Mujeres muertas 1

Compartir

Mèxic: Més de 3.500 dones assassinades des que va començar la pandèmia

És comet una mitjana d’11 feminicidis diaris i, tot i aixó, les protestes contra aquests delictes són criminalitzades i estigmatitzades socialment.


La diputada Silvia Lorena Villavicencio Ayala (Morena), integrant de la Comissió de Drets Humans, ha assegurat que des que va començar la pandèmia més de 3.500 dones van ser assassinades a Mèxic i uns quants d’aquests crims van ser classificats com a homicidis, tot i que per les seves causes apuntin a ser feminicidis.

Durant la conversa virtual “A l’alça la criminalització de la protesta i la persecució del moviment feminista”, la legisladora va puntualitzar que és comet una mitjana d’onze feminicidis diaris i, tot i aixó, les protestes en contra d’aquests delictes són criminalitzades i estigmatitzades socialment.

Mujeres muertas

“Hi ha una enorme indignació per la manera com van ser reprimides les manifestacions davant el palau municipal de Cancún, tot i que hi havia dones, premsa i observadores de drets humans. Alexis, la dona assassinada per qui protestaven, tenia 20 anys d’edat i el su cos va ser trobat desmembrat”, va dir.

La també coordinadora de la Subcomisión de Atención  al Feminicidio de la Comisión de Justícia va questionar el perque s’estan donant fets de repressió i abús de força que violenten els drets humans i va assenyalar que han de ser sancionats.

A més, va afegir, que s’ha començat a fer servir el terme de “feminazi” en contra de participants en aquestes manifestacions, a causa de l’estigmatització del moviment, i per algunes ratllades en algún monument s’oblida el problema de fons.

“Més enllà de la manifestació, s’ha de veure què és el que motiva aquesta violència tan cruel contra elles”, va subratllar.

Considera que el model de Comandament Únic està demostrant les seves deficiencies, ja que davant fets com els ocorreguts a Cancún es dilueixen les responsabilitats. El missatge a la societat és la impunitat i que la violència permanent no li està interessant a l’Estat Mexicà.

Va fer notar que “el cos de la dona s’ha convertit en un territori d’apropiació, tema que tambè existeix amb la mainada, en ambdós casos no són tractades com a subjectes autònoms i amb drets, sinó com una extensió del patriarcat.

La diputada Villavicencio Ayala va assenyalar que les autoritats es veuen entre els disgustos i exigències de la gent que protesta, com en aquest cas les dones que demanen accés a la justícia i a una vida lliure de violència, i que exigeixen que s’apliqui la llei.

No obstant això, “no es validen actes de repressió en contra de qui exerceix el seu dret a la manifestació. S’ha establert un culte a la violència des de la societat”, va puntualitzar.

Es criminalitzen les demandes femenines

Silvia Edith Chuc Aburto, investigadora, docent i activista pels drets humans de les dones, va afirmar que les demandes de les dones es criminalitzen i legitimen, en un clar senyal de discriminació institucional que encoratja més agressions. Per això, “s’ha d’ aixecar la veu per exigir que ens deixin de matar i no es justifiqui en els discursos la violència sexual”.

“És terrible la resposta a manifestar-te perquè no vols que segueixin matant i violant dones sigui l’agressió, que socialment es legitima per les xarxes socials, en prevaler una mirada misògina sobre el que les dones haurien de ser. La societat justifica l’ús desmesurat de la força on no existeix el diàleg al voltant del moviment feminista”, va afirmar.

Falta molt per aconseguir el respecte i garantia dels drets humans que promou i exigeix el moviment feminista, al qual se’l criminalitza perquè surt del cànon de la feminitat que implica que les dones es quedin calladetes i preval un discurs mal entès permeat de prejudicis, males pràctiques, masclisme i una cultura de violència que generen una resistència social i institucional per accedir a la justícia i aturar els feminicidis, va apuntar.

Va indicar també, que encara es concep la dona com una propietat patriarcal intercanviable, idea que s’estén a tota la societat i és permeable a les institucions i les lleis, provocant una violència institucional sistèmica. “La societat s’indigna perquè es ratlli un monument, però no s’indigna quan una dona és violada, calcinada, violentada o morta”.

Incapacitat de l’Estat i falta de protocols

Mariana Belló, integrant de Governança Mx i de la Xarxa Feminista Quintanarroense, va plantejar dues perspectives al voltant de la repressió de dones en la manifestació a Cancún: la incapacitat de l’Estat i falta de protocols davant d’una protesta per exigir justícia o que la reacció de repressió hagi estat planejada, per tal d’encoratjar un ambient enrarit pel que fa a l’inici anticipat del procés electoral a Quintana Roo.

Va esmentar que hi ha una “normalització” de la violència contra les dones a causa del domini i apropiació del seu cos a través de la repressió, cops i bales. Va denunciar agressions sexuals en contra de les manifestants detingudes a Cancún. La violència contra les dones és insostenible, encara se’ls hi exigeix que “segueixin portant-se bé i obrin espais de bons maneres, però porten dècades fent-ho i la situació s’agreuja”, va apuntar.

Va sostenir que “davant la violència existent els mitjans de comunicació tenen molt a fer i aprendre sobre el periodisme amb perspectiva de gènere, perquè segueixen exhibint fotos i imatges dels feminicidis sense respectar la víctima”.

La joventut masculina encara no té una altra perspectiva al voltant de les dones; al contrari, replica conductes masclistes, per la qual cosa s’ha de treballar en un altre tipus d’educació, va proposar.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG

També et pot interessar