Per Sara Mas. SeMLac
Enmig d’emergents postures conservadores i fonamentalistes, els espais digitals i xarxes socials són actualment escenari de discussió sobre el patriarcat i les violències masclistes.
Van reconèixer participants en un taller sobre bones pràctiques comunicatives, realitzat els dies 19 i 20 de novembre a l’Havana. Sobre detractors i masclistes en les xarxes, la revictimització de les dones i les feministes i el tractament de la violència de gènere en els mitjans digitals van versar els debats de la trobada, organitzada pel Centre Oscar Arnulfo Romero (OAR), com a preàmbul de la Jornada cubana per la No violència cap a les Dones i les Nenes.
Un diagnòstic realitzat durant els dies de pandèmia a diversos mitjans digitals cubans va constatar que, a diferència d’anys enrere, les violències masclistes han arribat als mitjans de comunicació, però molt més als locals que als de circulació nacional.
Com a signe de canvi, es reconeix l’existència de tots els tipus de violència, es narren històries de vida i es manegen algunes estadístiques, encara que es tendeix a relativitzar la presència d’aquest problema a Cuba, va descriure la periodista Ania Terrer, a l’esbossar els resultats preliminars de l’estudi.
No obstant això, aquestes cobertures segueixen tenint un caràcter puntual, no sempre es contextualitza ni aprofundeix en les desigualtats de poder que determinen aquestes pràctiques masclistes i se segueixen reproduint mites i estereotips, senyal de desconeixement i naturalització de el problema.
«La reproducció d’estereotips sexuals ocorre més freqüentment a nivell d’imatges que de discurs», va precisar Terrer.
Evitar l’estigma, la culpabilitat i sexualització de les dones en situació de violència, nomenar el femicidi, identificar la cultura patriarcal que està en l’origen d’aquestes violències, i entendre-les com a problema social i no com fets aïllats són alguns dels desafiaments reconeguts en el diagnòstic.
Encara queden aquestes i altres deutes en el tractament de les violències masclistes en els mitjans, van assenyalar periodistes, comunicadores, estudiants de la Facultat de Comunicació i activistes vinculades a Evoluciona, Campanya Cubana per la No Violència cap a les Dones, que coordina OAR al costat d’altres institucions i organitzacions.
Amb una forta presència en plataformes i xarxes digitals, Evoluciona ha crescut amb un ampli públic, fonamentalment jove, que segueix i comparteix les seves publicacions. També ha posat en evidència les resistències que ha aquests missatges troben, el mateix en comentaris en els mitjans que en xarxes socials.
Tal és el cas de l’ús dels termes «Feminazi» o «feministes d’ara» per ridiculitzar i minimitzar l’impacte ideològic de l’feminisme, el qüestionament de la capacitat intel·lectual de les dones i la revictimització de les que han viscut alguna situació de violència, als que freqüentment els qüestionen la seva credibilitat, postures, vestimentes o creences.
Els detractors apareixen també com a part de les tendències religioses més conservadores contra l’avortament, el matrimoni igualitari i el dret de les dones a decidir sobre els seus cossos, amb discursos que redueixen pejorativament la teoria de gènere i la perspectiva feminista a la frase «ideologia de gènere», en interès de minimitzar l’abast de segles de lluites pels drets de les dones.
A més de promoure una vigilància sistemàtica i acció més activa en les xarxes i plataformes digitals, periodistes i comunicadores van advocar per una major preparació i capacitació en aquests enfocaments i per intencionar encara més les publicacions adreçades als homes joves.
Durant les sessions de treball van conèixer d’altres experiències similars a la regió, van intercanviar via online amb la Xarxa de Periodisme Feminista (Latfem) i van compartir la Caixa d’Eines de la campanya global Prou, d’Oxfam.
Dialogar, a més a més, sobre el tractament del ciberassetjament i el control masclista en els mitjans de comunicació i la Constitució i els drets sexuals a Cuba.
