Del 8 a l’11 de setembre s’ha celebrat a Costa do Sauípe (Bahia, Brasil) el tretzè fòrum internacional de l’Association for Women Rights in Development (AWID), que cada 4 anys és pionera en realitzar aquestes trobades.
En aquesta ocasió s’analitzà l’estat, la visió de les dones individuals i organitzacions que treballen perquè el desenvolupament de les seves comunitats s’aconsegueixi des de la justícia de gènere. Han comptat amb gairebé 1.900 participants d’aproximadament 130 països.
Els desafiaments
Es preveia que l’activitat fos al maig, no obstant això aconseguir que l’esdeveniment fos el 2016 ha estat complicat per dos motius que tenen a veure amb la situació d’injustícia de gènere que pateixen moltes dones:
Primer, per la inestabilitat política que es viu al Brasil a causa de la recent destitució de Dilma Rousseff que des de diverses entitats i moviments, tant a nivell nacional com internacional, s’ha denunciat com un cop d’estat encobert. De fet, el govern brasiler sortint anava a col·laborar en aquest fòrum, que coincidia amb algunes de les seves polítiques simpatitzants amb els Drets de les Dones.
Segon, per l’impacte que el virus Zika podria tenir en la salut de les dones participants i les seves filles i fills, en ser un espai on la majoria de les persones participants són dones.
No obstant això, l’associació va aconseguir sortejar totes les dificultats realitzant la trobada en un resort de luxe, ja que, encara que pugui semblar paradoxal, era l’única possibilitat de realitzar-lo. Les dues opcions eren clares: O era a Costa de Sauipe, o el fòrum havia de cancel·lar-se.
Feminismes negres
No només es va dur a terme l’esdeveniment, sinó que aquest ha anat acompanyat d’una activitat sense precedents: el Primer Fòrum Mundial de Feminismes Negres, realitzat del 5 al 6 de setembre, en el qual s’ha elaborat un manifest de la diàspora afro repartida arreu del planeta. Aquest manifest s’ha centrat en com la creació d’una xarxa global promoguda per AWID espera contribuir a disminuir els graus d’opressió i de violència que moltes de les dones negres viuen a tot el món.
Així mateix, aquesta anàlisi ha permès tenir una visió de la realitat dels qui pateixen doble o triple discriminació, posant com a exemple la solidaritat entre moviments d’arreu del planeta.
Un exemple d’experiència que s’ha compartit ha estat la de la primera trobada de feminismes negres de l’Àfrica francòfona, en el qual es van discutir aspectes relatius a la seva identitat, es va conformar un moviment organitzat i es va tractar d’establir estratègies perquè la creixent islamització de molts països no provoqui pèrdues de Drets.
La resistència solidària
Quan es parla que alguna cosa és disruptiva es diu que produeix una ruptura brusca. El fòrum també ha tractat de motivar a les i als participants a què discuteixin sobre temes que poden considerar-se “tabú” o des d’alguns aspectes fins i tot “radicals”. Per a això, ha posat sobre la taula diverses teories i punts de vista de tot del món perquè serveixin no només com a inspiració, sinó com a punt de partida per pensar que tot el que pugui semblar complicat d’aconseguir depèn només de cada context, i que sempre pot haver estratègies per aconseguir canvis.
Alguns exemples de creacions disruptives compartits en plenàries han estat: el Festival Internacional Queer celebrat a Tunísia, l’exposició de l’Enllaç Continental Indígena de les Amèriques o les propostes noves d’autocura col·lectiva exposades per les dones treballadores domèstiques.
La idea d’aquesta resistència solidària es permetre que en les societats no “s’etiqueti” a una dona o una persona respecte a la seva suposada identitat. Com bé resumí Khouloud Mahdhaoui, una de les ponents, sempre s’és “massa alguna cosa” per a algú: “massa francesa”, “massa dona”, etc. I és en base a això que t’escolten. En crear solidaritat i disrupcions s’espera poder trencar amb tot això.
La interseccionalitat
Com es pot observar, ha estat una mica central en totes les discussions el fet d’aprendre a treballar per la igualtat i justícia de gènere, i per promoure els Drets de les Dones, des d’un enfocament interseccional.
Sociològicament parlant, hi ha diferents categories de discriminació, construïdes socialment i culturalment, que interactuen entre si i que poden arribar a ser múltiples i simultànies. Algunes poden causar major discriminació i altres menys, però si van en conjunt pot ser que estiguem arribant a una situació en la qual una persona que, per molt que faci, mai podrà sortir de l’espiral d’injustícia en què es troba.
Per això les persones amb discapacitat, els feminismes joves o les diferents identitats culturals, entre d’altres manifestacions que poden donar lloc a aquesta injustícia interseccional, han estat punts centrals per AWID en aquest XIII fòrum. Perquè la interseccionalitat no és només afegir problemàtiques, sinó utilitzar-les per “co-crear” alternatives de canvi.
Construcció d’un “nou llogaret”
Però, sobretot, les conclusions de la trobada volien portar a construir col·lectivament una proposta de “nou veïnatge universal” en què no existeixin les situacions d’inequitat existents, no només com una utopia sinó per tenir un horitzó de treball. Per a això el Fairless collective de l’Índia ha facilitat un espai en el qual s’han escoltat contribucions com aquestes:
Dilak Dirik, del moviment de dones de Kurdistan: “He estat refugiada tota la meva vida perquè el meu cos sempre ha estat utilitzat com a instrument polític. Per això considero que la noció d’Estat avui en dia és el contrari a la de democràcia. La persones hem de fer alguna cosa abans que passi, no esperar que passi “.
Organització CREA, de Nova Delhi, Índia: “Des del nostre moviment imaginem un món on tant l’anticoncepció com els drets sexuals i reproductius són per a totes i tots, partint d’un espai que és nostre a nivell col·lectiu i no teu a nivell individual”.
Lolita Chávez, que s’autodenomina com a indígena d’Abya Yala (Llatinoamèrica): “En el nostre poble futur, com indígenes, no hi caben ni els patriarcats ancestrals ni els patriarcats nous. Tu ets jo, jo sóc tu, i per tant allò que li passa als recursos com l’aigua ens passa a totes i tots”.
Per tant, en aquest nou veïnatge universal que es proposa a partir del fòrum d’ AWID, la base del treball per aconseguir canvis serà allò a que donem suport, no allò a que ens oposem. Però ¿Què es necessita? A qui? Com? Hi ha moltes opcions, però, sigui com sigui, el més important és partir d’una visió feminista i de les conclusions de les xerrades, que han de poder ser aplicades en cada llogaret local.
