La violència contra les dones migrades està travessada per múltiples factors d’opressió, discriminació, racisme, subordinació, victimització i indiferència. Les administracions públiques, els marcs normatius per eradicar-la, els mecanismes d’atenció i prevenció i la societat civil han de superar la mirada i la gestió etnocèntriques d’aquesta realitat com un compromís imprescindible i necessari.
Aquest dimarts 27 de novembre a l’Espai Avinyó es va realitzar la taula rodona “Mirades transnacionals a la violència contra les dones”, en el marc del 25 de novembre Dia Internacional per a l’Eradicació de la Violència contra les Dones.
Entre les principals reflexions desenvolupades es destaquen la necessitat de tenir una mirada interseccional i no etnocèntrica a aquesta problemàtica social estructural, així com la de que les dones s’apropiïn de les polítiques i programes des del procés d’elaboració de les mateixes.
També es va parlar de la necessitat de no revictimizar a les dones i veure-les com nombres en les estadístiques o casos aïllats a tractar, sinó d’ampliar la mirada a tot el context que les envolta, on hi ha múltiples factors d’opressió, discriminació, racisme, relacions de poder verticals, pors, silencis, indiferències, victimització i una marcada i esbiaixada visió etnocèntriques, sobre en contextos de migració.
“Mirades transnacionals a la violència contra les dones significa compartir, intercanviar i donar una resposta global a l’eradicació i prevenció de la violència contra les dones, des de les mirades vitals, compromeses i expertes, de dones que des del seu rol com a funcionàries de governs locals han vingut i desenvolupen, a través de l’acció directa en les administracions públiques, mecanismes i programes destinats a l’atenció de dones afectades per la violència de gènere “, va assenyalar Patricia Vera, presidenta de Diàspora Solidària, en fer la introducció a la taula rodona.
Aquest acte va ser organitzat per la Diàspora Solidària, organització feminista de dones llatinoamericanes migrades que promou els drets humans, el vincle transnacional entre xarxes i la canalització de recursos per l’accionar del moviment de dones a Amèrica Llatina. A més, l’acte va comptar amb la col·laboració de la Taula de Treball sobre Migració, Gènere i Desenvolupament, un espai polític d’incidència, integrat per diverses organitzacions de dones migrades a Catalunya.
Van participar amb les seves reflexions analítiques Raquel Cuentas Ramírez, Subgerenta de Benestar Social de la Municipalitat Metropolitana de Lima (Perú), Úrsula Santa Cruz, Ex-coordinadora del Circuit d’Atenció contra la Violència de Gènere de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, integrant de l’Associació Q’atary Perú i col · laboradora de la Diàspora Solidària i Montserrat Cárdenas Cuevas, Responsable de Joventut, Igualtat i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Parets del Vallès.
Les polítiques públiques
Raquel Cuentas va fer èmfasi en que “les polítiques públiques creades per prevenir i eradicar la violència contra les dones, per molt adequades que siguin, han d’estar acompanyades de mecanismes i estratègies d’informació i apropiació des de les dones, sobretot les afectades i de tota la societat civil en el seu conjunt, en coordinació i interlocució permanent amb els governs locals”.
D’altra banda, Montserrat Cárdenas va evidenciar que, “tot i tenir un considerable avanç a nivell de normes i polítiques d’igualtat, la majoria de centres d’atenció a les dones afectades per la violència de gènere tenen una visió victimista i res empoderadora de les dones que viuen aquesta afectació”.
“Es invisibilitza la seva capacitat d’agència i les hi tracta com afectades eternes d’aquesta problemàtica, a més de no ser preses en compte en l’elaboració de polítiques i programes encarregats de donar solució aquesta problemàtica i per tant, generant incoherències i respostes poc efectives a la mateixa des de les administracions públiques”, va dir.
Úrsula Santa Cruz va assenyalar que “fins i tot en els mecanismes i estratègies per prevenir i eradicar la violència contra les dones, subjacents mirades hegemòniques etnocèntriques que ‘culturitzen’ la violència contra les dones en contextos de migració i invisibilitzen els múltiples factors d’opressió, discriminació, racisme , subordinació, victimització i indiferència que la generen, destacant de manera estereotipada el binomi ‘dona migrada víctima’, home migrat agressor “, quan la realitat ens diu que en un gran percentatge els agressors són homes espanyols en contextos de parelles mixtes”.
