A Colòmbia, en una zona localitzada al sud del país entre les serralades Central i oriental, per on passa el riu més important del país, el riu Magdalena, l’empresa EMGESA, filial de l’empresa espanyola ENDESA, està construint des del 25 de febrer del 2011 la represa el Quimbo. Diverses investigacions demostren la greu destrucció del medi ambient, en zones on els habitants de les regions tenien una relació més respectuosa amb la naturalesa, un cas concret és la construcció d’aquesta represa que serà la segona més gran de l’empresa a Amèrica llatina després de la de Xile on s’ha provocat un altre gran cop al medi ambient sa i a les comunitats del poble Mapuche.
Aquest tipus de represa l’anomenen “Energia neta”, però pel que sembla de forma irònica diríem que de neta l’única cosa que té, és que “neteja” la naturalesa, l’arrasa i la destrossa i desplaça a les comunitats que hi viuen.
La represa tindrà una capacitat de 400 MW, amb la qual s’estima que es pot aconseguir una generació mitjana d’energia de 2.216 GWh/any, amb un embassament que tindrà un volum útil d’1.824 hm3 i un àrea inundada de 8.250 hectàrees.
Destrucció del Medi ambient
Un dels temes que també afecten a la societat en general i també a les poblacions on s’han construït les represes és la gestió del medi ambient, ja que en acceptar-les nombroses espècies es veuen afectades: rèptils, peixos, aus i espècies en via d’extinció com el Pacaraná,i també afecta a espècies com el mico nocturn de mans grises i la llúdria neo-tropical.
D’altra banda, a Colòmbia han surgit diverses denúncies sobre com s’han lliurat les llicències ambientals sense seguir els procediments protocol·laris. Actualment la “Contraloría General de la Nación” de Colòmbia va obrir una investigació contra els responsables de lliurar la llicència a la represa el Quimbó. El procés inclou la responsabilitat fiscal per detriment del patrimoni en uns 350,000 milions de pesos colombians, al voltant de 150,241 milions d’euros.
Un diari colombià ” Diario de Tolima”, esmentava el 24 d’octubre que “Els costos dels danys causats ( US 200 milions) són superiors a la inversió que Emgesa està obligada a realitzar per compensacions socials i ambientals i equivalen aproximadament a la quarta part de la inversió que demana el Projecte Hidroelèctric El Quimbo, calculada en 830 milions de dòlars.”
D’altra banda, La Contraloría assenyala que s’ha disminuït la productivitat de la terra, s’aboquen materials tòxics al riu Magdalena, no se segueix la llei sobre la revegetació i existeix un impacte sobre els boscos la fauna i la flora. D’altra banda, crida l’atenció la contradicció que l’energia generada en una represa es consideri una energia verda o neta, quan en realitat destrossa de forma agressiva i irreversible el medi ambient.
La llicència ambiental va ser atorgada pel Ministerio de Medio Ambiente, però aquestes irregularitats en l’atorgament d’aquesta llicència posen en dubte l’actuació de l’empresa, per això contactàrem amb l’empresa per preguntar-los què ha passat amb el cens de la població i en què consisteix la restauració ecològica de la zona.
Demandes de la població i respotes de l’empresa
Les respostes de Emgesa respecte al Cens, s’han produït a través d’Ana Paula Russi Gomez, portaveu de comunicació de la represa del Quimbó a Colòmbia, que assegura que: “La població censada per Emgesa a l’àrea d’influència del Projecte és beneficiària de les mesures de compensació integrades en la Llicència Ambiental. Aquestes mesures busquen respectar el teixit social de les comunitats a reubicar, restituir l’activitat productiva i reactivar l’ocupació, contribuint a millorar la qualitat de vida de les prop de 3.000 persones censades”.
Que “Emgesa avança les compensacions amb la població censada a l’àrea d’influència del Projecte Hidroelèctric El Quimbo entenent que és un procés que ha de tenir diferents etapes. Recentment més de 900 persones de les 1.272 censades com a no residents es van graduar de la Escuela para el Desarrollo Sustentable, part integral de la mesura de compensació per a aquesta població que consisteix en el lliurament d’un cabdal llavor i un procés de formació avalat pel SENA (Servei Nacional d’Aprenentatge)”.
Y que “les compensacions per a la població resident també avancen, 150 famílies de les comunitats de la Escalerita i Balseadero, en l’àrea d’influència, ja tenen definit el seu lloc de ubicació. També s’ha realitzat la reubicació individual de qui voluntàriament ha preferit aquesta alternativa. Addicionalment, s’està treballant amb les comunitats restants per arribar a acords sobre els seus reassentaments de manera concertada i participativa”.
Asoquimbo, Associació de Afectats pel projecte elèctric el Quimbo ha denunciat en diverses ocasions per mitjà de comunicats i també amb movilitzacions, manifestacions, etc… que el cens va deixar moltes famílies fora d’aquesta comptabilització i que no han realitzat el procés de forma concertada i participativa tal i com esmenta l’empresa.
Respecte a la compensació de restauració ecològica, segons Ana Paula Russi Gomez portaveu d’Emgesa: “La mesura de compensació del Projecte Hidroelèctric el Quimbo relacionada amb processos de restauració ecològica, es realitzarà sobre 11.079 hectàrees de bosc sec tropical, situades principalment sobre el marge esquerre del futur embassament. Aquesta zona presenta una forta intervenció antròpica on s’evidencia el disturbi generat per l’ús per a activitats pecuàries, les quals han facilitat l’alteració de les dinàmiques de l’ecosistema, la fragmentació del paisatge i la disminució d’hàbitats per a fauna, entre unes altres”.
