EDITORIAL
Del 9 al 20 de març d’aquest 2015, els Governs I Grups de dones (aproximadament unes 9.000) han debatut, a Nova York sobre els 20 anys de la Plataforma d’Acció de Beijing a la seu de les Nacions Unides i sota l’empara de UNWOMEN (United Nation Entity for Gender Equality and the Empowerment of Women).
En aquesta ocasió la trobada ha estat per analitzar i debatre els 20 anys transcorreguts des que l’any 1995, a Pequín se celebrés la “IV Conferència Mundial de les Nacions Unides sobre les dones. Per a la igualtat, el desenvolupament i la pau”. I conseqüenment abordar, en quina situació es trobaven les dones, en cadescún dels Països participants i signants de la “Declaració” de Pequín, en el desenvolupament de la Plataforma d’Acció.
Les expectatives d’una cimera d’aquestes característiques que sempre es generen es van veure frustrades de bon començament per una Declaració oficial que va tenir lloc en el primer dia de sessions i en la que no hi van poder participar les ONG de Dones desplaçades a Nova York.
La diversitat dels temes tractats, tots ells contemplats en la Plataforma d’Acció de Pequín va reunir a expertes i activistes en els diversos camps: economía, salut, sexualitat, política, agricultura, mitjans de comunicació…..En aquest camp que és el que més ens afecta a La Independent, la UNESCO va publicar i presentar l’estudi “Indicadors de Gènere per als mitjans de comunicació”, l’objectiu del qual es donar a conèixer les oportunitats i les millors pràctiques dels mitjans de comunicació per a la igualtat tan professional com representativa de les dones en els mitjans de comunicació.
Tal com queda de manifest en diferents cròniques emeses des de NY per la nostra colega mexicana Sara Lovera i les seves companyes redactores de SEMlac/SeMéxico, així com les cròniques de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (RIPVG. sigles en castellà) no tots els països han aconseguit aplicar amb totes les seves conseqüències les distintes mesures aprovades en la Plataforma d’Acció, malgrat haver transcorregut aquests 20 anys. Pràcticament tots, a excepció d’alguns europeus, tenen grans mancances, degudes segons els seus respectius portaveus i en especial les africanes i asiàtiques, a la manca de finançament tal com va quedar clar en la taula sobre pressupostos de gènere.
Ha quedat clar a NY que queda molt per fer i molt camí per recòrrer i molta por a fer passos enrera. I sobretot exigir, com ha passat en aquesta ocasió, que les dones, les feministes, les autèntiques impulsores de l’anar endavant, tinguin l’oportunitat d’expressar-se en total llibertat i ens les condicions exigibles dins d’un organisme com és Nacions Unides.
