Pirulis de la Habana, Calle Ancha. Foto arsblogspot.com
Joves amb els seus drets a la corda fluixa
Talla esvelta, joventut, pell clara, rostre agradable, ser soltera i sense fills poden ser atributs favorables perquè una dona aconsegueixi treball en una cafeteria o restaurant privats a Cuba, una tendència que, segons el parer d’especialistes, promou la segregació i l’assetjament.
“Les cares boniques atreuen al públic i garanteixen la bona presència del negoci”, opina sense vergonya Reinier Creu, propietari d’una pizzeria al municipi Centro HaBana. El seu establiment funciona tot el dia amb quatre noies menors de 30 anys al taulell, que s’alternen en torns de mig dia cada 24 hores.
Partir de l’aspecte per atorgar un treball reprodueix el supòsit de la dona objecte, arrelat en la cultura masclista,i deixa fora a les persones que no compleixin l’estàndard, opina la economista Teresa Lara.
A aquestes vulnerabilitats, l’experta afegeix jornades laborals de fins a 12 hores, amb poques garanties per temps d’alimentació, dies de descans o baixes per malaltia. Les dones amb persones dependents com a fills, filles i adults majors i les embarassades queden en desavantatge.
Els horaris massa exigents motivaren a Karen Riquenes a abandonar la feina en una cafeteria situada a Nuevo Vedado. Alternava de dilluns a dissabte tres vegades per setmana amb una altra jove de 26 anys, de 8h. a 20h, i fins a les 12h de la nit els caps de setmana.
El salari de 60 CUC (53 $) mensuals, més la propina, arribava per mantenir les despeses de la llar que comparteix amb la seva germana gran, després que els seus pares emigressin fa un any. Però la tesi per llicenciar-se com a arquitecta exigeix temps i a la cafeteria no permetien ni una falta.
“Si tenia algun problema, m’havia de coordinar amb l’altra noia o pagar a una persona de confiança per al local, perquè em cobrís”, relata a SEMLac. El mateix va succeir a la seva companya, sociòloga de professió i mare d’un nen de quatre anys, que va acabar abandonant l’ocupació.
Dones i joves, més vulnerables
El 32 per cent de les 444.109 persones que al tancament de 2013 exercien el treball per compte propi són joves i el 26 per cent dones. Aquests grups, encara que minoritaris requereixen més atenció en temes de drets laborals, expliquen especialistes entrevistades per SEMlac.
En declaracions concedides el 2012, la sociòloga i investigadora Dayma Echevarría advertia que a la Ciutat de l’Havana molts homes joves treballen en serveis de venda, però si aquests comprenen el tracte amb el públic, són noies, freqüentment, les escollides.
“Algunes ho fan sense contracte, de manera que per a mi les dones joves són el grup més vulnerable dins del treball per compte propi”, sosté la economista.
En elles percep Lara un èmfasi en la subsistència econòmica quotidiana, ja que aquest tipus d’ofici garanteix ingressos de tres a set vegades millors, quantitativament, que una ocupació estatal, el salari mitjà es troba en els 19 dòlars mensuals, al canvi local.
Però la visió d’avui constitueix un risc ja que moltes no troben avantatges en formalitzar un contracte legal o incorporar-se a la seguretat social, més enllà d’acumular anys per a la jubilació. “No s’adonen que aquest règim comprèn també les malalties, els accidents de treball i la llicència de maternitat, i per això tampoc els exigeixen als seus ocupadors” , explica Lara a SEMlac.
“L’amo o mestressa de l’establiment pot pre contractar, però no necessàriament donar ocupació. Si la treballadora no reconeix la seva seguretat social com una cosa important, està desprotegida”, afegeix.
Les garanties estatals per obtenir guarderies infantils, llicència de maternitat, llicència sense sou, certificats mèdics, superació professional, entre d’altres, figuren entre les raons per les quals les dones s’han mantingut tradicionalment en aquest tipus de feina. Dins del “cuentapropismo”, encara que no estiguin totalment assegurades.
Riscos per a la superació
Un sondeig d’opinió realitzat per SEMlac el 2013 va apreciar, entre 80 “cuentapropistas” entrevistades en diversos municipis de l’Havana, una incorporació creixent de dones entre 20 i 40 anys, que van ser el 55 per cent del total de consultades.
La majoria fan treballs que no demanen alts nivells educacionals, pel fet que poques de les 201 categories d’ocupació per compte propi permeses requereixen expertesa professional.
Això coincideix amb una altra investigació, realitzada per especialistes de la Universitat de l’Havana al municipi capital de Centro Habana, amb 60 dones entre titulars i contractades. D’aquestes últimes, 11 tenien novè grau o menys, perquè van interrompre el seu cicle educatiu amb l’objectiu de guanyar diners, però no van trobar temps per a la superació.
Lara pensa que es tracta d’una descapitalització de la força laboral, ja que hi ha un trasvàs de professionals preparats a sectors de l’economia no estatal i informal, on les dones no troben espai per aplicar els seus coneixements. Les cubanes representen el 64 per cent de graduades universitàries del país.
“Els canvis generats a partir del 2010 estan reforçant i creant espais tipificats en les ocupacions i professions on s’aprofundeix la bretxa de gènere: una inserció femenina en llocs de treball més precaris i en sectors de baixa productivitat” , sosté Echevarría en el seu article ” Política de ocupació i treball remunerat femení a Cuba, en dos moments de reajustament econòmic: entre oportunitats i riscos “, publicat el 2013.La investigadora identifica les contractades, re-venedores/intermediàries en el mercat negre o no legalitzat, al carrer i de porta a porta, o als voltants dels mercats agropecuaris, com rols freqüents de les dones cuentapropistas. Un altre punt desfavorable per a la meitat femenina està en els impostos, que apliquen iguals taxes als que tenen persones dependents que al jove sense família al seu càrrec.
Codi a la vista
El desembre de 2013 l’Asamblea Nacional del Poder Popular ( Parlament ) va aprovar un nou Codi de Treball que inclou un capítol per als que treballen en el sector no estatal, estès el 2010 com a part de la reforma econòmica empresa pel govern del president Raúl Castro.
El dret de cada persona a accedir a una feina en qualsevol sector “sense discriminació per color de la pell, gènere, creences religioses, orientació sexual, origen territorial i qualsevol altra distinció lesiva a la dignitat humana ” va ser una de les aportacions del document.
A més, preveu l’obligatòria formalització per escrit del contracte de treball amb l’anuència de les dues parts, la responsabilitat de l’empresari de garantir condicions de salut i seguretat, la possibilitat que treballadors i treballadores no estatals s’avinguin a un règim especial de seguretat social, el dret a set dies de vacances a l’any i una jornada no major de nou hores amb un dia de descans a la setmana.
No obstant això, encara no hi ha els reglaments per implementar aquesta legislació ni s’ha publicat el text definitiu.
“Hi ha una voluntat governamental per apropar-se a resoldre problemàtiques de drets al sector no estatal, però ha de quedar clar com implementar i la seva fiscalització”,recomana Lara.
Auditories de força de treball i recursos humans es troben entre les seves propostes, a més d’una campanya de divulgació efectiva entre les i els autònoms sobre drets laborals.
La manca d’aquests mecanismes incideix, a parer de Lara, en què les persones incorporades al treball per compte propi vegin danyats els seus drets laborals per desconeixement, especialment les dones.
