Dones participants a associacions de migrades i de treballadores domèstiques a la Unió Europea i als països de la regió andina han reclamat a representants dels consolats i ambaixades un compromís real amb les seves necessitats durant la cloenda de la primera jornada del Fòrum sobre Feminització de la Migració Andina que projecte Abriendo Mundos ha organitzat el 13 i 14 de setembre a Quito. La Independent ha assistit al Fòrum per parlar del projecte Dones migrades, dones amb drets: la comunicació amb visió de gènere, una eina que obre móns, finançat per Abriendo Mundos i reconegut com una bona pràctica per visibilitzar la migració de les dones de la regió andina.
Que els consolats estenguin la seva protecció a les famílies migrades hipotecades durant la bombolla immobiliària; que desenvolupin programes de prevenció de la violència de gènere entre la població migrada als països de destí; polítiques que les ajudin a recomençar de nou al país d’origen si s’acullen al programa de retorn voluntari… Les demandes fetes per les dones són concretes i urgents.
“Som les que menys guanyem, no tenim seguretat social ni possibilitat de tenir les nostres famílies al costat, i se’ns culpabilitza per haver deixat els nostres al país d’origen. Què signifiquem realment per als estats?”, es preguntava Liliana Cabrera, una colombiana que va migrar a l’Estat Espanyol fa tres dècades i des de l’organització Contigo Mujer ha format una cooperativa de treball de cura que donarà feina a una trentena de dones migrades i residents al seu país d’origen.
Aida Quinatoa, presidenta de la Coordinadora d’Immigrants Equatorians a Espanya i portaveude la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca a Madrid, té clar que “som qui hem sostingut el país i ara ens volen fer fora. Fa dos anys se’m venia el món a sobre, no es veia el que passaven les famílies entre quatre parets, els suïcidis per no poder pagar la hipoteca.” Ara, explica, “estem lluitant migrants i espanyols”. Quinatoa ha reclamat a representants del consolat equatorià que se sumin a la petició “d’auditoria de les hipoteques que ha fet la PAH, que estenguin la seva protecció a les famílies hipotecades i dediquin fons per a cobrir els prèstecs hipotecaris que ens han venut, subsidiant-los des del Banco del Sur”.
Dinora Velasco, boliviana i participant a l’associació Mujeres p’alante, ha plantejat que la violència de gènere que viuen les migrades de la seva comunitat està invisibilitzada: “ens agradaria que el servei consular creés un servei de prevenció de violència de gènere. Nosaltres acollim dones, les acompanyem a posar la denúncia però no tenim capacitat per a fer prevenció”. Un altra altra realitat desassistida és que “hi ha migrants que no saben llegir ni escriure i no poden buscar millors condicions laborals ni acollir-se a programes d’estudi, i nosaltres els alfabetitzem”. També que les persones professionals no poden homologar els seus títols. I no hi ha cap política que aculli les persones que s’acullen al retorn migratori, quan és una necessitat real”.
Donatilda Gamarra, que és peruana i porta sis anys a l’Estat Espanyol, demana a les autoritats: “igual que han fet convenis bilaterals per a la seguretat social, organitzin una oficina al consolat per solucionar el tema del retorn voluntari. Vull que el meu país compleixi les seves obligacions i s’involucri per veure en quines condicions tornem”.
Consuelo Díez explica que la seva experiència com a retornada a l’Equador “és molt difícil. Per exemple, malgrat que la Constitució és molt avançada, les dones que ens divorciem a Europa no tenim reconegut el divorci aquí. Necessitem ajudes per al reconeixement de títols, ajudes econòmiques, i sobretot superar la imatge de víctimes que ens han adjudicat. Hem tirat endavant i ho seguirem fent”. Aquestes i altres qüestions han centrat el col.loqui que ha tancat la primera jornada del Fòrum, en la qual també han intervingut expertes en el fenomen de la migració femenina, representants del Fòrum Obrint Mons i de La Independent.
