Les diputades defensaran i vigileran que sigui aplicat un pressupost el 2017 que consideri mesures transversals i observi els principis de la igualtat substantiva que ha de contenir.
La presidenta de la Comissió d’Igualtat de Gènere, diputada Laura Nereida Plascencia Pacheco, ha afegit que són conegudes les bretxes de desigualtat que persisteixen per a les dones en l’àmbit econòmic, educatiu i d’accés a la propietat.
Per tant, ha subratllat que la comissió que presideix espera que els recursos s’orientin al cent per cent per a dones, pel que fa als pressupostos que es destinen per aconseguir la igualtat entre dones i homes dins del Pressupost Federal.
El secretari d’Hisenda, José Antonio Meade, va lliurar a la Camara de Diputados el paquet econòmic per a l’exercici fiscal de l’any 2017, amb una retallada a la despesa de 239.000.700 milions de pesos en relació amb el mateix exercici del 2016.
En la proposta de pressupost del Govern d‘Enrique Peña Nieto, Meade va assegurar que es privilegien els programa socials i per combatre la pobresa, encara que no va esmentar explícitament el contingut de perspectiva de gènere en el document.
La diputada Erika Araceli Rodríguez Hernández, també pertanyent a la Comisión de Igualdad de Género de la Camara de Diputados, va dir que pel que fa al pressupost federal, l’Estat mexicà té l’obligació d’eliminar pobresa, discriminació i desigualtat en les dones.
A més, va afegir que això forma part dels compromisos del desenvolupament sostenible que estableix l’Organització de les Nacions Unides.
Considera que l’Annex 13 del Pressupost ha de desaparèixer i que tots els recursos han de tenir un enfocament de gènere: “Es requereix sensibilització de tots i totes. No és fàcil incorporar la perspectiva de gènere ni parlar del tema; molts el tenen en el discurs, però a la pràctica no saben què fer”.
Plascencia Pacheco va precisar que el Presupuesto de Egresos de la Federación, en el seu Annex 13, no tracta de repartir sumes 50 per cent per a homes i 50 per cent per a dones, i que aquest partida es va visualitzar com a catalitzador de l’empoderament de les dones.
Va subratllar que els recursos públics “no són només per gastar, sinó per donar resultats i canviar la vida de les mexicanes, eradicant la violència i la discriminació”.
Va considerar que no aconseguir aquests resultats significa que els recursos estan mal utilitzats i que “només es gasten per gastar”.
Va afegir que instàncies internacionals que mesuren la pobresa estimen que les dones mexicanes trigarien 70 anys a trobar-se en igualtat de condicions, per la qual cosa va considerar que serien tres generacions perdudes “i no podem esperar”.
