Miriam Bobadilla és originària de la província de Formosa però viu i treballa a Buenos Aires des del 2000. Periodista amb visió de gènere, és actualment una de les tres moderadores (al costat de Nadia Ferrari i Paula Rei) de la Xarxa PAR (Periodistes d’Argentina en Xarxa per una Comunicació no Sexista), xarxa també integrada (com la catalana) a la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (RIPVG).
Ha aprofitat les seves vacances a Catalunya, País Basc, Astúries i Andalusia per contactar directament amb companyes de la Xarxa Internacional i conèixer l’actualitat de primera mà. Nosaltres també hem volgut conèixer la seva opinió sobre el país i sobre dues dones: Evita i Cristina Fernández.
Bobadilla treballa actualment en una empresa de seguiment dels mitjans argentins. Si bé no pot aplicar directament la visió de gènere en el seu treball, si que ho fa en els diferents quefers de PAR i en la producció del programa ‘Lunes de nuevo’ que s’emet tots els dilluns de 20 a 21hs a FM Identitat, programa conduït per la periodista Liliana Hendel, també integrant de PAR.
Però justament pel seu treball d’anàlisi, si que ens pot explicar la seva percepció sobre l’equitat i el llenguatge no sexista en els mitjans argentins.
Com perceps el sexisme en els mitjans argentins?. N’hi ha alguns d’ells que destaquin per l’ús d’un llenguatge no sexista o per aplicar la igualtat en les seves empreses o per introduir fonts i informació de dones?
En el darrer any són notoris els canvis positius en els diferents mitjans de comunicació social d’Argentina. Cal esmentar que ha estat fonamental el treball d’avantguarda que fa anys du a terme el diari Página 12, sobretot el suplement ‘La 12’ on es pot constatar la mirada periodística i el bon tractament del tema per part d’aquest suplement. Altres diaris com Clarín i Tiempo s’hi han sumat darrerament.
Respecte als mitjans televisius, també és notable la millora en el tractament dels usos de conceptes però encara manca molt per fer. Programes que abans era impensat creure que tractarien aquesta temàtica, també la van incloure en la seva emissió com és el cas de CQC Argentina que el passat 22 d’agost va realitzar un informe complet sobre violència de gènere. Altres programes de l’espectacle o ‘chimenteros’ també han inclòs informes rellevants, com el realitzat per ‘Ponele la firma’ conduït per Marcelo Polino que va emetre un informe sobre ‘dones famoses’ que van donar el seu testimoni sobre les situacions de violència que van viure.
Encara que l’avanç és important, encara falta molt per fer. El gran deute continua sent la igualtat en les empreses.
L’últim informe de l’Observatorio Marisel Zambrano revela que els feminicidis apareguts en els mitjans de comunicació de tot el país durant el primer semestre del 2012:119 dones van ser assassinades per la violència masclista. Homes que eren parelles o exparelles d’elles en el moment en què les van matar, van constituir el 70% dels victimaris, i gairebé 100 nenes i nens van quedar orfes com a conseqüència d’aquests assassinats. ¡Terribles dades! I més si tenim en compte que l’estadística es porta partir del publicat en els mitjans, no?
Tots els mitjans de comunicació a Argentina, utilitzen la informació confeccionada per l’Observatorio Marisel Zambrano. Les responsables de la ‘Casa del Encuentro’ des de la seva creació han aconseguit establir una relació amb la premsa molt interessant perquè en veure’s els i les periodistes ‘monitorejats’ per l’observatori tenen un altre tipus d’actitud en relació a la manera de publicar i el tractament dels fets. A més, han aconseguit una gran col·laboració per part dels i de les periodistes. L’Observatorio monitoritza més de 120 mitjans de tot el país, al costat de dues agències de notícies: Dyn i Télam. La tasca que duen a terme és encomiable davant l’absència d’estadístiques oficials.
PAR ha treballat amb les institucions per aplicar la visió de gènere en les notícies sobre violència masclista. Què s’ha aconseguit?
Gairebé ha desaparegut l’ús de ‘crim passional’. Els textos i informes periodístics se centren en la violació dels drets humans i les llibertats fonamentals, es parla de l’agressió cap a la dona i quin és el quadre de situació que viu diàriament. L’elaboració del ‘Decálogo para el tratamiento periodístico de la violencia contra las mujeres’ per part de PAR, segueix donant-nos grans satisfaccions. És una bibliografia de referència per a diferents universitats del país com així també per mitjans tant locals com d’altres països.
És una bona notícia. Sí!. I també arriben d’altres bones notícies del teu país com el nou “Protocolo de Atención Integral a Personas Víctimas de Violaciones Sexuales” de desembre de 2011
No s’aplica però a tot el país, ja que hi ha províncies molt conservadores, que són reticents a la seva aplicació, sumat al fet de la mirada de gran quantitat de professionals de la medicina que addueixen ‘llibertat de consciència’ i deixen indefenses a les dones, sent en molts casos professionals de l’únic hospital de la zona. L’església catòlica, també segueix promovent la seva no aplicació, per exemple, recentment la Ciutat Autònoma de Buenos Aires va reglamentar l’avortament no punible a través de la resolució 1252, fet que va motivar que el principal referent catòlic del país sortís a criticar aquesta mesura.
