OPINIÓ
La darrera xerrada – tertúlia duta a terme pel col·lectiu Compartim Ciutadania va caure damunt les persones assistents talment com es rep la pluja tan desitjada en ple sol del mes de maig.
La jove Ikram El Ouahabi va ser qui, en nom d’aquest col·lectiu, va presentar Saida Ehliluch, Secretaria de Polítiques d’Igualtat i Immigració de CCOO del Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf, l’encarregada de desenvolupar el tema proposat en aquesta ocasió: El Món del Treball, Drets Laborals i Estrangeria.
Prioritat: regularització
Saida Ehliluch havia estat també assessora del C.I.T.E (Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers) que recentment ha presentat un balanç de l’activitat que aquest servei gratuït ofereix a la Comarca de l’Anoia. Segons aquest estudi, un dels temes que més es demanda és el de les targetes comunitàries, seguit de la nacionalitat, l’arrelament social, el reagrupament familiar i les renovacions d’autoritzacions de residència i treball.
Complicitat i suport
A partir d’aquest fet, va dir Ikram El Ouahabi, des de Compartim Ciutadania hem cregut oportú parlar obertament d’aquests temes, per compartir les nostres preocupacions reals i fer-nos costat a l’hora de fer front a totes aquestes dificultats afegides, cara a la normal integració a la societat on vivim, per part de les persones que hem encara de superar un tractament diferent per la nostra condició de migrants, tan se val que sigui de pocs anys o –fins i tot- que ja haguem nascut aquí.
Empatia i solidaritat
És que, malgrat que per a moltes de nosaltres aquests són temes primordials, per a molta part de la mateixa ciutadania no s’imaginen els maldecaps que comporta la regularització de la nostra situació administrativa i les dificultats afegides per trobar un treball que, excepte raríssimes excepcions, serà –majoritàriament- precari.
Una informació necessària
En aquest sentit, Saida Ehliluch va desplegar tota la informació necessària i que versava sobre les particularitats que suposa l’aplicació de la Llei d’Estrangeria que regeix aquest país, un tema prioritari que ocupa de forma preferent la vida de totes les persones, -provinents de processos migratoris- que conviuen amb nosaltres, perquè pateixen en la seva pròpia pell tots els obstacles i pegues que li són inherents.
Els costos, un obstacle
La seva va ser una explicació exhaustiva de tots els requisits necessaris per l’obtenció del permís de residència i/o de treball i els drets de ciutadania. Un tema que han hagut d’aprendre per necessitat i que, per la seva complexitat, els dubtes i les preguntes sobre els ditxosos “papers” que impliquen tràmits diversos, documents i certificats de les administracions, despeses i taxes.. s’hi varen fer ben present. De fet, el seu cost i el complicat d’aquests tràmits és la realitat de que moltes famílies no puguin regularitzar la situació de tots els seus membres i hagin de fer-ho “un a un” i “un després de l’altre”…
Les obligacions primer que els drets
De les obligacions no en va parlar gaire perquè la majoria de les persones assistents ja fa temps que les han de complir preceptivament i per endavant. Per molt que hi hagi un discurs interessat en alimentar tòpics i rumors, les persones que són tractades per la Administració com a estrangeres paguen tants o més impostos que la resta. Segons dades del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, el nombre de persones estrangeres que cotitzaven al juliol a la Seguretat Social s’ha situat a Catalunya en 423.746, el que suposa un 7,12 % més respecte al mateix mes de l’any passat.
Una aportació important
I si tenim en compte que moltes d’aquestes persones formen part del sector social més precari, és a dir, que treballen sense contracte o en un contracte menor que les hores de treball que hi dediquen, o que –particularment les dones- ho fan com a empleades de la llar, en treballs de neteja o de cura de gent gran o malalta, la Seguretat Social surt –de fet- del seu salari i no de l’empreses on treballen, doncs ja tenim qui i perquè no es poden escapolir de pagar els seus impostos.
Pagar com tothom per drets rebaixats
Mentrestant, no poden gaudir dels mateixos drets que marquen les lleis perquè s’imposa la llei del mercat, i com passa a molts altres treballadors i joves, es veuen obligats a acceptar les rebaixes econòmiques i en drets que les empreses van imposant.
Uns drets que cal vetllar
Aquell dia havia llegit per internet una frase que em venia com anell al dit per compartir-la: “els drets són com els déus, si no els tens present i els fas servir, acaben desapareixent”…
La criminalització dels “sense papers”
Només cal que ens apropem a qualsevol de les famílies que han vingut des de l’emigració per copsar la complexitat de la seva regularització administrativa. La Llei d’Estrangeria ja posa prou obstacles, però les polítiques dels governs de torn no fan sinó complicar-ho per gairebé criminalitzar els “sense papers”, si convé deportant-los al seu país d’origen previ reclusió en els nefastos CIE’s, veritables camps de concentració on el tracte que reben és inhumà i són tractats com a delinqüents.
Emigrar per llaurar un futur millor
El dret a emigrar és un dret humà per sí mateix, i si l’únic argument és el dret a cercar un millor futur, doncs no s’hauria de tractar pas com un delicte. Si el que pretenen els governs de torn és “fortificar” una Europa basada en el privilegi dels qui són tractats com a ciutadans de primera, aplicant polítiques d’exclusió i discriminació per la resta, no ens queda altra remei que maldar –cada dia més- per establir la complicitat necessària entre la gent de bé que, des d’una consciència de ciutadania exercida per convicció, estima els principis de drets humans, d’asil i acolliment que al seu dia feren gran la vella Europa que defensem. Potser per això hi ha qui arrisca la pròpia vida per tal d’arribar al vell continent, ja sigui fugint de les guerres, de la misèria, de la destrucció i la manca de futur.
La nostra complicitat necessària
A mi no m’estranya que rebin, talment com rebem la pluja en ple mes de maig, les actituds de complicitat i la informació que necessiten pel seu empoderament ciutadà i la veritable integració.
