Begoña San Jose. Foto: AmecoPress
OPINÓ
La mobilització pel dret a l’avortament en l’últim any ha estat un èxit, tot i que encara no podem cantar victòria pel seu impacte social, gràcies a la unitat d’acció intrafeminista, unitat per la qual ha estat crucial la incorporació d’una nova generació de dones, i dels seus aliats, contra la política sexual del Govern i l’Església.
Polítiques que subordinen la sexualitat femenina a una maternitat imposada, mitificada i reforçadora d’uns estereotips del masculí i el femení que ens impedeixen a totes les dones al desenvolupament lliure i autònom de la personalitat al llarg de tota la nostra vida.
Però l’ofensiva patriarcal no es manifesta només en la política sexual, sinó també en la política social utilitzant la dicotomia home proveïdor / dona cuidadora com a matalàs de la retallada en serveis públics; i de la destrucció i precarització de l’ocupació. Una política que no ens ha tret de la cris, sinó que l’ha agreujat, augmentant la desigualtat social i de gènere, i la crisi política.
Seria mer narcisisme debatre sobre “el subjecte”, sobre qui constitueix i a qui representa el moviment feminista, si no mirem el seu ‘objecte’, pel qual, en els seus més de dos segles d’història, han lluitat les dones més conscienciades i compromeses: pels drets de totes les dones al vot, l’educació, la sexualitat, el control de la pròpia fecunditat i la independència econòmica, que no són immunes a l’ofensiva neoliberal.
Segons el parer del Fòrum de Política Feminista, el feminisme avui ha d’incloure en la seva agenda una lectura i una acció feministes contra el ‘austericidi’.
En el IV Congrés d’Economia Feminista (Carmona, 2013) hi va haver consens en la visió que, la retallada de despesa pública en sanitat, educació o atenció a les persones en situació de dependència -2.500.000, de les quals només 750.000 reben atenció pública -,comporta la reprivatització i refeminització de les cures no pagades o mal pagades en la família.
La resposta, no de totes, és incloure l’exigència de la universalitat i qualitat d’aquests serveis públics en les convocatòries del moviment feminista. I participar com marea violeta dins de les marees blanca i verda i en les altres mobilitzacions en defensa del que és públic. També creiem que l’agenda feminista ha d’incloure l’exigència del dret universal a una ocupació digna i sense discriminació en el país amb més atur de la Unió Europea. Amb 2.809.200 dones i 3.087.100 homes a l’atur, per molt que el Govern parli de recuperació, segueix la destrucció i precarització de l’ocupació i no tenen assegurança o subsidi d’atur el 54% dels aturats i el 58 % de les parade.
També exigim a l’Estat polítiques reals d’igualtat. Contra l’article 9.2 de la Constitució i la Convenció per a l’Eliminació de Tota Forma de Discriminació de la Dona, de 2008-2014 l’Estat ha retallat en la seva exigua partida pressupostària -el 0,005% de la suma total del pressupost- un 49% en igualtat i un 23% en violència de gènere. Alhora, les comunitats autònomes l’han reduït un 32,5%, destinant-hi una mitjana del 0,09 % del seu pressupost. I la Llei 27/ 2013 de ‘Racionalització i sostenibilitat’ prohibeix als ajuntaments gastar en promoció de la igualtat de les dones.
Els governs neoliberals d’Espanya, Europa i el món segueixen lluitant perquè les pèrdues de la crisi financera les paguin els drets laborals i socials universals, i implantar ‘més mercat, menys Estat’.
A això cal sumar-hi la fracassada Estratègia Europa 2020 de traspàs de la
bombolla financera a una bombolla de deute públic impagable, la reforma fiscal i el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions negociat sense control democràtic entre EUA i la UE, com a elements precipitadors per una onada privatitzadora i globalitzadora encara més gran.
Per fer aquesta muralla antineoliberal, uniu totes les mans, i perquè la protesta i la proposta feminista en siguin part, perquè ens hi va molt en això, debatem i busquem la unitat d’acció de totes les persones que, sigui quina sigui la nostra experiència o vivència de la discriminació, la nostra identificació amb una o altra corrent, prefix, sufix o qualificatiu, entenguem que el feminisme és la nostra bandera de llibertat, igualtat i solidaritat.
