Foto: AmecoPress
Un intercanvi sobre dona, pau i seguretat organitzat per Aliança per a la Solidaritat ha reunit integrants d’organitzacions com WILPF, Metges del món o Acció contra la fam, partits polítics i representants institucionals.
Espanya està elaborant el Pla d’Acció de la Resolució 1325 i sembla un bon moment per fer aportacions perque El nostre país es comprometi amb el reconeixement del paper de les dones en la construcció de la pau i la transformació dels conflictes armats arreu del món.
L’any 2000, el Consell de Seguretat de l’ONU va aprovar la Resolució 1325 sobre les dones, la pau i la seguretat en la qual s’identificava l’impacte desproporcionat de la violència en les dones i nenes, alhora que es reconeixia l’important paper que elles juguen en la construcció de la pau i la transformació dels conflictes armats arreu del món. La Resolució 1325 compromet els estats membres de Nacions Unides a escoltar, prendre en consideració i donar suport a les dones que construeixen pau enmig de la violència, a garantir la presència significativa de dones en tots els espais de decisió, inclosos els processos de pau ia protegir les dones i les nenes dels impactes específics que pateixen en els conflictes armats. A hores d’ara, amb unes eleccions a la vista, Espanya està desenvolupant el Pla d’Acció de la Resolució 1325. Per això, és oportú fer incidència política perquè s’aposti de veritat per aquest tema.
Manuela Mesa, de WILPS Espanya començà el debat compartint les propostes de l’organització per a la plena implementació de l’agenda sobre dones, pau i seguretat. D’una banda, la implementació de la resolució 1325 -que inclou, entre altres coses, dedicar el 15% dels pressupostos destinats a la construcció de la pau al finançament específic de l’agenda de dones, pau i seguretat, especialment a les organitzacions de dones que treballen en aquest àmbit, enfortir la lluita contra la impunitat en els crims internacionals i acollir i protegir les persones refugiades que fugen dels conflictes armats, entre d’altres-. En segon lloc, el compromís amb la presència paritària de dones en tots els llocs de decisió, seguit del compromís amb una política exterior feminista. Com a quart punt, l’organització ha sol·licitat dels partits polítics el compromís amb el desarmament i reducció de la despesa militar i, per concloure, el compliment del tractat de comerç d’armes.
Maria Salvador, d’Aliança per la Solidaritat, ha abordat la vinculació de l’Agenda 1325 amb les accions de Cooperació i Acció Humanitària, denunciant que “hem de plantejar-nos que la forma usada per a construir la pau no és adequada”, com demostra el “tractat il·legal de Turquia “i les polítiques europees:” en la seguretat dels estats preval la protecció estatal i no de les persones”.
Salvador ha conversat dels “desafiaments” a tenir en compte en la necessària articulació d’agendes des d’una perspectiva feminista. Aconseguir un enfocament transformador de la nostra forma de fer les coses, sabent que la guerra afecta de diferent manera a dones i homes, implica anar més enllà de la “acció sense mal”, per qüestionar les situacions que generen aquestes desigualtats de gènere
També és fonamental treballar en prevenció i complementar els processos de desenvolupament i d’acció humanitària, insistint que en situacions de crisi són les associacions de dones qui articulen les millors respostes, per a això caldria incidir en aquells efectes que dificulten la participació de dones i organitzacions feministes.
En aquest sentit, les organitzacions que han participat en el debat han denunciat que a la Cimera Humanitària Mundial celebrada a finals de maig a Turquia, Espanya no s’ha compromès en el suport a organitzacions de dones locals, que són les que hi ha en els territoris ajudant a la gent i donant resposta a les situacions d’emergència, argumentant motivacions “formals”.
Els partits
La representant de Ciudadanos, Sofia Miranda, començà condemnat que les tropes de l’ONU hagin comès abusos quan se suposa que han de posar pau en zones de conflicte. “Haurien d’estar formades amb perspectiva de gènere”, ha dit, defensant també la promoció de les dones en l’àmbit militar. En la seva intervenció apostà per una aplicació transversal tant de la resolució 1325 com de l’educació en igualtat.
Carlota Merchán, per part del PSOE, enfocà la seva intervenció desde la connexió entre socialisme, feminisme i pacifisme, advertint l’aparició de nous contextos humanitaris, que han adquirit una complexitat sense precedents, així com el complicat context global, amb major repercussió per a les dones, el que fa imprescindible la incorporació de la igualtat com a eix troncal de les polítiques.
Merchán digué que no correspon a un govern en funcions elaborar el Pla d’Acció de la Resolució 1325 i ha denunciat que Espanya ha perdut pes i presència en ONU Dones. “El fet que Espanya entrés al Consell de Seguretat de Nacions Unides va tenir a veure molt amb el valor que se li va donar a la igualtat” ha recordat i ha reivindicat “la igualtat de gènere com a eix de la política exterior”.
En aquest sentit, Pilar Marcos, del Partido Popular, ha assegurat que si hi ha una política que requereix ser pactada és la exterior. D’una banda, “amb Europa i l’ONU” i per una altra, amb els partits del Parlament.
Les organitzacions han posat en valor l’exemple de Suècia, que ha definit com a feminista la seva política exterior i, per exemple, ha cancel·lat els contractes de venda d’armes amb l’Aràbia Saudita. També han demanat que el Govern reclami i supervisi l’acció dels organismes dels quals l’Estat espanyol en forma part, com l’ONU, en matèries com l’ajuda a persones refugiades, en les quals Espanya hi aporta recursos.
