Redacción La Independent
Conclusiones del XIX encuentro de la Asociación Mundial de Periodistas y Escritoras realizado en Argentina
Hace falta un tratamiento igualitario en el discurso mediático. El camino hacia la igualdad de género no es una meta sectorial, sino parte de un proceso político” y eso requiere de “un cambio de actitud y un modo de pensar diferente, que reconozca a todas las personas, independientemente de su sexo, como agentes necesarios para el cambio. Y por ello, se necesita la participación tanto de hombres como mujeres para una sociedad de iguales, más allá de las diferencias’”.
Esa es una de las conclusiones del XIX Congreso Mundial de la Asociación Mundial de Mujeres Periodistas y Escritoras (AMMPE), celebrado en Argentina del 10 al 12 de noviembre. LA AMMPE, que nació en México hace 40 años, también alentaba a “pasar de la victimización y la mera denuncia, a generar procesos de trasformación … y humanizar la información, dándole la voz a los que no la tienen”.
Aquesta és una de les conclusions del XIX Congrés Mundial de l’Associació Mundial de Dones Periodistes i Escriptores (AMMPE), celebrada a l’Argentina des del 10 fins al 12 de novembre. L’AMMPE, que va néixer a Mèxic fa quaranta anys, també animava “a passar de la victimització i la simple denúncia, a generar processos de transformació, i a humanitzar la informació, donant veu a aquells que no en tenen”.
Els nous paradigmes de la comunicació en els escenaris canviants i incerts de la globalització, l’impacte de les noves tecnologies i la incidència de les xarxes digitals en la tasca periodística, juntament amb els desafiaments de l’equitat i de la comunicació no sexista, foren alguns dels aspectes abordats en el XIX Congrés de l’AMMPE que, en el decurs de les sessions de treball, va escollir la nova presidenta internacional, en substitució de l’argentina Nily Povedano. L’escollida fou la taiwanesa Li Yanqui, el país de la qual acollirà la pròxima trobada.
Les conferències i panells les van oferir especialistes i professionals de referència de diferents països. A més de participants d’Argentina, també hi van ser “periodistes, comunicador@s, docents i estudiants de comunicació i periodisme, líders socials i escriptor@s” de tots els continents: d’Amèrica, el Brasil, Xile, Colòmbia i Perú; d’Europa, l’Estat espanyol i Alemanya; d’Àsia, Taiwan, i del continent africà, la República Democràtica del Congo.
Una altra de les conclusions de la trobada assenyalava que “el nostre desafiament com a comunicador@s és també incorporar noves qüestions a l’agenda pública”, cosa que implica centrar-nos en problemes i temes que la majoria de les vegades passen inadvertits, com la violència extrema en totes les seves expressions, l’exclusió social, els desastres ecològics, els colapses financers i la propagació de malalties”. També van acordar “donar més visibilitat a més dones” perquè les i els comunicadors “tenim la possibilitat de definir amb la nostra acció l’escenari que s’obre davant nostre, i en aquest procés, la sensibilitat i la mirada femenina, més humana, més inclusiva i més integradora, pot aportar molt al canvi que cerquem.”
“La manera en què entenem el món avui és a través de l’espai atemporal de xarxes informàtiques i mitjans de comunicació electrònics”, i són aquestes noves eines les que “ens permeten donar veu a qui no la té, arribar a més sectors de la societat i pensar el nou escenari digital de la comunicació com un camp d’oportunitats on dissenyar estratègies d’inclusió”, segons s’apuntava en una altra conclusió. La causa d’això és que “transitem una realitat que ens desafia a repensar el nostre rol com a periodistes i comunicador@s” i, en aquest context, “cal passar de la victimització i la simple denúncia, a generar processos de transformació”. També cal saber “què hi ha després de cada fet, per a transformar aquesta realitat des del compromís militant, tot humanitzant la informació, i donant la veu als i les que no la tenen”.