Segons l’empresa, tenint en compte aquestes circumstàncies i donat que “els processos de restauració ecològica estan encaminats a millorar la funció i estructura dels ecosistemes, a la conservació biològica de la biodiversitat i a la generació de serveis ecosistèmics a través del tractament integral delss diferents components de l’ecosistema (sòl, vegetació, fauna). En aquest sentit es realitzarà un Pla Inicial de Restauració que implica l’establiment d’assajos sobre 140 hectàrees, els quals facilitaran l’anàlisi i identificació de les millors estratègies de restauració a través de la seva avaluació, seguiment i manteniment en el temps (4 anys) para després ser replicades a gran escala sobre les 11.079 hectàrees”.
Finalment, assenyalà Russi Gomez que “aquests assajos es componen de diverses estratègies de restauració que inclouen la utilització de sòls, establiment de tècniques per a rehabilitació d’hàbitats per a fauna i diversos tractaments florístics, entre els quals s’ha considerat l’ús d’espècies natives presents a l’àrea d’estudi que facilitin processos de successió, siguin pioneres i/o proporcionin aliment per a fauna”.
Però pel que sembla la deterioració del Medi ambient va més enllà d’aquestes hectareas esmentades i l’afectació és molt més greu d’allò que esmenta l’empresa, atès que també afecta a la conca de l’Amazones, segons ho denuncia Guadalupe Rodriguez, de la ONG Salva la Selva: “Encara que no està situada en l’Amazònia, el projecte se situa en part a l’anomenada Reserva Forestal Protectora de l’Amazònia. No només els peixos del riu, sinó també les seves aigües, les aus, els rèptils i fins a mamífers en perill d’extinció com el Pacaraná, el mico nocturn de mans grises i la llúdria neo-tropical es veuen amenaçats pel projecte. La destrossa ambiental és evident i es veu a cop d’ull. S’ hi sumen l’eliminació de cobertura vegetal, els sediments, canvis en la hidro-morfodinámica del riu, la contaminació del sòl i el subsòl per les obres i les aigües residuals industrials, i un llarg etc”.
Afirma Guadalupe Rodriguez que tant la ciutadania com membres del congrés han interposat demandes per indagar sobre presumptes irregularitats en la llicència ambiental concedida a EMGESA per part del Ministeri de l’Ambient.
En aquest sentit, les associacions de les persones afectaddes opinen que l’empresa hauria de fer molt més del que es planteja per poder recuperar la zona. cal tenir també en compte que existeixen espècies en via d’extinció que, segurament mentre l’empresa fa assajos durant quatre anys a la zona, aniran disminuint la seva població.
D’altra banda cal assenyalar, a banda que no és una energia neta el que s’està implementant, la destrossa ambiental que implica la construcció d’aquest monstre de metall enmig de la zona.
Alternatives amb dones i homes de la regió
Una de les alternatives que ha proposat l’associació de desplaçats per la construcció de la represa Asoquimbo és la construcció de reserves camperoles, davant això La Independent va preguntar a una especialista de Salva la Selva la seva opinió sobre aquest tema:
Esmentes en un dels teus articles, que l’alternativa és la construcció d’una reserva camperola agroalimentària. Com ajudaria aquesta reserva a mantenir el medi ambient de la regió?
Sí, l’alternativa proposada per l’agrupació d’afectats sota el nom de Asoquimbo, és la consolidació d’una reserva camperola agroalimentària. Denuncien que la represa de Betania construïda a principis dels anys 80 va produir múltiples canvis en els ecosistemes i el clima i no va portar el desenvolupament econòmic promès per a la regió. Van quedar inundades 7.400 hectàrees de terres. La nova represa El Quimbo és encara major i vindria a substituir a aquesta altra represa que ha vist reduït el seu rendiment.
Una reserva agro-alimentària seria la manera de perpetuar i optimitzar la manera de vida que la població ha estat desenvolupant i per tant la que consideren que és convenient. I, al mateix temps s’és respectuós amb l’entorn i les expectatives de la població local. Les i els habitants afectats volen evitar el desplaçament, la pèrdua de sobirania, en una paraula el control sobre les seves vides. Ja he esmentat que la imposició d’una hidroelèctrica està lluny de ser ecologicamente impecable. A més, les represes hidroelèctriques són causa d’abundants emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera i tots aquests danys serien evitables amb voluntat política.
Quina seria la participació de les dones en aquest tipus de reserva?
També hi ha dones que es resisteixen al projecte “El Quimbo”. Darrere de cada dona i darrere de cada persona afectada hi ha una història molt personal. En general, les dones s’han vist profundament afectades per la falta de suport del govern davant les reivindicacions populars en defensa de la terra. No volen deixar la seva terra, sinó seguir conreant el cacao, el platan i pescant en les seves propietats.
L’expectativa de perdre les seves llars i allò del que han viscut totes les seves vides produeix molta angoixa i temor, així com una gran indignació que les mou a seguir reivindicant els seus drets com a dones i lluitant per un futur digne per a les seves filles i fills.
Evidentment les dones tenen assegurada la seva participació en qualsevol projecte alternatiu ja que formen part activa de la resistència i de la configuració de les alternatives. Les dones tenen un alt grau de participació i juguen un paper fonamental en l’economia local. De totes maneres, per a les dones sempre hi ha una doble tasca, perquè a més d’enfrontar-se al govern, moltes vegades també han d’imposar la seva veu a l’interior dels processos de resistència. Però es treballa dur en molts fronts i de moltes formes per a la seva participació.
