Poca rellevància oficial de la CSW59 Beijing+20 a l’eix de Dones i Media
La sala de la Taula oficial es feu petita.Hi hagué diverses trobades alternatives
Demanen la incorporació de la visió de gènere als mitjans a l’agenda dels DDHH
Extensa cobertura de La Independent , SEMLac SEMéxico , CIMAC
Les dones i els mitjans de comunicació va ser considerat un eix fonamental en el Pla d’Acció per al desenvolupament i igualtat de les dones de Beijing, en l’apartat J.
Aquesta importància no es reflectí en les sessions oficials de la CSW59, malgrat es coneixia d’antuvi l’interès que despertava el tema entre les participants ja que diverses ONG i organitzacions de periodistes, entre elles la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (RIPVG, sigles en castellà) – a la qual pertany la xarxa catalana (XIDPIC.CAT)- havien fet pressió a l’organització per a l’ampliació d’aquest eix i aconseguir més Taules de participació. En aquest sentit feren un retret a l’ONU en eun comunicat: “… davant la manca d’espais d’anàlisi i participació sobre el capítol J, durant l’esdeveniment de balanç a 20 anys de Beijing com a part de la 59 sessió de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona, que es desenvolupa a Nova York des del passat 9 de març i culmina el proper dia 20 (…) es tracta d’una omissió greu en tant que els objectius del capítol J plantegen rutes que s’han de tenir en compte, per a la transformació cultural cap a la igualtat, i el coneixement i gaudi de tots els drets humans de les dones”. També va quedar demostrat pel més d’un centenar de participants amb acreditació que no varen poder entrar a la sala, ja plena de gom a gom mitja hora abans de l’inici de l’acte.
Sessió oficial, organitzada per la UNESCO i ONU Dones a la seu de NU: Grup d’Alt Nivell. Dones en els mitjans: avanç en l’Esfera J de la Declaració i Plataforma de Beijing
Els objectius de la Plataforma J eren i són: “augmentar la participació i l’accés de les dones a expressar-se i prendre decisions en i a través dels mitjans i les noves tecnologies de la comunicació” i ” promoure en els mitjans una imatge equilibrada i lliure d’estereotips de la dona”. Encara som molt lluny d’aquestes fites i la quotidianitat tossuda dels Media no para d’enviar-nos missatges sexistes i estereotipats. Plataforma J: casi, casi… lo mismo de siempre, va titular, el seu article, la companya Norma Loto de SEMLac / SeMéxico. I aquesta és l’opinió de la majoria de periodistes participants, tal i com es va poder comprovar en diversos debats i en el que hi hagué després de les intervencions de les ponents convidades per l’organització.
La Taula, formada per la directora de ONUDones , Phumzile Mlambo-Ngcuka ; la Representant de la UNESCO , Irina Bokova , Matthew Winkler, Editor en Cap Emérit de Bloomberg; Eygló Haröardóttir, Ministra d’Assumptes Socials i Habitatge i Ministra de Cooperació Nòrdica. Islàndia; l’actriu Geena Davis, de l’Academy-Winning Actor, i fundadora i presidenta del Geena Davis Institute on Gender in Media; i Colleen Lowe Morna , CEO of the Gender Links i Presidenta de la Global Alliance on Media and Gender (GAMAG).
La Taula esperant Geena Davis
Cal dir que l’entrada de Geena Davis fou de “pel·lícula”. Ja feia una estona que, per motius de seguretat havien hagut de sortir de la sala més d’un centenar de participants que estaven dretes o bé assegudes a les escales i davant la taula. I només quan totes i tots, taula inclosa érem ja en temps d’espera arribà l’actriu, a la qual d’altra banda i sense cap dubte cal agrair-li la tasca al davant de la seva fundació.
Intervenció de Geena Davis
Geena Davis parlà, tal i com s’esperava, del món del cinema i la TV, fent palesa la seva preocupació manifestant que els continguts reprodueixen sempre els estereotips de gènere basats en la discriminació i en la violència. També es preguntà Davis: quan acabarà a questa situació? segons ella mateixa “aparentment passarà moltíssim temps ja que hi ha una fortíssima discriminació sectorial i sindical”. Li preocupa sobretot les produccions dirigides a la mainada pel seu efecte modelador.
