El Transeuropa Festival 2012 és un esdeveniment polític i cultural de la Xarxa European Alternatives desenvolupat en 14 ciutats europees per promoure formes alternatives d’acció política des de la societat civil. A Barcelona, el 18 i 19 de maig es va presentar una instal·lació sobre el viatge migratori que interroga sobre els nous llocs simbòlics i geogràfics de frontera de “la Fortalesa Europea”.
Els documentals denuncien les polítiques d’immigració de la Unió Europea com a expressió d’un accés diferencial a la ciutadania i mostra els mecanismes selectius de mobilitat. Tant en un nivell conceptual com en el nivell de polítiques i pràctiques d’exclusió i segregació, amb les que Europa construeix els seus propis fantasmes geopolítics contra els que combatre en macro i micro fronteres polítiques, socioeconòmiques, ètniques, de classe i gènere que legitimen i estigmatitzen la construcció de “l’altre” com a figura de alteritat.
A la feina: “Fes. Ciutat Interior “de Toni Serra http://www.desorg.org/ es mostra l’acostament a una altra cultura com” un mirall sobre el nostre propi món “. Mentre el món occidental frena el moviment del “migrant transfronterer”, el “turista global” gaudeix del exotisme del “tercer món” en un “combat de concepcions culturals dominades pel sistema capitalista” que li impedeix entrar en contacte amb altres contextos socioculturals i conèixer les ciutats interiors d’aquest “altre món”.
D’altra banda, “La Foret” del Col·lectiu Frontera Sud, mostra els efectes de les polítiques d’externalització de les fronteres de la UE amb la “subcontractació del Marroc” en el rol de gendarme del control de la frontera hispano-marroquina. A prop de la tanca que separa Ceuta del Marroc, el bosc de Benyounes, “La Foret””, és l’última etapa d’un llarg viatge per a milers de persones de l’Àfrica subsahariana i en el qual s’ organitzen i construeixen xarxes de suport com a forma de resistència a les violentes batudes de la policia marroquina. En molts casos “un etern viatge amb un final incert” com en la història d’Apollinaire a “Distàncies” de Pilar Monsell, migrants atrapats a les zones frontereres de muntanyes o persones expulsades al desert i obligades a començar de nou. A més es mostra la realitat al port de Tànger, en Solo Valiente d’Alex Muñoz, on els nens esperen la seva oportunitat per amagar-se als baixos d’un camió i passar la frontera.
Fronteres com a expressió també d’una economia que decideix qui és útil en el mercat neoliberal i que delinea noves formes de tiranies polític-econòmiques orientades a l’explotació dels nou / vell esclavatge del segle XXI incorporades en un mercat de la mobilitat laboral flexible, precaritzat i de baix cost, els anomenats processos de deslocalització de multinacionals.
EUROPLEX, d‘Ursula Bienman i Angela Sanders, mostra aquesta economia de frontera on “es barreja el contraban amb la legalitat, l’economia submergida de subsistència amb els grans moviments transnacionals de mercaderia” en què les dones marroquines són víctimes i protagonistes alhora , treballant en el sector tèxtil o en la indústria alimentària a Tànger, o com domèstiques a Ceuta en condicions d’extrema explotació.
Dones marroquines explotades per transportar mercaderies
Una economia de frontera que manté el “primer món” en una posició privilegiada i amaga el colonialisme de la postmodernitat, constructor d’un sistema-món de desigualtats econòmiques i socioculturals. Per aquesta mateixa raó busquem mostrar una realitat tan crua i xocant com la de les portadores de contraban, de les anomenades “dones mules”, dones marroquines que cada dia creuen la frontera entre el Marroc i Melilla carregant fardells de fins a 80 quilos.
Gràcies al treball de denúncia de José Palazón Osma http://melillafronterasur.blogspot.com.es/-associació PRODEIN a Melilla-, vam poder conèixer una realitat tan deshumanitzant que ofereix “una imatge deplorable de la Frontera Sud d’Europa més semblant a l’Edat Mitjana que a la del segle XXI”. Dones que per pocs euros al dia intenten donar un futur a les seves famílies i als seus fills / es, dones la condició passa a ser notícia mediàtica només quan alguna d’ella mor aixafada.
El contraban de les portadores és el principal motor econòmic de la regió del Rif després del “mercat de l’haixix”, un mercat deplorable que passa desapercebut per part de les autoritats. En algunes fotos presentades a la instal·lació, la policia local de frontera es queda mirant impassible aquesta vergonyosa caravana de contraban, “dones mules” que s’amaguen darrere dels vels, dones doblegades per la càrrega de productes i mercaderies per al mercat del món capitalista .
És per això que es va crear la cartografia crítica en contra de la militarització dels confins i de la mobilitat negada per obrir el camí cap a altres espais socials -fronteres dinàmiques, espais oberts, lliures i creatius en què tots i totes ens reconeixem com a migrants i migrades.
