OPINIÓ
Dilluns passat, coincidint amb el dia Internacional de lluita contra la islamofòbia, per part del col·lectiu de la UCFR – Anoia es va dur a terme una concentració “contra la islamofòbia i a favor dels Drets Humans”.
Va ser davant l’Ateneu Igualadí on, un grup de persones, es concentraren i posaren espelmes coincidint amb el lema “Posem llum als drets Humans”, que a Barcelona també anuncià els actes commemoratius d’aquell 10 de desembre de 1948 quan les Nacions Unides varen donar a conèixer al món la “Declaració Universal dels Drets Humans”.
Per part dels col·lectius que denuncien la situació actual dels refugiats i refugiades que venen al continent europeu s’ha llençat la campanya “Casa Nostra Casa Vostra” on es convida a signar un Manifest, que es va llegir, per part de les persones assistents, de forma molt participada.
Aquest manifest crida a les Institucions Catalanes per tal d’exigir un canvi d’actitud en relació a l’anomenada “crisi migratòria” que actualment viu la Mediterrània, ja que afirma que “Catalunya ha estat sempre terra d’inclusió, i no podem oblidar que també -en molts moments- la nostra gent també ha estat rebuda a d’altres terres i que fa ja fa temps convivim amb persones de la resta de l’Estat, així com amb persones de totes les cultures, de tots els països i de totes les creences.
No obstant, els estats membres de la Unió Europea, incloent-hi l’estat espanyol, lluny d’oferir una solució a la degradant situació, han restringit encara més el pas de les persones fins a tancar-ne fronteres i consolidant Europa com una gran fortalesa impugnable. No obstant això, les persones migrades que cerquen refugi o asil hi van entrant, i ho fan en comptagotes, però -qui ho aconsegueix- ho fa jugant-s’hi la vida i buidant-se les butxaques en favor de les xarxes de tràfic de persones. A més, un cop arriben als nostres pobles i ciutats, corren el perill de ser internades als CIE (Centres d’Internament d’estrangers) i/o deportades de nou al seu país d’origen, a més de l’exclusió i el racisme.
Aquestes polítiques de la Unió Europea no res més que incentivar la mortalitat i –de passada- esborren del mapa les vies segures i legals quan, per molt que s’apliquin mesures per frenar la immigració, les persones continuaran intentant arribar, perquè els motius que les empenyen a fugir són molt més forts i poderosos que els murs que es puguin trobar pel camí.
El manifest denúncia la perillosa influència d’una islamofòbia provocada i promoguda pels qui manen i a través dels mitjans de comunicació. Una islamofòbia que sols pretén criminalitzar un col·lectiu concret per mor de pertànyer a una cultura diferent i practicar una religió que no és la mateixa que la que suposadament es practica a occident, com si els governs d’occident fossin el paradigma de la humanitat i el pacifisme.
Les persones de la societat civil no som mai l’enemic que els pugui justificar les polítiques bel·licistes de destrucció i extermini que promouen i que, per altra banda, sols beneficien el poder econòmic i l’ increment del desnivell de riquesa a favor dels pocs de sempre en detriment de la majoria cada vegada més pobre, en recursos i drets.
Les competències en polítiques d’asil són estatals, però creiem que Catalunya i les seves institucions han de donar una resposta més clara i contundent davant el més gran desplaçament forçat de persones des de la II Guerra Mundial. Catalunya té competències en polítiques d’acolliment i podria aplicar mesures per a millorar-les i enfortir-les ja des d’ara mateix.
En aquest sentit,i davant la inacció del govern de l’Estat Espanyol, es fa una crida a les Institucions Catalanes per tal d’actuar definitivament davant d’aquesta situació, tal com reclama la ciutadania, per tal que Catalunya sigui terra d’ acolliment, i es demana que es garanteixi la inclusió i el desenvolupament social digne de les persones migrades a Catalunya, tot comprometent-se a aplicar mesures contra el racisme, la xenofòbia, la LGTBIfòbia i la violència masclista.
Tanmateix demanen defensar el dret a la lliure circulació de les persones, tal com queda recollit a l’article 13 de la Declaració Universal dels Drets Humans, i treballar per eradicar les causes d’injustícia, violència estructural, guerra i vulneració dels drets humans en origen ja que són l’arrel dels moviments forçats o no desitjats de població. En aquest sentit, tot denunciant les guerres que es succeeixen arreu del món, en particular i en aquests moments la de Síria, cal fomentar la cultura de pau. Per tant, demanem que s’assumeixin compromisos immediats.
El manifest anima la ciutadania a organitzar-se i mobilitzar-se per tal de fer-nos sentir i aconseguir –així- una conscienciació col·lectiva que afavoreixi el canvi d’actitud de les institucions en relació amb l’anomenada “crisi migratòria” que actualment viu la Mediterrània.
Cal que ens fem sentir perquè la nostra societat té uns principis i uns valors ben diferents de les polítiques bèl·liques i de destrucció que duen a terme els actuals governs europeus. Perquè som molta la gent que creiem que cap persona és il·legal i que –davant aquest dramàtic èxode massiu- volem acollir, però necessitem que s’obrin les fronteres d’una vegada per acabar amb la situació ignominiosa que viuen aquelles persones que volen viure i que sols fugen del terror i de la destrucció que causen guerres.
