L’èxit en les últimes dues edicions del Màster Gènere i Comunicació de la UAB mostra l’interès d’especialització que el tema genera en els i les professionals de la comunicació, assenyalen les seves directores.
El Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la UAB ha anunciat que torna a tutelar la cinquena edició del Màster Gènere i Comunicació, dirigit per Juana Gallego i Isabel Muntané, ambdues professores de la Universitat Autònoma, de manera que La Independent va consultar a totes dues sobre el procés que ha tingut aquesta iniciativa docent que va començar el 2015, sent una excepció en el panorama acadèmic.
Per a elles, si bé en algunes universitats avui hi ha alguna oferta d’estudis de tercer cicle en matèria de gènere, aquesta sol fer-se per a un àmbit més general, és així que “el Màster Gènere i Comunicació de la UAB continua sent l’única oferta educativa especialitzada en la introducció de la mirada feminista en el panorama dels postgraus universitaris” que s’enfoca en l’àrea del periodisme i la comunicació.
Han explicat que el Màster (que inclou la possibilitat de cursar també com Diplomatura) acaba d’obrir el període d’inscripció per a la cinquena edició 2019/2020, després d’alguns titubejos en els seus inicis.
“La primera edició vam tenir poques alumnes, però el vam poder posar en marxa. La segona vam estar a punt de tirar la tovallola, però ho vam mantenir gràcies a la desinteressada col·laboració del professorat, que ens va animar a continuar”, ha dit la seva co-directora, Juana Gallego, i ha afegit que “en canvi, la tercera i quarta edició han estat un èxit que ens ha sorprès gratament”.
És que, de 10 alumnes en la primera edició i només 5 a la segona, han passat a més de 20 i gairebé 30 en les dues últimes edicions. És, sens dubte, una mostra que hi ha cada vegada més interès i demanda entre professionals de la comunicació en especialitzar-se en aquest tema.
“Hem tingut moltes inscripcions de països d’Amèrica Llatina, d’on procedeix més del 50% de l’alumnat”, ha afegit la també co-directora Isabel Muntané.
“També hem tingut alumnes que fan mòduls independents, una fórmula que permet cursar algunes assignatures sense disposar de la titulació que requereix el Màster o la Diplomatura, que és un grau o llicenciatura universitària”, ha afegit.
Juana Gallego i Isabel Montané sent entrevistades a un mitjà de comunicació.
Diversitat en el professorat
El Màster compta amb més de 40 docents que provenen de tres àmbits: professorat universitari; professionals en actiu en l’àmbit del periodisme i la comunicació; i, finalment, persones actives en els diferents moviments socials relacionats amb el feminisme.
És així que s’hi troben, per exemple: Meri Torras, Encarna Bodelón, Teresa Torns o Carlos Zeller, entre els i les que són al primer àmbit; Marta Selva, Albert Sales, Sore Vega, Maden Castillo o Amanda Cuesta, en el segon; o Brigitte Vasallo, Antonio Centeno, Isabel Franc, Sara Cuentas o Fatiha El Houali que hi són en contacte per diferents moviments socials.
Centrat en comunicació
El Màster té una estructura de 8 mòduls, cadascun d’ells compost per diverses assignatures que intenten oferir una formació global del fenomen de la comunicació des d’una visió integral feminista.
Hi ha matèries centrades en la teoria comunicativa des de la perspectiva de gènere, juntament amb assignatures que analitzen diversos aspectes de la realitat social (salut, justícia, diversitat sexual i afectiva, etc.), juntament amb tallers centrats en qüestions pràctiques, com els nous formats digitals, eines per a l’empoderament personal i professional, escriptura de guions o elaboració d’auditories per a mitjans de comunicació, expliquen Montané i Gallego.
La valoració que fan les seves directores d’aquestes quatre primeres edicions és positiva, tot i que consideren que necessiten continuar millorant alguns aspectes. “Sempre estem pensant com introduir alguns canvis que millorin el nostre Màster. Per això cada any fem una reunió-balanç final amb les alumnes i amb el professorat, per recollir tots els suggeriments i comentaris que ens proporcionen i que solen ser molt útils per a reforçar la formació, que volem que sigui de la millor qualitat”.
