OPINIÓ
El 27 de febrer ens deixava Stéphane Hessel, un diplomàtic, ambaixador i membre de la resistència francesa en el decurs de la Segona Guerra Mundial, que va ser un dels redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.
L’any 2010 ens sorprenia amb un petit assaig titular “Indigneu-vos” que va donar la volta al món en ser traduït a una trentena de llengües, havent venut uns 4 milions d’exemplars en gairebé un centenar de països (de fet, a França, sense cap tipus de promoció mediàtica, en només 10 setmanes se’n van vendre un milió d’exemplars…).
Indigneu-vos, comprometeu-vos
L’any 2011, conjuntament amb Gilles Vanderpooten, va publicar “Comprometeu-vos!”, una obra que conté una entrevista als dos autors sobre els drets humans i la lluita contra la desigualtat, així com per l’ecologia. Hessel mostrava la seva preocupació per la incommensurable diferència que hi ha entre les forces polítiques i els joves, així com per la degradació del planeta i el medi ambient.
Ens ha deixat José Luis Sampedro
Aquests dies ens ha deixat també José Luis Sampedro, testimoni excepcional de la Història del segle XX. Sampedro va néixer a Barcelona l’any 1917 i el 1936, en esclatar la Guerra Civil, es unir a l’exèrcit republicà. A la meitat dels anys 60, en ple franquisme, davant les destitucions de catedràtics de la Universitat espanyola com ara Tierno Galvan o Aranguren, va marxar als EUA.
Dues petjades molt particulars
Són dos fondes petjades que ens ha llegat la història i que són imprescindibles per orientar la gent d’avui. Les seves obres són veritables manuals de capçalera per a molta gent que té consciència social i que no es resigna ni a l’encotillament a què han sotmès una Constitució arrencada a costa de lluites socials sota la dictadura i nascuda sota els paràmetres de la llibertat, ni a les mordasses que hi estan posant els nouvinguts a una democràcia en la que mai ha cregut, limitant l’eficàcia d’uns partits polítics que hauran d’actualitzar el seu vincle organitzatiu amb la societat que representen si volen sobreviure, donat que conjuntament amb els sindicats són diana d’una campanya de desprestigi amb l’únic objectiu d’assolir una desestabilització al país que propiciï el retorn dels seus postulats retrògrades revinguts com els ous de la serpent.
Reacciona
D’esquerra a dreta, Stéphan Hesse i José Luis Sampedro
José Luis Sampedro va prologar el llibre de Stéphan Hesse i, dirigint-se als joves, escriu: INDIGNEU-VOS, perquè de la indignació neix la voluntat de compromís amb la història. De la indignació va néixer la Resistència contra el nazisme i de la indignació ha de sortir avui la resistència contra la dictadura dels mercats. Hem de resistir perquè la cursa pels diners no domini les nostres vides. El nazisme va ser vençut per la indignació de molts, però el perill totalitari en les seves múltiples variants no ha desaparegut. Lluiteu per salvar els èxits democràtics basats en valors ètics, de justícia i llibertat promesos després de la dolosa lliçó de la Segona Guerra Mundial, afirma.
I en el llibre “REACCIONA” també del 2011, va escriure que únicament calia aixecar una punta de la catifa de la realitat perquè, de forma inevitable, sorgissin preguntes clau: “Perquè s’atreveixen els bancs a ser tan cobdiciosos?. Perquè en lloc de controlar el seu desenfrenament, els governants ho varen tolerar i no ho van controlar com ho fan amb els medicaments o amb l’alimentació?. Perquè el públic ha continuat votant a polítics tan descuidats en la defensa del poble?.
La primera raó que se li va ocórrer és que tan des dels governs fins l’usuari del crèdit som peces d’alguna cosa molt més complexa com és la nostra societat, el nostre sistema de vida, la nostra cultura europea… I l’altra és que Europa hi és, però ja no hi és ni tan sols és el cap d’Àsia. Europa està en coma, com així ho demostra la seva apatia davant els grans problemes…”.
No amagar més la corrupció sota la catifa
Però sota la catifa, conclou “hi ha un terra corromput que no es millorarà pas apedaçant el teixit per tapar-lo millor. Occident pot córrer la mateixa sort d’altres imperis extingits, deixant un buit sota la paraula Europa. Però la Història no admet buits: la Vida l’omple de forma imparable, tot ocàs ofereix una ocasió. Ha arribat el temps de canvi, d’un canvi que va més enllà de ls restauració de l’Estat del Benestar en ple retrocés i en la defensa dels drets assolits pels nostres antecessors. El sistema reclama un canvi profund que la joventut ja entén, i que hauran d’escometre millor que aquelles persones més grans atrapades encara en el passat”. Potser per això, Sampedro va recolzar, de forma constant, els moviments socials sorgits el 15-M.
Viure, morir, lluitar, dignitat…
Sempre va manifestar el seu convenciment de que “tenim el deure de viure la vida”, per això, a mode d’homenatge (un gest que ell ha defugit), faig meves les seves paraules: Sí que es pot: viure amb dignitat; sí que es pot: viure lluitant; sí que es pot: morir amb dignitat; sí que es pot: morir lluitant”.
