreu contra el patriarcat, a favor de l’avortament i contra l’explotació racial i laboral. Sobretot cal destacar el seu discurs a la Conferència Nacional de les Dones del 1977.
Justament la pel·lícula The Glorias, dirigida per Julie Taymor, és el que ara se’n diu un biopic que passa revista a les fites més significatives de la vida de Steinem des de la seva infantesa, la seva joventut viatjant per l’Índia i la seva implicació en la defensa dels drets de les dones, en forma d’una road movie. La gràcia de la pel·lícula és que no només segueix la línia cronològica de la segona meitat del segle XX a EEUU, sinó que, com indica el títol, són quatre Glorias de diferents edats (nena, adolescent, jove i madura) les que fan el viatge per la vida retrobant-se de tant en tant en un autocar i establint uns interessants diàlegs que serveixen per a contrastar la importància dels diferents episodis narrats. Els viatges són una constant en la vida de Gloria Steinem que sembla que tenia l’antecedent del seu pare que va tenir una vida molt nòmada.
Segons els comentaris, la real Gloria Steinem es va implicar en el projecte de la pel·lícula i voldria que funcionés com una matrioshka i que servís la seva història per a visibilitzar també les persones que han marcat el seu destí. Concretament destaca que gairebé tot el que sap de feminisme ho va aprendre de dones afroamericanes més grans i que havien començat a ser activistes abans que ella.
Per acabar us recomanem la lectura de l’article d‘Eulàlia Lledó, també publicat en aquesta edició de La Independent: Vides paral.leles. Gloria Steinem i Helen Reddy