“La institucionalització de la perspectiva de gènere, va més enllà de tenir normes i polítiques en els governs locals. Aquesta es tradueix en la priorització i dotació de recursos, materials i humans, per a la protecció i promoció dels drets humans de les dones, en la conscienciació i capacitació al personal tècnic i polític encarregat de fer efectives”, va recalcar Raquel Cuentas.
La representant de l’ajuntament peruà va explicar les iniciatives que realitza la Municipalitat Metropolitana de Lima, des de la gestió de Susana Villarán, actual alcaldessa, sent una d’aquestes els Warmi Wasi (Casa de la Dona) i la Casa per a Nenes i nens víctimes de l’explotació sexual.
“Els Warmi Wasi són espais institucionalitzats des de la gestió pública local per promoure la protecció i promoció dels drets humans de les dones i, sobretot, per prevenir i eradicar la violència de gènere. Les dones allà no només reben atenció psicològica, sinó també jurídica i assessoria per a prevenció i denúncia, a més de ser un treball en coordinació amb organitzacions de la societat civil que tenen experiència en aquest tema i les pròpies xarxes i moviment social de dones implicats en aquestes reivindicacions”, va expressar.
Etiqueta de matratada
“El funcionariat públic que treballa en la prevenció i eradicació de la violència contra les dones hem de deixar de banda les pràctiques paternalistes, de tractar les dones com si fossin ‘nenes’, deixar de considerar que tenen la indefensió incorporada i apresa per tant no tenen capacitats pròpies per superar aquesta realitat. Deixar d’establir l’etiqueta psicològica de ‘dona maltractada’. Fins quan deixen de ser dones maltractades?, Fins quan han de carregar i assumir les conseqüències de la violència?”, es va preguntar Montserrat Cárdenas.
“Abans de començar a elaborar les polítiques per a l’eradicació i prevenció de la violència contra les dones en contextos multiculturals hem de tenir en compte quina és la mirada de partida que tenim, com anem a dissenyar una llei, si des de la pròpia experiència vital de les dones, tenint en compte les seves necessitats i interessos i els factors polítics, socials, econòmics, culturals que condicionen les seves vides, o des d’una visió esbiaixada, on prima la generació d’un coneixement etnocèntric i occidental, des d’una mirada desigual, de veure ‘ a les altres ‘com’ diferents i necessitades’, de no prendre en compte les seves aportacions, coneixements i capacitats”, va expressar Úrsula Santa Cruz.
Amanda Alexanian, Integrant de la Diàspora Solidària i moderadora de la taula, va posar èmfasi, que l’actual context de crisi està obligant a moltes dones afectades per la violència a aguantar aquesta realitat a causa de la manca de recursos econòmics i per la seva condició de precarització, realitat que no es visibilitza i molt menys es dóna una resposta adequada i efectiva des de l’Estat.
Estratègies
Quan se’ls va preguntar a totes quina seria l’estratègia i resposta transnacional al problema estructural de violència contra les dones, Raquel Comptes va dir que “s’acaba de conformar una xarxa Iberoamericana per eradicar el tràfic i l’explotació sexual de les dones, on participa activament l’ Municipalitat Metropolitana de Lima, i esperem que sigui una resposta real transnacional de compromís de tots els governs locals implicats en aquesta tasca, tenint en compte, sobretot, el context de migració transcontinental, continental i intern que tenen els països llatinoamericans. En aquest sentit cal que s’estableixin polítiques, acords i programes bilaterals no només a nivell dels estats, sinó a nivell de la societat civil”.
“Promoure i potenciar les xarxes de suport entre dones, no només a nivell local sinó a nivell global, de seguir potenciant iniciatives com la Diàspora Solidària, de generar sinergies entre el moviment de dones migrades i el moviment de dones a Amèrica Llatina. A més de crear xarxes d’intercanvi d’experiències transnacionals entre el personal tècnic i polític de les administracions públiques implicats en aquesta tasca”, va assenyalar Montserrat Cárdenas.
“Superar els estereotips etnocèntrics i racistes que no donen resposta a la realitat transnacional de les dones que viuen contextos de migració i la nova configuració de les famílies transnacionals generades entre parelles mixtes és un dels desafiaments. Per exemple, les dones migrades que viuen una situació de violència on les seves parelles són espanyols es veuen atrapades entre la normativitat legal que no els permet sortir del país amb els seus fills i filles, sense el consentiment de la seva parella, i la indiferència de la societat i l’Estat de destí que les sanciona i les posterga a condicions de precarietat laboral. Així, moltes han de quedar-se al país de destinació en condicions extremes de vulnerabilitat”, va evidenciar Úrsula Santa Cruz.
