Aquest fracàs és una de les evidències de l’informe ‘Mares en les xarxes de tràfic: drets robats’, de l’organització internacional Women ‘s Link Worldwide
L’organització internacional Women ‘s Link Worldwide va presentar la setmana passada un nou informe’ “Mares en les xarxes de trata: drets robats” en què aborda els problemes que enfronten les dones nigerianes víctimes de trata i els seus fills i filles durant el seu trànsit migratori a Europa. En concret, l’informe se centra en la dificultat que troben aquestes dones per exercir el seu dret a ser mares. L’informe es basa en els testimonis de dones i organitzacions i evidencia l’absència d’un enfocament de drets humans amb perspectiva de gènere que regeixi l’actuació de tots els nivells de l’administració de l’Estat en matèria de trata en els diferents països de la Unió Europea i, per tant el fracàs dels sistemes de protecció vigents a Europa. “La priorització de la protecció dels drets humans de les víctimes ha calat en el discurs oficial dels governs, però la seva efectivitat en la pràctica de les institucions encara no és real”, assegura l’informe.
Les dones experimenten les conseqüències de la dificultat de les institucions per a veure-les com a mares de família i les nenes i adolescents s’enfronten a la manca de mecanismes d’identificació que garanteixin els seus drets. Com a resultat de l’aplicació d’un enfocament de persecució del delicte i de control migratori a la trata, es vulneren drets que tenen relació directa amb el component de gènere i d’infància de les víctimes. Aquests drets són el dret a la infància, el dret a la maternitat segura i el dret a la vida privada i familiar, sense discriminació.
“Hem vist a les dones moure’s, primer a través del seu trànsit migratori, travessant deserts i fronteres, i les hem vist moure’s després, a través del trànsit de la seva explotació, per l’espai Schengen, aquest espai sense fronteres aparents que, però, no es coordina per a la seva protecció d’un país a un altre.
Elles ens han donat claus que parlen del fracàs del Sistema Europeu Comú d’Asil (SECA), de l’absència d’un enfocament de drets humans en el treball sobre trata dels estats membres de la Unió Europea, de la manca de diàleg entre els sistemes de protecció a les víctimes de trata i els sistemes de protecció a la infància que deriven en l’adopció de mesures que lesionen el seu dret a la protecció de la vida privada i familiar sense discriminació”.
L’informe revela “importants llacunes comuns” en els quatre països europeus -Espanya, França, Alemanya i Dinamarca- respecte a la protecció dels drets de les dones, adolescents i nenes víctimes de trata nigerianes. Això es relaciona directament amb la supremacia dels enfocaments de persecució del delicte o de control migratori per part de les autoritats en els quatre països, per sobre de l’enfocament de drets humans i de protecció a les dones i llurs fills i filles.
Les organitzacions assenyalen que les dotacions econòmiques per a implementar les mesures legals i de protecció són escasses. També assenyalen una escassa inversió en formació del funcionariat de les administracions públiques en trata de persones. Un exemple molt clar el constitueixen els serveis de protecció a la infància i les valoracions de risc que es fan respecte dels fills i filles de les dones que estan en xarxes de trata -com mostren les experiències de Mama Favour i de Mama Prince, recollides en l’informe-.
La manca d’entesa de la trata com una forma de violència que provoca vulneracions de drets per part del personal d’aquests serveis fa que la seva acció, adreçada a la protecció dels fills i filles d’aquestes dones, reprodueixi, de vegades, les vulneracions de drets.
Això succeeix quan no es té en compte la situació de les mares com a víctimes de trata en decidir separar-les dels seus fills o quan aquesta situació es pren com un factor de risc per a les nenes, en lloc de protegir la unitat familiar. Aquests casos suposen un repte per al sistema de protecció a la infància, d’una banda, i per al sistema de protecció a les víctimes de trata, per un altre. “Tots dos sistemes han de coordinar-se i dialogar per garantir que les mesures de protecció que es dicten respecte d’aquests nens i nenes no vulneren els drets de les seves mares”, reclamen des de l’organització Women ‘s Link.
Ampliar l’enfocament de drets i de protecció de les víctimes
Com a forma de pal·liar aquestes situacions, les organitzacions proposen ampliar l’enfocament de drets humans i de protecció de les víctimes.
“Entenem que un enfocament de drets humans aplicat a la trata significa considerar totes les opcions de protecció existents en funció de les circumstàncies de cada persona, sense considerar-la excloents entre si: accés al sistema de protecció per a víctimes de trata, període de restabliment i reflexió, accés al procediment d’asil, protecció com a víctima d’un delicte si decideix denunciar, protecció dels drets de la infància si és menor d’edat, accés a un permís de residència per raons humanitàries si hi ha una situació de vulnerabilitat i / o accés a un retorn voluntari segur al seu país, si ho desitja “.
Així mateix, un enfocament de drets humans en el treball en trata proporcionaria sistemes de protecció integrals que evitin que les víctimes hagin de compartimentar les seves experiències per relacionar-se amb l’administració. Com a il·lustració, la manca d’enfocament de drets humans provoca que si la víctima és dona, si és menor d’edat, si és ciutadana comunitària, si és estrangera i no està documentada, si demana asil, si té fills hagi de dirigir-se a una institució diferent per a cada circumstància.
Les dones i les organitzacions socials han posat de manifest en tots els països europeus objecte d’aquesta investigació que la millora en l’accés a protecció i a drets situa les dones en posicions de més poder enfront de les xarxes de tràfic i els proporciona eines per tenir cura millor de llurs fills i filles.
També proposen treballar d’una forma transnacional entre els països de la Unió Europea, que han d’establir mecanismes de coordinació que vagin més enllà del control migratori, perquè les mares, nenes i adolescents víctimes de tracta puguin accedir a una protecció real i integrar-se en la societat europea.