Una altra gran notícia, a gairebé dos anys de l’aprovació del matrimoni homosexual, va ser que l’Argentina va estrenar aquest passat 10 de maig la llei d’identitat de gènere més avançada del món ….
Sí, ha estat un procés molt interessant. El Matrimoni Igualitari (Llei 26.618) va ser el resultat de les accions dutes a terme per diferents organitzacions civils que per dècades van lluitar pel reconeixement dels seus drets. Aquest procés de canvi no es va donar d’un dia per l’altre, sinó que ve de la mà d’altres normes que han canviat a la reglamentació argentina com així també un tractament social que ha permès que aquesta llei sigui una realitat per a moltes persones. Tant les accions dutes a terme per la Federació Argentina de Lesbianes, Gai, Bisexual i Trans (LGBT) com del periodisme compromès amb els drets humans i perspectiva de gènere van acompanyar aquest canvi.
I La Cort Suprema de Justícia de la Nació (CSJ) va donar a conèixer el passat dimarts 13 de març una sentència que sosté que totes les dones víctimes d’una violació a Argentina tenen dret a interrompre el seu embaràs …. Què nous avenços està plantejant el moviment feminista sobre aquest tema i altres?
Tens raó!.Aquesta decisió és una excel·lent notícia entorn als drets de les dones. La importància de la resolució de la Cort Suprema és que va resoldre sobre la constitucionalitat i convencions de l’article 86 del Codi Penal. Des del moviment feminista els desafiaments que es plantegen tenen a veure amb el fet d’assegurar la implementació a nivell nacional, provincial i municipal (a nivells locals es presenten les majors reticències per aplicar-la). L’altre plantejament té a veure amb aconseguir el compromís del sector de la salut i dels operadors i operadores del poder judicial per respectar la paraula de les dones i reconèixer la complexitat del problema de la violència.
Amb curiositat periodística…hem comprovat que moltes companyes periodistes argentines celebreu amb passió els èxits i les accions d’Evita i de Cristina Fernández. Per descomptat es reconeix a la vostra presidenta haver-se convertit en la primera dona reelecta presidenta al país amb un dels percentatges de vots més alt de la història i haver aconseguit èxits per les dones. No obstant això des d’aquest costat de l’Atlàntic s’accentua més la crítica a les seves maneres populistes. Ens pots il·lustrar sobre elles i encomanar-nos el vostre entusiasme amb els èxits d’aquestes dues dones?
Encara que els contextos històrics són diferents per a les dues dones, podem destacar alguns aspectes que els són comuns. Evita, va ser qui va donar visibilitat a les dones en els fets i en el dret, perquè la feina dels moviments feministes ja existia però el que ella aconsegueix és per exemple, el vot femení que serà realitat al nostre país el 1946 on per primera vegada les dones van ser considerades per les lleis amb dret a votar.
Cristina Fernández, és la primera dona electa i re-electa en la història argentina. Compta amb una capacitat oratòria destacable en els diferents àmbits en els quals es presenta i és convocant a nivell massiu, com ho va ser Evita. Les mestresses de casa tenen ara jubilació, i amb aquest règim es reconeix el treball incansable, quotidià i constant que milions de dones feien però que mai van ser considerades en les normatives. Així com Evita visibilitza a les dones i treballa perquè els seus drets siguin realitats.
Han passat dècades d’història entre una dona i una altra, però el és que segur que podem dir és que l’actual presidenta també deixarà la seva empremta en la lluita per la valoració i reconeixement dels drets de totes les dones com ho va fer Evita.
Tornem a les xarxes de periodistes. Des PAR, quins són ara els vostres objectius prioritaris en comunicació i gènere?
Un dels objectius per part de la xarxa és seguir treballant en escoles i facultats de periodisme i comunicació social, amb les i els i futurs professionals. També presentarem el Decálogo de Trata de Personas, per al tractament periodístic. Seguir guanyant el carrer, com ho hem fet el passat 7 de Juny Dia del Periodista a Argentina on hem realitzat un treball d’incidència en conjunt amb associacions, gremis i agrupacions periodístiques.
També del 14 al 16 de setembre hem celebrat la VII Trobada de la Xarxa PAR a la ciutat de Mar del Plata, província de Buenos Aires.
Miriam Bobadilla ha tornat al seu país coneixent més i millor el nostre país. És una periodista, oidora, reflexiva i amant del debat, que exerceix el seu ofici en qualsevol moment de la vida quotidiana que li ofereixi aquesta possibilitat. Ho ha fet així a Barcelona i a partir d’ara – ens ha dit- que estarà atenta a les activitats del Casal Català de Buenos Aires.
