Les Dones No Estàndards han convocat un acte pel dimarts 16* amb representants dels partits que es presenten a les properes eleccions estatals per explicar el seu programa.
Serà un acte en el seu propi local del barri. “Ens agradaria omplir la nostra sala – explica Carme Riu– la presidenta de Dones No Estàndards -Estem convençudes que tothom te molt a dir sobre el tema de la discapacitat, i sobre les mesures que les i els representants polítics haurien de desenvolupar per millorar la nostra situació”. Però de moment encara no saben quines i quins representants vindran a l’acte organitzat.
Han invitat a PdCat, Esquerra, Ciutadans, PP i la CUP, pero “ Creiem que no vindran tots – subratlla Riu- per què la nostra problemàtica i reivindicacions no figuren gairebé en cap programa electoral”.
Riu sap del que parla, la seva associació porta lluitant des de la seva fundació el 1995. Ara ja son unes 1000 sòcies. Han fet moltes activitats, han tinguts premis i reconeixements, però “malgrat que som el 12% de la població, continuem sent excloses de les estadístiques. No estem comptabilitzades a cap lloc. Seguim discriminades en la vida quotidiana, en el món laboral, patint un índex de pobresa molt gran. El món de la política no ens té en compte”. Segons Riu, cal conscienciar als i a les nostres representats de la necessitat de polítiques i mesures encarades específicament cap a la situació de les dones amb discapacitat.
Les persones amb discapacitat podem aportar el mateix que qualsevol als avenços de la societat. I això és el que està demostrant aquesta associació, des de fa molts anys, en seu local del barri de Gràcia, on atenen a moltíssimes dones, les hi faciliten atenció domiciliaria, formació, cerca de feina… I també promouen diverses activitats d’oci i creativitat, com un grup de teatre, que cada temporada representa noves obres. Ara estan trionfant en la seva gira amb Ca,Barret.
Entre les principals proposte de canvi de futur que demanen, destaquen: augmentar la integració laboral perquè es controli que totes les empreses comptin entre els seus treballadors amb el 2% de persones amb discapacitat tal com la LISMI contempla; control per part de l’administració que hauria de vetllar perquè totes les empreses que contracten com a serveis externs contemplin aquest 2% de persones amb discapacitat; pel que fa a l’assistència personal s’hauria d’augmentar el pressupost de la Llei de autonomia personal i de la dependència perquè encara no s’ha desenvolupat de manera pràctica. Per exemple a la ciutat de Barcelona només s’atenen 20.000 persones quan n’hi ha més de 150.000 que ho necessiten; Respecte al transport públic cal accelerar que sigui accessible tant el metro, com el tren, com els autobusos i també els taxis. Actualment a Barcelona n’hi ha molt pocs (menys de 100) d’adapatats i ho haurien de ser tots. Cal que tots els que es comprin siguin accessibles; També cal controlar l’accesibilitat de tots els habitatges per a qualsevulla persona amb discapacitat; I, evidentment, cal cuidar la integració i l’educació inclusiva per a tots els nens i nenes perquè hi hagi un ensenyament públic inclusiu ordinàri.
Dones No Estàndards va néixer a partir d’un grup de dones no normals (com els agrada anomenar-se), que van veure que les dones estaven molt més discriminades que els homes d’aquest col·lectiu i que patien maltractaments que actualment encara es normalitzen. Des de llavors treballen amb la voluntat de desconstruir la societat i conscienciar de totes aquestes conductes i pràctiques que menystenen discriminen i vexen aquest col·lectiu a fi de canviar-les. Uns dels problemes que pateixen i que normalment resta ocult és la situació de violència que sofreixen moltes d’aquestes dones, que per la seva vulnerabilitat i dependència, en la majoria dels casos, no s‘atreveixen a denunciar-ho.
(*) a les 18,30h (*). Carrer d’en Grassot, 56. Entre Gràcia i Sagrada Familia (de Barcelona).
