Divendres 26 abril 2024

Divendres 26 abril 2024

Compartir

Comunicació: Mirades a les cubanes des dels mitjans

“Avenços i estereotips conviuen en els mitjans de comunicació a Cuba a l’hora de mostrar a dones i homes, moltes vegades ancorats en rols tradicionals i sexistes”, han assenyalat participants en el Col·loqui Internacional “Dones i mitjans massius de comunicació en la història i la cultura d’Amèrica Llatina i el Carib”, realitzat del 20 al 24 de febrer a la Casa de las Américas.

 

 En el Col·loqui també participen representants de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya, Lídia Vilalta i Tona Gusi, aquesta última directora de La Independent.


 

Portada del cuadem de comunicacions del Col·loqui.

Un recorregut per diverses èpoques i mitjans cubans confirma que, per exemple, les pàgines de la revista Mujeres van ser escenari dels canvis socials entre 1961 i 1972, en particular del canvi en la vida de les treballadores domèstiques, va explicar la sociòloga Magela Romero, professora de la Universitat de l’Havana.

Els rostres de les dones dedicades llavors a la cura de la llar i el treball domèstic, la gran majoria dones negres i mestisses, van irrompre a la publicació de la Federación de Mujeres Cubanas, que substituïa la circulació a Cuba de la revista Vanidades.

A més de testimonis i històries personals del canvi, la revista es va fer part d’aquesta transformació social i obrí espai a la divulgació de convocatòries, imatges i informacions que donaven compte de la superació d’aquestes dones que van guanyar experiències i coneixements per assumir nous llocs de treball, millor remunerats i valorats.

Però si bé aquests i altres processos de canvi van ajudar a transformar substancialment la situació de les dones al país, “avui persisteixen pràctiques socials i mediàtiques discriminatòries”, ha afegit per la seva banda Carlos Alejandro Rodríguez Martínez, periodista de Villa Clara.

“Malgrat el treball educatiu i cultural desplegat en l’àmbit social, en el privat encara sobreviuen idees i tradicions que carreguen a les dones amb les majors responsabilitats de la llar i la família, per assegurar la reproducció i benestar del grup familiar”, ha sostingut. I això s’expressa també en la premsa.

“A jutjar per una considerable part de les opinions sobre gènere a la premsa cubana, l’emancipació simbòlica i pràctica de les dones no passa tan de pressa com necessitem o volem”, va dir Rodríguez, qui va estudiar la construcció discursiva del gènere femení en els diaris de circulació nacional Granma i Juventud Rebelde, del 2015 fins ara.

“Entre els estereotips que emergeixen hi ha els que s’associen a la dona professional com a encarregada inevitable de la llar, pauten que són femenines i elegants o assumeixen que elles, per naturalesa, realitzen les tasques domèstiques millor que els homes”, ha assenyalat.

Rodríguez Martínez també va detectar diferències entre periodistes dones i homes a l’hora d’elaborar els seus discursos. “Quan elles construeixen el seu propi jo discursiu des d’una posició d’apoderament, també proposen una construcció de gènere femenina, on les dones compleixen un paper actiu i, sobretot, són capaces de qüestionar les problemàtiques socials”, ha apuntat.

Tanmateix, la majoria de les vegades els intents per construir dones empoderades resulten en construccions de gènere intermèdies i es manté el prejudici que pauta que elles són i han de ser femenines i elegants.

 Una experiència que busca trencar amb aquestes dinàmiques i establir noves regles per parlar de dones i homes d’una manera més inclusiva és el de la corresponsalia a l’Havana del Servicio de Noticias de la Mujer (SEMlac), agència regional que emet informació des de la tasca de dones periodistes amb perspectiva de gènere.

“Fer periodisme de gènere no és escriure de les dones i per a les dones o tractar temes de dones; té a veure amb el punt de vista que adoptem o tamís a través del qual veiem la realitat, la captem i la bolquem als mitjans; amb anar més enllà dels fets, endinsar-se en els processos i afavorir el canvi cap a una vida més justa i equitativa”, ha precisat la periodista Sara Mas, col·laboradora de SEMLac.

“Ja ha estat un pas important aconseguir mitjans alternatius que, com SEMlac, practiquen el periodisme de gènere o periodisme no sexista, però l’ideal seria que no hi hagi premsa, televisió, ràdio ni cap altre mitjà sexista. Que aquest pensament democràtic arribés a tots els mitjans”, ha afegit.

Al final de la sessió va ser presentat el llibre Magín, “Tiempos de explicar la historia”, que reuneix testimonis de diverses comunicadores agrupades al voltant d’un projecte que, de 1993 a 1996, es va mantenir actiu i va realitzar una tasca de capacitació i treball al voltant d’aquestes preocupacions.

Aquests temes d’avui, com la comunicació amb enfocament de gènere, els estereotips sexistes i el feminisme, entre d’altres, van ser alguns dels que ja en la passada dècada del noranta havien posat sobre la taula varies d’aquestes comunicadores, amb diversitat de professions, reunides en Magín, va comentar la periodista Mirta Rodríguez Calderón, una de les seves fundadores, en presentar el llibre.

En la primera jornada del col·loqui es va retre homenatge a la realitzadora cubana Glòria Rolando, “una de les grans documentalistes del país, que ha dedicat el seu treball, esforços extraordinaris, afanys i decisió a tractar temes de molt valor i interès sobre la història ètnica, les migracions i altres processos socials a Cuba”, en dir de Luisa Campuzano, directora del Programa de Estudios de la Mujer de Casa de las Américas.

Rolando va fer un recorregut per la seva obra, des de Oggún (1991), el seu primer documental, fins a l’últim realitzat fins al moment, Diálogo con mi abuela (2016). En ella emergeix la investigació de temes i episodis poc explorats i de vegades ignorats de la història cubana, en els quals ha reivindicat de forma particular la participació de les dones.

“Sempre he sentit la necessitat de mostrar la dignitat de les dones negres, que és també la dignitat de les cubanes”, va comentar l’artista davant del públic assistent a la trobada, que aquest any dedica les seves jornades a la figura de la cineasta, guionista i periodista Sara Gómez (1942-1974).

La creadora va explicar que no ha tractat de fer una història diferent, la de les dones negres, sinó de visibilitzar aquesta part menys coneguda i enriquir així la història nacional.

El programa de la trobada continua fins al divendres 24 de febrer i inclou, entre altres temes, la presència de les dones en la ràdio, els estereotips associats a les dones negres en els mitjans de comunicació i la publicitat, la violència cap a les dones en les xarxes socials i el cinema documental feminista.

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Drina Ergueta

Drina Ergueta

Periodista y antropóloga. Comunicación y feminismo son sus temas predilectos desde hace más de una década. Articulista en medios bolivianos y portales feministas de España/México.
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Josefa Contijoch, sense alè

Edicions de 1984 publica “Sense alè” de la poeta i narradora Josefa Contijoch. És una...

Cap a la Vaga Feminista 8M

      Cura  

...

MANIFEST UNITARI I ADHESIONS arran de l’acció feminista en la capella de la Universitat Complutense de Madrid a Somosaguas

Davant les notícies i els fets ocorreguts arran de l’acció feminista en la capella de...