Encara queda molt perquè l’assetjament es visibilitzi, es percebi com a expressió masclista i es comprenguin les seves implicacions per a les dones, al costat d’altres desafiaments de la societat cubana enfront de la violència de gènere.
Així ho van reiterar especialistes i activistes ja acabant-se el 2019, durant el col·loqui “Assetjament sexual i control patriarcal: dels imaginaris socials a les violències de gènere”, amb el qual es va tancar la Jornada Cubana per la No Violència cap a les dones i el primer any de la campanya Evoluciona, els missatges de la qual s’enfoquen en l’assetjament i el control del cos de les dones.
La campanya cubana li parla a les joventuts, desnaturalitza l’assetjament i el connecta amb les violències masclistes
Encara que es necessiten normes específiques, espais de denúncia, oïdes receptives, acompanyament, protecció i reparació a les víctimes, participants en la cita van insistir que fa falta també un canvi cultural enfront de mites, pràctiques i creences de l’imaginari social que sostenen a les diverses formes i expressions de la violència masclista.
“L’assetjament, que va del verbal al conductual, atenta contra la dignitat de la dona i li crea un ambient insegur i hostil”, va dir Gabriel Coderch, director del Centre Oscar Arnulfo Romero (OAR), institució que va organitzar la trobada al costat de la Societat Cubana Multidisciplinària per a l’Estudi de la Sexualitat (Socumes). El missatge que han volgut donar totes les organitzacions implicades en la campanya Evoluciona és, justament, que l’assetjament és una invasió innecessària a l’espai personal, va agregar Coderch. “Cap assetjament és positiu per a la víctima, que pot sentir-se ofesa, desprotegida”, va precisar.
Encara que la societat cubana avança en molts aspectes i hi ha voluntat política per a atendre el problema de la violència de gènere, va agregar Coderch, existeixen situacions com l’assetjament i el control sobre els cossos, al costat de paradigmes que fomenten el patriarcat i són pilars dels fonamentalismes.
L’assetjament sexual és una manifestació d’abús que pot esdevenir de manera reiterada o puntal, des de desconeguts o persones pròximes, i ocorre al carrer, a les institucions, en qualsevol escenari, inclòs el virtual.
Així ho va precisar la psicòloga María Teresa Díaz, de OAR, primera ponent de dues taules d’especialistes que van abordar àmpliament el tema, molt controversial en una societat on encara costa reconèixer l’assetjament com a expressió de violència i es justifica la floreta des de l’acceptació i naturalització cultural.
“La diferència entre assetjament sexual i floreta no es troba en el seu contingut, si és afalagador o groller; sinó en els nivells de consentiment”, va aclarir Díaz des del seu punt de vista. En la seva opinió, té a veure amb la capacitat de la dona de decidir, detenir o evitar un llanci intrusiu que és generador de malestar, opressió i subordinació. L’experta es va referir a l’assetjament sexual com una forma de violència de gènere que constitueix un continuum indivisible, la fi del qual és garantir la subordinació de les dones. “És totalment indesitjat, imposat, una intrusió no sol·licitada” i “està present en els espais familiars, socials i institucionals on actuem, amb actes d’agressió i maltractament que requerim visibilitzar”, va alertar.
Algunes de les ponents del col·loqui: (d’esquerra a dreta) Mareelén Díaz Tenorio, d’ OAR; la sociòloga Iyamira Hernández Pita; la psicòloga Beatriz Torres, presidenta de Socumes; la psiquiatra Ivón Ernand; i la periodista Dixie Edith.
L’escola és també un escenari on ocorre l’assetjament i s’han reportat algunes incidències d’aquest tipus, encara que existeixen pocs estudis que permetin avaluar la seva magnitud, va advertir Yohanka Rodney, professora i investigadora de la Universitat Pedagògica Enrique José Varona, a la capital cubana. L’experta va advocar per millorar els mecanismes de monitoratge, desenvolupar indicadors que permetin diferenciar els tipus de violència que es produeixen a les escoles i enfortir la formació de professionals del sector.
En el cas específic de l’àmbit laboral, l’assetjament gaudeix d’invisibilitat, pertany als anomenats actes de solitud i a penes disposa de proves ni testimonis, va indicar la jurista Liset Mailen Imbert, d’ OAR.
No obstant això, en general, l’assetjament sexual és més referit per dones, que solen sentir major inseguretat i por a la violència sexual que els homes.
El professor de Dret Lázaro Ramos Portal, qui ha investigat el tema des de la perspectiva socio-jurídica, va dir que aquests temors elles els viuen tant en agafar transport com en transitar per llocs d’escàs enllumenat públic, va exposar com a exemples.
“Totes les forma de violència de gènere utilitzen mecanismes de control patriarcal per a dominar i sotmetre”, va puntualitzar la psicòloga Mareelén Díaz Tenorio, d’OAR. Com a estratègies de control, l’especialista va esmentar els actes violents, la modulació del temps en què s’exerceixen i l’aïllament, incomunicació i desemparament psicològic i econòmic que generen. Aquest control s’exerceix mitjançant manipulació mental i estratègies coercitives, així com tàctiques que provoquen incapacitat per a reaccionar, va indicar Díaz Tenorio i va alertar que entre la població jove persisteixen rols sexistes, baixa percepció de la desigualtat entre homes i dones i normalització de conductes menys extremes de maltractament, sobretot associades al control.
Per la seva banda, la doctora Beatriz Torres, presidenta de Socumes, va advertir que la violència en les relacions de parella no sorgeix de manera espontània durant el matrimoni o la unió, sinó que sol iniciar-se amb freqüència durant el festeig i el vincle amb la família. Aquesta violència s’expressa mitjançant el control sobre el cos, els plans, les idees i necessitats, amb un impacte en la salut de les dones, especialment en la seva sexualitat, va agregar.
També tenen un paper particular els mitjans de comunicació, que es constitueixen en un dels mecanismes de reproducció del patriarcat en el pla de la subjectivitat, va subratllar la periodista Dixie Edith Trinquete. “La violència simbòlica en els mitjans de comunicació reprodueix un discurs sexista, misogin, que descansa en prejudicis i estereotips”, va comentar la també professora de la Facultat de Comunicació de la Universitat de l’Havana.
La violència simbòlica està funcionant també en les comunitats de fe, on s’ataca a les líders i moltes dones assumeixen com a natural el retorn a l’espai privat, va sostenir Midiam Lobaina, del Consell d’Iglesias de Cuba. Les dinàmiques del control dels cossos s’aprecien igualment, va dir, en el control del vestuari.
És per això que, a més de treballar en prevenció directa dels actes violents, la sociòloga i investigadora Clotilde Proveyer Cervantes advoca per desmuntar els fonaments culturals i estructurals de la societat que sustenten aquestes violències. Proveyer Cervantes va reiterar el valor de treballar de manera particular en l’educació de les noves generacions, les més desproveïdes de les eines per a produir el canvi i amb menys percepció de risc.
