OPINIÓ
Com tothom sap el proper 26 de maig tindran lloc les eleccions municipals i europees en tot el territori de l’Estat i les autonòmiques en bastants comunitats autònomes.
Els partits ja estan elaborant llistes i programes, així com les seves estratègies electorals. No queda massa temps, almenys per a qui ha de dirigir aquestes campanyes. Un avançament del que pot succeir el veurem en les properes eleccions andaluses que tindran lloc el proper 2 de desembre.
Com sabem, i malgrat els avenços, la política segueix tenint essencial i majoritàriament un biaix masculí. La presència de dones en els diferents governs no només és important, també és necessària. Però perquè l’engranatge del canvi cap a un model polític menys masculí i patriarcal funcioni, cal que les dones i els homes tinguin clar que el camí cap a la transformació social, passa, necessàriament per la igualtat real entre dones i homes, en cas contrari la transformació per la qual puguin apostar és una fal·làcia.
No tenir en compte les desigualtats existents encara i posar mitjans per a la seva eliminació implica defensar un sistema que segueix sent opressor depenent del sexe amb el qual neixes i amb el gènere en què et socialitzes.
Dissenyar i fer polítiques públiques de sanitat, educació, urbanisme, etc. sense una perspectiva de gènere inclosa, és deixar a la meitat de la població en una situació de desigualtat permanent.
Fer un esforç continuat per integrar la perspectiva de gènere en aquestes polítiques implica avançar cap a societats més equitatives. Però per fer aquest esforç es requereix voluntat de desaprendre practiques patriarcals apreses i reconèixer que altres maneres de fer política són possibles.
I aquí hi ha un dels principals problemes, ja que desaprendre implica reconèixer privilegis i haver de renunciar-hi per compartir la meitat dels espais i dels recursos. I això no sempre agrada.
Desaprendre implica reconèixer que el consum de prostitució és una forma d’esclavitud. Igual que ho és el comerç de criatures a través de ventres de lloguer.
Desaprendre significa donar veu i escoltar als que no la tenen en pla d’igualtat real que no formal. Vol dir que, fins i tot físicament, s’ha de fer un pas enrere quan el protagonisme no es té per alguna causa, o quan es comparteix.
En política els gestos són molt importants, molt i les posicions físiques davant d’una determinada situació han de ser observades amb deteniment. No només s’ha d’observar qui pren la paraula, per exemple. També hem d’observar què diuen i com ho diuen.
El inicialment anomenat “govern feminista” de Sánchez, tot i la il·lusió inicial, només està incloent la perspectiva de gènere en alguns aspectes, però res més.
Un govern realment feminista hagués derogat ja les reformes laborals que empobreixen a la població en general i les dones en particular, per exemple.
Hauria impulsat la necessitat d’investigacions específiques sobre la salut de dones al llarg de tot el seu cicle vital. O hagués modificat la reforma educativa per fer-la més coeducativa. O, potser, hagués valorat molt més seriosament la venda d’armes a l’Aràbia perquè estan assassinant a les poblacions més vulnerables del Iemen. O haguera regulat la situació de les cuidadores no formals a través d’una reforma de la llei de dependència. I aquests són només uns exemples. I ens trobem que “governar és complicat” com va expressar el propi Sánchez i excepte alguns assumptes puntuals, tot segueix igual.
Però si el govern de Sánchez és això, els anteriors del PP van ser bastant pitjors ja que, a més de no permetre l’avanç de polítiques socials i amb visió de gènere, van congelar i retallar tot el que van poder silenciant veus amb la seva llei Mordassa i altres joies que van aprovar com la regressiva reforma de l’educació o l’intent de modificació de la llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs que el moviment feminista, a través de la marxa “el tren de la llibertat” vam aconseguir parar. A més de retallar i fins i tot espoliar els recursos destinats a la sensibilització, formació i prevenció de les violències masclistes, permetent d’aquesta manera, i amb el seu continuat silenci còmplice que els assassinats de dones continuessin i fins i tot augmentessin en alguns moments.
Però el passat ja no es pot corregir i només es poden patir les conseqüències però no es pot canviar. I el futur hi és en potència. El proper 26 de maig hem de dipositar, de nou, els nostres vots a les urnes. I aquesta ha de ser la nostra clau de pas per impulsar canvis de calat social. Per a això haurem de mirar els programes i veure qui proposa com Ciutadans, la regulació dels ventres de lloguer, per molts eufemismes que hi posin. Que els posaran.
També haurem de veure com i de què ens parlen en els mítings i quines propostes ens ofereixen per aconseguir aquesta igualtat real. Des de l’espai municipal fins a l’europeu.
Observem, escoltem, desentranyem els seus missatges per si de veritat proposen canvis cap a una societat més equitativa o, per contra ens demanen el vot, és a dir la nostra confiança, per mantenir l’ordre simbòlic de la situació actual que, com sabem, no és del tot favorable per a les dones i les nenes.
La nostra decisió a les urnes determinarà les polítiques municipals i autonòmiques (en alguns casos) en els propers quatre anys i les europees en els cinc que vénen. No ens perdem en el discurs de “tots els partits són iguals” perquè no és cert. Hi ha molta gent honrada, dones i homes, treballant en els partits i des dels partits per anar canviant la cultura de la corrupció en la qual ens van enfangar alguna gent sense escrúpols.
Les dones jugarem un paper fonamental en les pròximes eleccions i hem de mirar, també, pels nostres interessos com a dones. Hem de buscar entre les diferents opcions, les que protegeixin els nostres interessos i ens proposin una vida lliure de violències masclistes, uns pressupostos amb visió de gènere, una sanitat que atengui les nostres necessitats específiques, una escola que no transmeti desigualtats ni estereotips de gènere, un urbanisme amb perspectiva de gènere, una informació no esbiaixada, unes condicions laborals dignes i lliures de visions i comportaments sexistes, etc.
Sabem, perquè ho vam comprovar el passat 8 de març, que si nosaltres parem, s’atura el món. Ara toca votar i comprovarem que si busquem les propostes més igualitàries i les votem, hi haurà canvis que ens beneficiaran a nosaltres, a ells i als que vénen darrere.
Fem-ho. Donem un pas endavant i deixem enrere propostes que pretenen deixar tot com està i que ens segueixen cosificant i utilitzant. Votem amb interès i per al nostre interès.
Perquè la política té gènere i nosaltres volem polítiques de gènere en totes les decisions per anar llimant el gènere patriarcal de les actuals polítiques.
