Davant el debilitament de les democràcies a Amèrica Llatina i la recrudescència de les violacions als Drets Humans (DH) per part de les autoritats, les i els defensors de les garanties humanitàries han de redoblar esforços per donar veu a les víctimes, i enfortir el sistema interamerica de protecció als drets fonamentals. Així, amb aquesta convicció, la directora del Programa per a Centreamèrica i Mèxic del Centre per la Justícia i el Dret Internacional (Cejil), Alejandra Nuño, alerta sobre les temptacions autoritàries dels poders executius de la regió que s’entremeten en les resolucions judicials i limiten la vigència dels DH.
Aquest 3 de novembre Cejil compleix 20 anys de litigar davant el sistema interamericà casos emblemàtics de violacions als DH ocorreguts als països del continent. L’advocada per l’Institut Tecnològic i d’Estudis Superiors d’Occident (ITESO) adverteix que en 10 anys Mèxic es va convertir –només després de Colòmbia– en el segon país en tot el continent amb més peticions d’admissibilitat per casos de violacions als DH davant la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH). Considera que aquesta situació evidencia que l’actuar de l’Estat mexicà no és eficaç per protegir les garanties humanitàries de la població.
Cejil –juntament amb altres organitzacions defensores dels DH– va aconseguir que l’any passat la Cort Interamericana de Drets Humans (CoIDH) dictés tres sentències condemnatòries contra Mèxic: dos per la violació sexual de les indígenes tlapanecas Inés Fernández i Valentina Rosendo, i una altra per la tortura i detenció arbitrària dels camperols ecologistes Teodoro Cabrera i Rodolfo Montiel.
Cejil va ser fundat a Caracas, Veneçuela, en 1991 per un grup de destacades defensores i defensors dels DH, els qui es van plantejar l’objectiu de fer realitat els preceptes de la Convenció Americana (o Pacte de San José) i altres tractats internacionals, a través de l’ús i enfortiment de mecanismes com la CoIDH i la CIDH.
Cejil compta amb quatre oficines en el continent americà: San José de Costa Rica; Washington, Estats Units; Rio de Janeiro, Brasil, i Buenos Aires, Argentina. Segons la directora del Programa per a Centreamèrica i Mèxic Cejil, “els reptes no només tenen a veure amb casos de deute històric que hem litigat, de conflictes o de dictadures; també tenen a veure amb greus crebants a la democràcia com el que va ocórrer a Hondures, i el que està passant en varis dels nostres països, a Centreamèrica i Mèxic, en particular”.
Alejandra Nuño explica que les violacions als DH ara també tenen a veure amb actors no estatals com els narcotraficants, els empresaris o els “poders fàctics”.La defensora assegura que al llarg de 20 anys Cejil ha contribuït a l’enfortiment de les democràcies, en particular de l’Estat de Dret: “Els drets col·lectius. Hi ha un deute importantíssim en relació amb els drets econòmics, socials i culturals”.“Des de fa molt Cejil ha tractat de presentar (davant el sistema interamericano) casos que tenen a veure amb violacions al dret a la salut, l’educació, l’alimentació, la cultura, els quals desafortunadament no han arribat a les instàncies internacionals, i que en moltes ocasions exclouen a la majoria de la població”, indica Nuño.
Conclou: “(En matèria laboral) hi ha tanta flexibilitat, tant outsourcing (subcontractació), i tanta reformes que tendeixen a eliminar sindicats, drets, prestacions; aquest tipus de drets són els que crec que haurien d’arribar al sistema interamericà, i en aquest sentit Cejil també hauria d’ampliar molt més l’espectre amb els qui treballa i sumar-se a iniciatives que al final resituen en una millor garantia dels DH als nostres països”.