Intervenció de Colleen Lowe Morna (GAMAG)
La directora d’ONU Dones, Phumzile Mlambo-Ngcuka creu que en aquests 20 anys hi ha hagut un progrés important, sobretot per les noves regulacions legals en alguns països (Marroc en seria un exemple) però constatà també la poca implementació de les mateixes regulacions.
Colleen Lowe Morna donà una visió més global de l’estat de la qüestió, i aprofità per presentar i parlar sobre el darrer estudi que han realitzat des de la seva organització. Aquesta periodista especialitzada en gènere i desenvolupament afirma que les polítiques de gènere són inexistents als mitjans, que hi ha una discriminació constant i que “la veu de les dones és silenciada”.
Intervenció de la periodista Jenny Rönngren (RIPVG)
Intervenció de Jenny Rönngren de la RIPVG
Un moment emocionant per a les periodistes de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (RIPVG) fou quan en el debat posterior la col·lega Jenny Rönngren de Suècia (periodista de Feministik Perspektiv) parlà de la lluita del periodisme amb visió de gènere i presentà amb nom i cognom i una a una a les periodistes d’aquesta xarxa internacional presents a la sala i arribades des d’Argentina, Colòmbia, Mèxic, Catalunya (XIDPIC.CAT- La Independent) i Suècia.
Exposà Rönngren el treball quotidià de les dones periodistes patint múltiples formes de discriminació en els seus llocs de treball, des de la precarietat laboral fins a l’assetjament i la violència masclista i la violència específica en zones de conflicte. També explicà casos reeixits de col·legues en llocs de presa de decisió. Demanà, finalment la incorporació de la visió de gènere a l’agenda dels Drets Humans.
Presentació d’estudis i publicacions
Portada Indicadors de Gènere per a Mitjans de Comunicació
Abans de començar l’acte es va lliurar a les persones assistents l’informe Indicadors de Gènere per a Mitjans de Comunicació (GSIM, en les sigles en anglès) i subtitulat marc d’indicadors per a avaluar la sensibilitat en matèria de gènere en les operacions i continguts mediàtics, realitzat per la UNESCO.
S’hi valora tres aspectes: requisits de la política institucional interna (dels mitjans) per assegurar la sensibilitat de gènere en els mitjans de comunicació; creació de capacitat per a professionals dels mitjans; i el paper de les associacions professionals o sindicats i institucions acadèmiques.
I s’hi destaca la importància dels mitjans com “la finestra principal” de comunicació a la ciutadania, i d’aquí el paper fonamental que juguen en la supressió o perpetuació d’estereotips.
Afirmen des del sector de Comunicació i Informació de la UNESCO, que s’han “compromès plenament i han emprès mundialment una àmplia gama d’iniciatives específiques de gènere” en totes les seves accions i en dues perspectives: “… igualtat entre homes i dones que treballen en els mitjans de comunicació i igualtat en la informació sobre dones i homes”, tenen la mateixa importància. Janis Karklins, Sotsdirector General del Sector de Comunicació i Informació de la UNESCO, opina que el fet que el Programa Internacional per al Desenvolupament de la Comunicació (IPDC) donés la benvinguda a la iniciativa dels GSIM “demostra la importància que té aquest tema per els estats membres de la UNESCO”.
Portada Media and Gender: A Scholary Agenda for the Global Alliance on Media and Gender
Media and Gender: A Scholary Agenda for the Global Alliance on Media and Gender. (IAMCR, AIECS, AIERI) Editat per United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization. És un llibre molt interessant tant per les novetats teòriques que incorpora com per les acurades anàlisis.
La publicació ofereix reflexions i dades sobre quatre temes. El primer tracta la violència de gènere ens el mitjans i la informació: La violència sobre les dones als Media; El tractament de la trata als mitjans; L’hegemonia masculina en els continguts; la violència; i la violència damunt les dones periodistes.
En el segon apartat, analitzen l’accés de les dones als mitjans i a la informació: La llarga lluita de les dones en les notícies; Les dones en les estructures de presa de decisions dels Media; El Gènere i les cultures als Consells de Redacció; Scheherezades o les mil i una histories a les ràdios comunitàries; i l’accés de les dones a les TIC en la societat de la informació.
El tercer apartat fa referència a les polítiques i estratègies dels Media i Gènere, en temes com són el poders governamentals, la recerca, les accions, reaccions, i rectificacions i en definitiva com es consolida el poder patriarcal en els Media.
I el quart analitza el periodisme educador, formatiu…en la relació Gènere i Informació. El treball en contra la discriminació sexual i l’assetjament, i per la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones.
