Per Lirians Gordillo Piña. SeMlac
Mantenir i ampliar la formació en gènere i comunicació és una necessitat constant per a professionals de la premsa i la comunicació pública a Cuba.
Rosana Rodríguez Ramos i Yusimí García Castellano van coincidir en el curs de postgrau de Gènere i Comunicació efectuat a l’Havana del 3 al 13 de febrer. Organitzat per la Cátedra de Género y Comunicación Mirta Aguirre, de l’Institut Internacional de Periodisme José Martí, el diplomat va reunir especialistes i professionals de diverses províncies de país.
Rosana i Yusimí representen dos moments de la formació professional: la primera és estudiant de quart any en Comunicación Social en la Facultad de Comunicación de la Universitad de la Havana i la segona cursa un mestratge en Desarrollo Social Social amb un projecte de programa radial amb perspectiva de gènere per a l’emissora Ràdio Guamá, en l’occidental província Pinar del Rio, a uns 160 quilòmetres de la capital cubana.
Ambdues es van animar a cursar el diplomat a la recerca de coneixements actualitzats i eines per a fer una comunicació no sexista.
“A la Facultat sí que es parla sobre perspectiva de gènere, però mai és suficient. El curs em va aclarir conceptes, em va ensenyar uns altres. Per exemple, va ser atractiu que es parlés de les dones lesbianes. Va ser el que més em va agradar, perquè dins de la discriminació patriarcal cap a la dona, la comunitat lèsbica és doblement discriminada i invisibilitzada”, declara Rosana a SEMlac.
Durant els 10 dies de treball, el programa va incloure acostaments a la teoria de gènere i feminista, l’economia feminista, indicadors de gènere, la violència masclista, així com la representació sexista en els mitjans de comunicació i també les lliçons que deixen bones pràctiques en l’àmbit comunicatiu.
La necessitat de vincular teoria i pràctica és un reclam de professionals a Cuba que es manifesta en espais formatius i també d’intercanvi científic.
Per a Yusimí, portar els coneixements a la pràctica continua sent un desafiament. Per això afirma que “fan falta més eines pràctiques i bons exemples que no veiem usualment en els nostres mitjans”.
Una altra de les necessitats és ampliar la formació curricular en pregrau. Encara que a la Facultat de Comunicación de la Universitad de la Havana existeixen, des de fa diversos anys, optatives que integren la perspectiva de gènere, aquestes iniciatives no són extensives a tots els centres universitaris del país ni s’inclouen en el currículum bàsic.
“Incorporar-les en el pregrau ho veig necessari i idoni per a una visió a la qual moltes persones mostren rebuig o minimitzen i creuen que només es tracta de parlar d’un tema de dones o defensar a les persones homosexuals. Seria bo també perquè al postgrau no s’arribi a zero respecte moltes de les temàtiques i visons que aquí es tracten”, opina la periodista radial.
Durant els debats del curs també es va suggerir la incorporació de la perspectiva de gènere i feminista a les polítiques editorials i normes de redacció. Aquesta proposta ha tingut diversos antecedents en espais formatius i d’intercanvi, incloses les trobades iberoamericanes de gènere i comunicació que, cada dos anys, se celebren a la capital cubana.
Durant la clausura del 13 Trobada Iberoamericana de Gènere i Comunicació “Isabel Moya Richard in memoriam”, al novembre de 2019, va ser notícia la intenció de la Unión de Periodistas de Cuba (Upec) d’avançar en redaccions periodístiques lliures de tota mena de discriminació, però també són necessaris altres passos institucionals.
“Ara mateix, en la meva emissora Ràdio Guamá, la directora està sensibilitzada amb aquests temes i em dóna suport molt en el meu mestratge, la meva capacitació i recerca. És una directiva sensibilitzada, però no és la generalitat en tots els mitjans. És una batalla que cal fer tots els dies”, reflexiona Yusimí.
