Jeannette Mauricio i Fabiola Calvo (F. Amada Santos)
Barcelona, abril (SEMLac).- Els mitjans de comunicació no reflecteixen cabalment la situació de les dones que viuen en situació de guerra i conflictes diversos, com a refugiades o desplaçades, i que pateixen múltiples tipus de violències i violacions en els seus drets humans.
Aquesta afimació va ser realitzada per comunicadores durant la VI Trobada de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, que es realitza del 15 al 17 d’abril en aquesta ciutat.
Des de diferents contextos, les participants van conformar un quadre sobre les violències que viuen les dones i que no sempre s’aborden en notícies i reportatges.
“Fugir d’un país en conflicte no sempre és sinònim de posar-se fora de perill”, va assenyalar la periodista Jeannette Mauricio, ja que la fugida moltes vegades les porta a viure situacions terribles.
“Moltes dones són agredides sexualment per contrabandistes, agents de seguretat o altres refugiats en el seu viatge a Europa”, va indicar i va descriure part de les seves experiències en els camps de refugiats: amuntegament, manca de recursos i impossibilitat de treballar, a més de ser blanc de violacions, abusos sexuals, segrestos i vendes que inclouen també les nenes.
“Algunes de les que són comprades o segrestades són enviades de tornada després de deixar-les embarassades”, va reiterar.
L’experta en temes de drets humans va insistir que aquestes situacions són conseqüència directa de la masculinitat hegemònica i patriarcal que promou l’ús de la violència com a forma de solucionar conflictes.
“Això només origina més violència. Aquesta masculinitat hegemònica és la que posa en perill la vida de les dones, de nenes i nens i d’altres homes”, sostingué.
Tampoc s’ha reflectit la participació de les dones en el procés de pau a Colòmbia, un país que ha viscut una llarga història de violència i on els actors armats han estat implicats en actes de violència sexual, va indicar la periodista Fabiola Calvo, coordinadora de la xarxa Colombiana de Periodistes amb Visió de Gènere.
La xarxa s’ha entestat a promoure “el dret a ser nomenades”, va dir. “Si les dones no estem visibilitzades en els mitjans, tampoc es pot parlar de suficient informació i aquesta dinàmica es reflecteix en el registre que fan sobre les dones en el procés de pau, la participació de les seves organitzacions i les seves aportacions”, va afegir Calvo, qui va qüestionar que gairebé no s’hagi divulgat o mostrat el treball de la subcomissió de gènere durant les converses per arribar a acords de pau.
D’esquerra a dreta: Monserrat Sosa, Dionysia Vovou, Maria Rosa Rodriguez Quintanilla, Diva Criado, Jeannette Mauricio fent ús de la paraula i Fabiola Calvo.
Segons l’opinió de la grega Dionysia Vovou, cal treballar perquè hi hagi una major presència de les dones en els mitjans de comunicació, però la seva sola presència no garanteix els enfocaments adequats, va alertar.
“Millorar la imatge de les dones als mitjans és un treball de lluita permanent i que, en última instància, influirà al periodisme”, va assenyalar.
Les participants en la trobada van expressar a més el seu suport a la denúncia de la situació que viuen les dones mexicanes i en particular els seus periodistes, enmig d’un context agreujat per abusos de poder i poca efectivitat de la justícia.
En els últims sis anys, el nombre de dones periodistes violentades ha vist una greu escalada; passem de 13 casos el 2010 a 79 el 2015, va detallar la col·lega Rosa Maria R. Quintanilla, qui va transmetre a les sessions de la trobada una comunicació de Lucía Lagunes, directora de l’agència de Comunicació i Informació CIMAC.
Va afegir que, en nombres globals, en una dècada a Mèxic es van registrar 331 dones periodistes agredides i 14 feminicidis, tots en completa impunitat.
Els principals temes pels quals les dones periodistes són violentades són la corrupció, les violacions dels drets humans, el tràfic de persones i el feminicidi.
La normalització de la violència contra les dones, va dir, invisibilitzà la situació de les dones periodistes durant els primers anys dels atemptats contra la llibertat d’expressió, situació convertida avui en greu violació dels drets humans.
