OPINIÓ
Visita als Clubs de Lectura de Sylvia Oussedick, a Sant Joan Despí. Enguany, com a autora de la novel·la “La Casa dels Cants” (Ed. Barcanova, 2010), he tingut el plaer d’assistir a un dels clubs de lectura que des de fa 12 anys guia, amb mà experta.
Sylvia Oussedick, llicenciada en Geografia i Història, autora i directora d’una col·lecció de cultura gastronòmica, escriptora de contes, lectora impenitent i conductora de quatre clubs.
La sessió es va fer aquest dimarts, a la Biblioteca Martí i Pol, en el club anomenat “Club de lectura de viatges”, que iniciava el curs. Va ser un autèntic plaer veure com les lectores –totes dones, molt viatjades i molt llegides- havien arribat al moll de l’os d’una novel·la de 600 pàgines, ambientada en el Palau de la Música, on vaig voler reflectir les meves vivències com a cantaire de l’Orfeó Català durant més d’una dècada, i que es presenten sota el guiatge màgic d’una fantasma-fada que guia els personatges de la novel·la des del present fins al passat.
Més endavant, comentarem amb els altres clubs de Sant Joan Despí “La Casa dels Cants”, un títol manllevat del famós article de Joan Maragall que feia referència al Palau de la Música, del qual tot just s’havien posat els fonaments. Posteriorment, per culminar-ho tot, gràcies als bons oficis de Sylvia Oussedick, anirem al Palau de la Música Catalana a fer la visita guiada de l’edifici, complementant-ho amb la lectura de fragments de la novel·la. Aquest era el meu somni des que es va publicar, i espero amb candeletes de poder fer-lo realitat.
Així mateix, espero que més lectores i lectors, incloent les subscriptores d’aquest butlletí, s’animin a llegir aquesta novel·la plena de referències al Modernisme, a la música i a les forces poderoses que, recordant Tagore, “guien el nostre destí pel desconegut” I on, tot s’ha de dir, segons el parer de les lectores del Club de lectura de viatges, les dones surten més ben parades que els personatges masculins, que tanmateix en són coprotagonistes.
Potser us preguntareu, també, què té un llibre ambientat en el Palau de la Música que es pugui relacionar amb la “literatura de viatges”. Doncs bé, Sylvia Oussedick ho va explicar així: “Fins a la pàgina 20, ja s’havia parlat del Palau de la Música a l’alba, de la rambla d’Egara, a Terrassa, de la masia Freixa i de la sortida el sol a la duna Lala Merzouga. Vaig dir-me: he de seguir!”
Sylvia Oussedick, autora i conductora de Clubs de Lectura a Sant Joan Despí i a Calafell.
Clubs de lectura de les biblioteques de Sant Joan Despí.
Des que vaig començar a conduir el Club de Lectura La Crisàlide, de la Biblioteca Joan Oliva, a Vilanova i la Geltrú, vaig constatar un fet que mereix reconeixement: la gran majoria d’assistents són, som, dones. Per ser sincera, tampoc és una sorpresa: quan vaig cursar Filologia Catalana, la majoria érem dones; quan vaig assistir als cursos d’Aula de Lletres, la majoria érem dones; en els cursos de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, sol haver-hi majoria femenina. I, d’altra banda, la majoria d’agents literàries són dones; hi ha moltes dones editores (encara que, sens dubte, el camp aquí ja està més disputat), i, actualment, tenim una presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Bel Olid, una directora de l’Institut Ramon Llull, Iolanda Batallé, i una consellera de cultura, Laura Borràs, i en el ram de les conselleries ja acostuma a ser tradició que aquest càrrec l’ocupi també una dona.
Per tant, doncs, podem deduir, com a mínim, que a moltes dones ens agrada llegir i escriure, submergir-nos en el món de les lletres, que tenim la inquietud de compartir i fer visible la nostra afició, de vegades passió, de vegades ofici, de vegades, com deia la meva mestra, Mercè Company, “el nostre vici”.
Les lectores som multitud. Però bé, tornant als clubs de lectura, cal dir que els homes hi són molt ben rebuts -encara que siguin pocs, o potser per això mateix-Un cop es fa el comentari del llibre, de seguida se’ns en va del cap “què” és cadascú. El que ens importa és quin tipus de lector o de lectora sigui, i, sobretot, que ho sigui.
Díptic de la 1ª sessió del curs d’enguany, al Club de lectura de viatges de Sylvia Oussedick.
(*) Maria Rosa Nogué, escriptora i professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès
