Acudeixen a les urnes en espera de respecte als seus drets
La ciutadania d’aquest país nord africà van concórrer massivament a les urnes per elegir una Assemblea Constituent, nou mesos després del derrocament del règim de Zine el Abidine Ben Ali. Les dones lluiten perquè en aquest procés no es dilueixin els seus drets.
Tunísia, 24 octubre 11 (CIMAC / IPS) .- Noranta per cent dels 4.100.000 de persones prèviament empadronades van emetre el seu sufragi diumenge, segons fonts oficials. Però es desconeix quants van concórrer a les urnes en total, doncs hi havia altres 3.1 milions d’habilitats per votar que no s’havien registrat i podien fer-ho al mateix lloc de votació.
La ciutadania havia de triar 217 constituents de 11 mil candidatures de 80 partits, la meitat d’elles femenines. La campanya electoral al bressol de la Primavera Àrab es va convertir, entre altres coses, en una batalla pels drets femenins.
“Estic molt orgullosa d’aquestes dones, totes extremadament capaços”, ha indicat Maya J’ribi, secretària general del Partit Demòcrata Progressista (PDP), que va encapçalar la llista de la governació de Ben Arous, a la capital Tunis. “Avancem cap a una era de la dona a Tunísia”, va assegurar a Cimacnoticias/IPS dissabte a la seu del partit plena de dones, algunes d’elles amb vel, i de desenes de joves.
“Aquest any, la nostra prioritat no és la laïcitat, sinó la democràcia”, va dir a Cimacnoticias/IPS altra candidata del PDP, Najed Zammouri.
“Espero que les dones desafiïn els seus marits en aquestes eleccions”, ha confiat Khadija ben Hassine, candidata del Pol Democràtic Modernista per la governació de Manouba, referint-se a la creixent popularitat del partit islamista moderat Ennahda, que preocupa les candidates i que, segons els primers recomptes de vots, tindria la majoria.
Manouba és la zona més fèrtil de la capital, però també la més pobra. L’arribada de la indústria tèxtil al altre temps centre agrícola, va deixar molts aturats quan els agricultors es van veure obligats a vendre les seves terres a les empreses nouvingudes. La indústria tèxtil dóna feina majoritàriament dones, de manera que els homes van perdre la seva tradicional paper de proveïdors de la llar i van haver de quedar a casa, un canvi social que va frustrar a la població masculina. “Ennahda ofereix als homes tornar-los la virilitat perduda en la vida real, per mitjà de la religió”, va explicar Ben Hassine a Cimacnoticias/IPS. Però les dones no segueixen els seus marits en les urnes, va afegir. “Moltes d’elles volen millorar la seva vida quotidiana. Aquesta elecció els dóna l’oportunitat de triar segons els seus propis interessos “, ha apuntat.
Moltes dones progressistes donen suport a Ennahda, malgrat el temor del creixement d’un partit islamista postrevolucionari. Dues dones a l’avinguda París, un atrafegat carrer del centre de Tunis, van manifestar el seu suport a Ennahda doncs, segons elles, és el “únic partit honest”. Ambdues joves, d’uns 20 anys i amb vestit occidental, creuen que és l’únic que fomentarà la creació d’ocupació i la transparència.
Ennahda realitzar el seu acte de final de campanya en un estadi ple de Ben Arous, a 15 quilòmetres del centre de Tunis, on es van concentrar centenars de dones conservadores i progressistes. Souad Abdelrahim, l’única candidata d’aquesta força política que no fa servir vel, es va asseure al centre de l’estrada en una demostració de la postura progressista de Ennahda. Ella es proposa demostrar a les dones que no tenen res a témer del seu partit.
Els oradors van remarcar que Ennahda és diferent als partits islamistes que governen a l’Iran o en Aràbia Saudita. També han reiterat que, de ser electes, conservaran el codi de família de Tunísia, un dels més avançats del món àrab. El partit va reafirmar el seu compromís amb els valors democràtics i els drets de les dones. Però molts analistes laics temen que, un cop al govern, mostrin una agenda més conservadora. La por deriva de la reacció de grups salafistes que van atacar sales de cinema que exhibien el film Laïcité Inch’Allah, de la realitzadora Nadia al Fani. Conservadors també van atemptar contra el canal de televisió Nessma per emetre Persèpolis, una pel·lícula autobiogràfica animada de la iraniana Marjane Satrapi. “Per això vaig decidir participar en les eleccions, per defensar la llibertat d’expressió i de cultura en la Constitució”, va dir Selma Bacca, una altra reconeguda cineasta.
Les dones de tots els partits van haver bregar amb la gran discriminació en els mitjans de comunicació. Tot i que constituïen 50 per cent de les candidatures, només van obtenir 25 per cent de l’espai atorgat als postulants.
La legislació electoral garanteix la presència femenina en les llistes, però no ofereix garanties sobre la quantitat que seran elegides. Organitzacions de dones, que van mobilitzar als seus integrants per als comicis de diumenge, treballen perquè l’impuls en defensa dels seus drets no sigui cooptat per una Constitució dominada pels homes.
Abans no hi havia més opció que votar Ben Alí. La revolta va canviar la situació, però queden obstacles per assolir els objectius de l’alçament, en especial per les dones.
