Feminicidi de Eleni Topaluodi.
A la bella illa grega de Rhodas, una atracció turística per a molts, es va produir un terrible feminicidi aquest 28 de novembre.
Una dona jove va ser trobada nua (només amb els sustents) en una platja deserta, inaccessible i rocosa. Les investigacions van començar immediatament i el 2 de desembre la dona va ser identificada com a estudiant de Rhodas, provinent de l’altre racó de Grècia, Didymotihon. Després dos joves de 19 i 21 anys van ser arrestats acusats de violació i assassinat intencionat.
Indignació a la societat grega, principalment entre les dones, però també discussió sobre l’augment de la llibertat per a les dones, la sexualitat de les dones-estudiants, els drets de les dones, el consentiment en el sexe.
Molta gent va assitir a l’ enterrament.
Com es desprèn de les notícies i la informació proporcionada per un acusat, Eleni Topaloudi va sortir una nit amb un d’ells, un home de 21 anys, en el seu cotxe. L’altre va arribar més tard i van anar a la casa del primer, a la zona de Lindos. Un cop allà, sembla que ella no estava disposada a tenir relacions sexuals, s’hi va negar, després la van colpejar amb una barra de ferro al cap, abans o després de la violació, encara no està clar. En aquesta etapa, Eleni els pregava que la portessin a l’hospital.
Mentre els dos homes acusats intenten tirar-se la culpa l’un a l’altre, un d’ells va dir, tal i com està escrit: “Eleni ens va pregar que la portéssim a l’hospital. Li vaig proposar el mateix al meu amic, però ell em va pressionar per a desfer-me d’ella. Ell va dir: “Anem a acabar-ho. Anem a llençar-la a la roca, a on trobem un lloc apropiat”. Finalment vam sortir, tots tres de la casa, amb la Van (automòbil), i vam anar a llençar-la, mentre encara estava viva, al mar, a l’àrea de Pefkous”.
Hi ha un gran escàndol en el moviment feminista a Grècia, malgrat que la seva mida és bastant petit. Aviat es van organitzar algunes mobilitzacions i la principal preocupació, afirmen les seves integrants, és que les dones siguin lliures, sense por, per passar la seva vida com vulguin, sense la violència masculina o l’amenaça de violència.
També hi ha una demanda per part del moviment feminista per al canvi en la llei sobre la violació, sobre el tema del consentiment. Les organitzacions exigeixen que el consentiment no es basi en el NO de la dona, com ho estableix la llei avui, sinó en el SI. Perquè sota certes circumstàncies la dona no pot dir NO, quan està paralitzada, atrapada, espantada. Avui dia, en els casos de violació, el tribunal generalment pregunta: Té alguna cicatriu per lluitar contra l’acusat? I la resposta molt sovint és que “no podia defensar-me, tenia por, per la qual cosa no tinc cap cicatriu”. Si la llei canvia, serà millor per a les víctimes de violació, com succeeix en molts països d’Europa.
Una altra reforma legal que exigeixen les organitzacions feministes és l’autodefensa per a casos d’atacs de gènere. Quan una dona es resisteix a l’atac basat en el gènere, generalment una amenaça de violació, i aquesta resistència porta a la mort de l’atacant, la llei actual no reconeix l’autodefensa i infligeix càstigs severs contra les dones que es resisteixen.
Pocs casos de violació troben el camí a les sales de la cort, ja que el procediment és molt humiliant per a les dones, molt costós, i es perllonga per períodes de fins a 10 anys fins a l’últim grau de Justícia. En molts casos molt obvis de violacions, els acusats són absolts, els tribunals són molt indulgents amb ells, tot i el fet que hi ha moltes dones jutges.
Com sovint es diu, no es pot fer malbé la vida sencera d’un home en empresonar-lo durant 7 anys o més, segons ho estipula la llei, per un acte insensat. Aquest va ser el cas a la ciutat del nord de Kavala, el 2015, quan es va retirar l’acusació d’una violació en grup contra una jove estudiant de 21 anys, i els acusats van ser absolts de manera molt provocativa pels jutges, ja que la dona era novament d’un indret molt llunyà, mentre que els homes eren vilatans.
Per descomptat, el factor més important no són les lleis i el sistema de justícia, que és patriarcal en totes les seves formes, sinó la consciència de la societat, que no sempre reconeix el dret de les dones a l’autonomia dels seus cossos. Fins i tot les mateixes dones, moltes vegades estan en contra de l’autonomia de les dones i les acusen de allunyar-se dels rols “tradicionals”.
Un altre cas similar fou el 2012, quan una altra dona, de 34 anys, va ser violada i cremada amb vida davant de casa, a les 3.30 de la matinada uns dies abans de Nadal, a la ciutat de Xanthi, una altra vegada del nord de Grècia. El seu nom era Zoe Dalaklidou i les organitzacions feministes van realitzar actes per honrar-la i recordar-la, amb mobilitzacions de protesta contra aquests casos extrems de violència de gènere.
(*) Sissy Vovou és Integrant del Comité Editorial de la web feminista Tomov.gr