D’altres publicacions presentades
Portada Getting the balance right, Gender Equality in Journalism
Getting the balance right, Gender Equality in Journalism de la Federació Internacional de Periodistes en cooperació amb el Sector de Comunicació i Informació de la UNESCO i BISTÄNDSNÄMND
Els mitjans de comunicació tradicionals i les noves tecnologies són part de la societat i per tant són transmissors de cultura i motors de cultures globalitzadores.
L’estudi presenta l’anàlisi de casos de mitjans de comunicació dividit en set regions: Àsia Pacífic, Carib, Europa i Països Àrabs, Amèrica Llatina i Àfrica del Sud per avaluar polítiques i pràctiques internes en matèria d’igualtat, apoderament, inclusió de les dones en preses de decisions, representació i salaris.
A destacar que durant els tres mesos que va durar la realització de l’estudi a cada país, només el 36 per cent de periodistes que hi van participar mitjançant entrevistes eren dones.
Portada Worl Trends in Freedom of Expression and Media Developement
Worl Trends in Freedom of Expression and Media Developement, d’ UNESCO Publishing, explora les recents evolucions en els Media pel que fa a la llibertat d’expressió, la independència, el pluralisme i la seguretat de les i els periodistes.
Portada Making change. Nordic Examples of Working Towards Gender Equality in the Media
Making change. Nordic Examples of Working Towards Gender Equality in the Media, de Maria Edström i Ragnhild Molster (eds)
Portada Enrédate con las Mujeres de Tunja. En Busca de mis derechos
I la “cartilla” Enrédate con las Mujeres de Tunja. En Busca de mis derechos. Primera fase de formación para funcionarias y periodistas de la ciudad Tunja. Iniciativa d’una acció conjunta del PNUD, la Red Colombiana de Periodistas con Visión de Género i l’Ajuntament de Tunja.
Grup d’Alt Nivell per a Revisar les prioritats de la Secció J de la Plataforma d’Acció de Beijing: Temes crítics sobre els drets humans de dones i nenes i Internet
Aquesta sessió de treball per valorar la situació actual de dones i nenes en l’accés a la tecnologia, va deixar clar que després de 20 anys les polítiques públiques continuen sense apostar per l’accés a la tecnologia de manera igualitària.
Si bé, segons un informe realitzat per l’Associació per al Progrés de les Comunicacions (APC) La Dona i les tecnologies d’informació i comunicació, a Amèrica Llatina i el Carib, malgrat continuïn havent-hi diferències regionals: “hi han hagut avenços en matèria de creació i instal·lació d’infraestructura i d’accés a ordinadors i a millors serveis de connectivitat”. Hi ha una proposta d’una nova agenda Digital ELAC (Pla d’Acció sobre la Societat de la Informació i del Coneixement D’Amèrica Llatina i El Carib) 2018, impulsada per Costa Rica que representaria un objectiu transversal de gènere en quatre àrees: “sobirania digital, economia digital, govern electrònic, inclusió social i desenvolupament sostenible”. (Podeu llegir l’article Beijing+20: Internet como herramienta de empoderamiento del género de Norma Loto a SEMLac / SeMéxico).
Actes i activitats paral·leles: GAMAC, RIPVG, IAWART
De les diverses activitats paral·leles que es feren sobre gènere i comunicació, i de gran interès per a les i els periodistes amb visió de gènere enxarxats internacionalment, cal parlar sobre la reunió a porta tancada de col·legues d’arreu del món que treballen en associacions i xarxes locals cara a futures aliances. De fet, en la reunió ja es produí l’acord amb la Red Internacional de Mujeres Periodistas y Escritoras y Global Alliance on Media and Gender (GAMAC) amb les xarxes catalana, sueca, argentina i colombiana de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (RIPVG). També s’obrí un grup de treball europeu. Prengueren la paraula per part de GAMAC, la seva presidenta Colleen Lowe Morna i la vice-presidenta Aimée Vega Montiel, investigadora del Centre de Recerca Interdisciplinària en Ciències i Humanitats de la Universitat Nacional Autónoma de Mèxic (UNAM). (Llegiu article de Liliana Hendel a diario femenino.com.ar).
