OPINIÓ
Per Fabiola Calvo. Periodista i Escriptora. Bogotà.
Fa 25 anys, la capital xinesa va ser amfitriona de 189 països, 17.000 participants i 30.000 activistes, dones d’aquí i allà, acolorides i entusiastes de tanta diversitat junta que va culminar amb una forta avançada.
La Declaració i Plataforma de 12 capítols que inclou les sentides reivindicacions d’éssers humans que només per la seva condició de sexe i gènere han estat excloses (i les que no s’han sentit excloses és perquè van néixer amb drets conquistats per altres). La Plataforma de Pequín, aprovada el 1995, inclou: A. Pobresa, B. Educació, C. Salut, D. Violència, E. Conflictes armats, F. Economia, G. Poder i presa de decisions, H. Mecanismes institucionals per a l’avanç de les dones, I. Drets humans, J. Mitjans de comunicació, K. Medi ambient, i L. Les nenes.
Per a la humanitat, 25 anys és poc temps. Però per a un ésser humà és molt. Potser aquest anhelat canvi tal com el concebem el vegin altres generacions però no podem parar ni retrocedir en el que tant ha costat a les dones i Pequín n’ha estat una avançada proposta. Correspon preguntar-nos avui què està passant? Vegem.
El Fòrum Generació Igualtat, una reunió mundial impulsada per la societat civil, organitzada per ONU Dones i afavorida conjuntament pels Governs de Mèxic i França, se celebrarà a la Ciutat de Mèxic el 7 i 8 de maig, i a París del 7 al 10 de juliol de 2020. Amb ell es posaran en marxa les següents sis Coalicions d’Acció transformadores: Violència de gènere, Justícia i drets en l’àmbit econòmic, Autonomia física i drets relacionats amb la salut sexual i reproductiva, Acció feminista a favor de la justícia climàtica, Tecnologia i innovació per a la igualtat de gènere i Moviments i lideratge feministes.
Els sis temes es fonamenten en una anàlisi feta sobre la base de dades i es van seleccionar en consulta amb grups feministes internacionals, organitzacions activistes de base, governs i altres entitats aliades. El Fòrum Generació Igualtat es desenvolupa en el context del 25è aniversari de la Declaració i Plataforma d’Acció de Pequín.
És la proposta oficial? Hi ha certa incertesa… És una revisió de la plataforma? Una nova proposta? Per què? Un seguiment? Assistents al recent Fòrum a Xile, diuen haver trobat més confusió que claredats. Fa falta informació.
Entre altres, el capítol J és l’eix del treball de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (XIPVG), de la qual en forma part la Xarxa Colombiana, promovem les dues estratègies i el tal apartat o capítol no el veiem dins de les propostes.
Objectius estratègics J.1. Augmentar l’accés de la dona i la seva participació en l’expressió de les seves idees i l’adopció de decisions en els mitjans de difusió i per conducte d’ells, així com en les noves tecnologies de comunicació. J.2. Fomentar una imatge equilibrada i no estereotipada de la dona en els mitjans de difusió.
Portem anys aplicant, innovant, fent noves propostes, investigant. A vegades tan soles com la una, unes altres en aliances amb governs, institucions, acadèmia, mitjans i organitzacions. El resultat és molt lent per a les necessitats d’un canvi en la manera de nomenar-nos, crear símbols, opinió, que passa per una altra manera de relacionar-nos.
El Capítol J ha estat el gran desconegut, la ventafocs, no obstant això el compromís d’una suma de periodistes, homes i dones és que transcendeixi, que toqui cors i raons per a donar a la informació un enfocament diferenciat, de gènere, amb paraules i imatges que no sols transmetin informació sinó que formin i transformin, per a aconseguir “la igualtat, el desenvolupament i la pau”.
Els arguments que dóna la Cort Constitucional per a adoptar la Sentència C-804 que inclou paraules per a designar a les dones, nenes i vídues, ens ajuda a entendre: “El llenguatge és al mateix temps instrument i símbol. És instrument, ja que constitueix el mitjà amb fonament al qual resulta factible l’intercanvi de pensaments entre els éssers humans i la construcció de cultura. És símbol, puix que reflecteix les idees, valors i concepcions existents en un context social determinat”.
Es discuteix sobre les regles del llenguatge i també sobre les paraules utilitzades per a definir els continguts. Cadascuna de les expressions utilitzades marquen el fons d’allò que es proposa afirmar –manar, prohibir o permetre -. Mitjançant el llenguatge es comuniquen idees, concepcions de món, valors i normes però també es contribueix a definir i a perpetuar en el temps aquestes idees, cosmovisions, valors i normes. Podem agregar-li els gestos i les imatges.
Busquem canviar estereotips i canviar el xip és un repte, escriure dones amb j no, però periodistes amb j…SÍ.
