OPINIÓ
A final d’aquest venturós 2020, la revista “D” (com “Donna”), del quotidià “La Repubblica”, està convidant les seves lectores a triar “La Dona de l’any” entre 50 candidates que han trencat més d’un sostre de vidre per afirmar la seva intel·ligència, la seva originalitat, la seva tenacitat.
Des de la superfamosa influencer amb 30 milions de followers, Chiara Ferragni, a la menys coneguda enginyera de biorobotica, Cecilia Laschi, que ha inventat el primer robot suau inspirat a un pop, a filosofes, escriptores, cantants, magistrades, matemàtiques, fins a la nedadora Arianna Bridi, que pot nedar per 34 km entre Capri i Nàpols amb un somriure, i dues noies de divuit anys, Àsia Lanzi, campiona de monopatí, i la rapper Madame (Francesca Galeano), brillants en sectors gairebé exclusivament masculins, hi ha molt per escollir. I estar orgulloses.
Entre elles, m’ha cridat especialment l’atenció una empresària d’uns 60 anys, cabells llargs i cara sense maquillar, originària de Càller, que ja va tenir importants reconeixements, molt més enllà de la seva Sardenya. Les originals produccions de Daniela Ducato, han estat assenyalades recentment pel New York Times com una de les deu innovacions que poden salvar el planeta; Suècia li va lliurar en 2013 el prestigiós premi Euwin International Award, com l’empresària més innovadora d’Europa en el sector green, i el president italià Sergio Mattarella la va nomenar el 2015 “Cavaliere d’Italia”. Ducato els va rebre amb alegria, però sense presumir. Doncs no només li donen alè a la feina, diu, sinó que poden evidenciar la leadership femenina, també en sectors tradicionalment masculins com l’activitat edilícia, i l’arquitectura, en què ella opera. De fet, a la regió el 20% de les empreses és liderat per dones.
Però, com va aconseguir Ducato sortir a la fama internacional, quan està profundament arrelada a la seva illa? Sardenya és una regió poc poblada, de esplèndida natura, de pastors silenciosos, on les rutilants promeses de progrés lligat a la indústria petrolquímica, han deixat en el temps contaminació i destrosses. I ara, té el sector turístic afectat pel Covid. Obligatori reinventar-se, mentre segueixen pasturant, tranquils entre les roques, uns ramats d’ovelles que corresponen al 60% de el patrimoni oví nacional i a 5 animals mitjana per habitant de Sardenya.
Ducato explica als mitjans que va aprendre a reinventar-se, quan, adolescent, es va tornar campiona de tennis tot i no tenir talent, sinó a punta de constància i tenacitat, i després, quan va començar a observar el món amb una altra mirada. Va succeir un dia, en què una nena va recollir uns nius de pit-rojos des d’uns arbres abatuts, i els hi va donar. Ella se’ls va posar vora les orelles i es va adonar que creaven silenci. Aquests nius eren una obra mestra de llana, palla i terra. D’aquesta sensació va entendre que la llana pot tenir també la funció d’aïllament acústic, a més de reparar del fred i de la calor. La majoria de llana exhaurida de les ovelles, a Sardenya, es queda inutilitzada per la indústria tèxtil, per ser de fibra curta, va observar Ducato. Un malbaratament de preciosa llana verge. A més, cremar els excedents és un procés costós i contaminant, del qual en treuen profit les màfies. Per què no fabricar panells per aïllar parets i sostres? Molt bé. L’empresa logística 4.0, dirigida pel seu marit Oscar Ruggeri, que venia materials edilicis en 600 punts de venda a nivell regional, podia donar ressonància a aquest nou emprenedoria ecològic. Així va néixer Edilana, i no va ser res més que el començament de tota una cadena de producció, Edicero. Doncs mirant la natura, veiem totes les excedències que es creen cada dia al bosc, a la platja, en els cultius, diu Ducato. Totes poden ser un recurs, millor en tornar-se un producte excel·lent, si s’entén la circularitat de la naturalesa, explica en diverses entrevistes. Les fulles que neixen de la terra i tornen a la terra. Hi ha plantes que s’assequen i es tornen palla, hi ha el mar amb les seves algues de posidònia que de vegades envaeixen les platges i han de ser remogudes. Hi ha també residus nocius, com el de petroli al mar … què podem fer?
Va començar a fer-se preguntes i tenir intuïcions, a buscar experts, enginyers, biòlegs, empresaris, a connectar-los amb els altres, per compartir sabers i tecnologies, i resoldre problemes. Una metodologia d’intercanvis que Ducato havia experimentat per uns anys a l’Observatori nacional de el Banc del Temps, i havia consolidat. Així van néixer 120 productes innovadors, amb materials existents a km zero: matalassos de cànem, ecomalta per parets, pintures ecològiques i colorants a base de residus agrícoles, com closques de carxofes, raïm, cebes etcètera. Els sectors corresponents es diuen Edileche, Edicorcho, Geolana, Terramía. Un dels productes més sorprenents són els que es fan servir per descontaminar els residus del petroli al mar desintegránt-los amb bacteris, o desherbant ecològic, que fa servir la calor i no contamina. I ara s’estan estudiant uns líquens que podrien ser font d’energia per al transport aeri.
“No sóc una manager”, vol subratllar Ducato, “ni administro empreses. No ha creat una multinacional, sinó que treballo en termes multirelacionales. Sols (sic) creo connexió entre empreses, indústries, territori, escoles. Facilito col·laboracions on cada subjecte manté la seva autonomia, però d’aquesta sinergia neixen altres oportunitats de producció i treball “.
Les empreses involucrades actualment en pol productiu de bioedilicia “Casa Verda CO2” són 72, (de les quals 40 a Sardenya), amb 700 persones treballant, i 400 de materials d’origen natural a emprar-se en l’arquitectura. Molt quefer i molt per seguir inventant, amb entusiasme, i una mica de poesia.