Reunió de la RIPVG. (Foto Liliana Hendel)
Un dels problemes de les xarxes internacionals és la dificultat de trobar-se presencialment, per això no hi ocasió que no s’aprofiti per avançar en els objectius comuns. Les coordinadores de la RIPVG Liliana Hendel (Argentina), Fabiola Calvo (Colòmbia), Lucia Lagunes (Mèxic) i Jenny Röngreen (Suècia), es reuniren amb la resta de col·legues per parlar de l’Agenda i les campanyes internacionals i de la propera trobada internacional a celebrar-se a finals de 2015 o inicis 2016.
Així mateix es feu ressò d’un comunicat a través del qual les i els periodistes de 36 països integrades a la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (RIPVG) instant als estats i governs, a les indústries de comunicació i periodisme, i a l’Organització de Nacions Unides (ONU), a emprendre els mecanismes adequats per impulsar el periodisme no sexista, i brindar els recursos econòmics necessaris per a l’apoderament de les periodistes, i les seves articulacions locals, nacionals i internacionals. També expressa el comunicat: “la urgència d’impulsar l’accés de les dones als llocs de decisió en els mitjans de comunicació i a les noves tecnologies, així com una imatge equilibrada i no estereotipada d’elles en els mitjans informatius”. I mostra “la seva preocupació i indignació pels escassos avenços en el compliment dels objectius plantejats el 1995 a través del capítol J de la Plataforma d’Acció de la IV Conferència Mundial sobre la Dona de Beijing, Xina, referent a “Dones i Mitjans de Comunicació””. Per això, s’exigeix als Estats i governs, a les indústries de comunicació i periodisme, i a l’ONU, que els objetius del Capítol J de la Plataforma d’Acció de Beijing s’integrin en els Objectius de Desenvolupament Sostenible per a l’agenda post 2015: “garantir la participació de les periodistes en els mecanismes de participació ( amb inclusió al voltant dels idiomes), el dret a la llibertat d’expressió, la integritat, i una vida lliure de violència; finançament per a propostes periodístiques i comunicacionals amb perspectiva de gènere; millorar les condicions laborals de les periodistes, i impulsar accions que els possibilitin adquirir i / o crear mitjans de comunicació, entre d’altres”. (Podeu llegir article de Yunuhen Rangel a CIMAC).
D’esquerra a dreta: Carmine Amara, Greta Gober, Diana Iulia Nastasia, Sheila Patsy Katzman, Frieda Werden i Khemra Som. (Foto Lídia Vilalta)
Finalment, fou important la presentació de l’estudi preliminar sobre 8 països de diferents continents per les directores de la investigació de The International Association of Women in Ràdio and Television (IAWART): La periodista polonesa Greta Gober, la investigadora romanesa Diana Iulia Nastasia i la representant nordamericana, Sheila Patsy Katzman, La periodista sud-africana Carmine Amaro, la cambodjana Khemra Som, i la canadenca Frieda Werden professional de la ràdio, activista feminista i directora executiva de WINGS (Women ‘s International News Gathering Service).
Tal i com informa la periodista Lídia Vilalta en el seu article CSW59 Encara no hi ha Igualtat de Gènere als Media a La Independent, l’estudi és una Anàlisi del ‘prime time’ a l’Àfrica, Àsia, Europa i els Estats Units, on es demostra que experts i testimonis majoritàriament masculins i que hi ha una mancança de diversitat lingüística i d’ètnies.
Articles relacionats d’enviades a NY
Plataforma J: casi, casi… lo mismo de siempre per Norma Loto a SEMLac / SeMéxico
Poca presencia femenina en medios en el mundo per Gabriela Ramírez a SEMLac / SeMéxico
CSW59 y el gustito amargo del horizonte lejos per Liliana Hendel
Incluir impulso de periodismo no sexista en agenda post 2015 per Yunuhen Rangel Medina
CSW59 Encara no hi ha Igualtat de Gènere als Media per Lidia Vilalta
Beijing+20: Internet como herramienta de empoderamiento del género per Norma Loto
Agències de notícies amb visió de gènere que han fet un seguiment exhaustiu del CSW59 Beijing 20:
Amb: Montserrat Minobis, Teresa Carreras, Tona Gusi, Amada Santos, Lídia Vilalta, Drina Ergueta, Diva Criado i Pilar Remirez
A destacar l’extensa i bona informació deL’Equip de la periodista Sara Lovera amb Norma Loto i Gabriela Ramírez
I la Cobertura del del CSW59 Beijing+20 de Lucia Lagunes amb Yunuhen Rangel, Rosa María Rodríguez Quintanilla
