Ja sabeu que m’agrada anar de tant en tant als mercats del llibres de vell, perquè sempre tinc sorpreses. Aquesta vegada vaig trobar una petita pila de llibrets de La Novela semanal una de les publicacions de la Prensa Gráfica que va ser una important empresa editorial que va existir el primer terç del segle XX.
Aquesta empresa dominava el mercat de les publicacions il·lustrades com Mundo Gráfico, Nuevo Mundo, La Esfera o Elegancia i posteriorment Crónica, de gran èxit durant la Segona República. També va publicar una col·lecció literària de caràcter polític i una sèrie de novel·les de butxaca La Novela Semanal, molt popular. L’any 1934 també van treure la revista Cinegramas, dedicada al món del cinema. Va estar en actiu fins l’any 1938 i l’any 1939, al final de la guerra tot el patrimoni i capçaleres de Prensa Gráfica foren incautades per la Falange.
De la pila de novel·letes en qüestió vaig triar El extranjero de Carmen de Burgos “Colombine“.
Carmen de Burgos i Seguí (1867 1932) fou una periodista, escriptora, traductora i activista dels drets de la dona. Se la considera la primera periodista professional a Espanya i en castellà per la seva condició de redactora del madrileny Diario Universal el 1906. Va signar amb diversos pseudònims com a Gabriel Luna, Perico el de los Palotes, Raquel, Honorine o Marianela, però el més conegut i el que més li esqueia és el de Colombine que és el personatge femení protagonista de la Commedia dell’Arte, que fa de companya, inspiradora, temptadora, confident i aliada de la resta de personatges.
La figura de Carmen de Burgos, per sort, ha esta prou estudiada i a la Biblioteca del Centre de Documentació de Ca la dona comptem amb completes biografies seves.
La infantesa la va passar a Almeria on la família posseïa terres, mines i també un cortijo. Als setze anys es va casar amb un periodista més gran que ella que tenia en propietat la tipogràfica que imprimia el principal diari de la capital, i això va permetre Colombine de familiaritzar-se amb el món de la premsa des de jove. El matrimoni va durar poc i quan mor el seu fill decideix començar una nova vida independent amb la seva filla. L’any 1895 obté la titulació de mestra d’Ensenyament Elemental Primària i el 1898 la d’Ensenyament Superior. El 1901 obté plaça mitjançant oposició en l’Escola Normal de Mestres de Guadalajara.
Aleshores ja va poder desenvolupar la seva personalitat com a periodista, corresponsal de guerra, escriptora, assagista i traductora amb una extensíssima producció. Va ser parella del també escriptor Ramón Gómez de la Serna i es va relacionar amb Galdós, Blasco Ibáñez, Juan Ramón Jiménez, Julio Antonio, Julio Romero de Torres, Sorolla entre altres.
Malgrat sembla que no li agradava el qualificatiu de feminista va ser de les primeres defensores del paper social i cultural de les dones (El divorcio en España, 1904; La mujer en España, 1906; Misión social de la mujer, 1911.
Amb la seva independència va donar testimoni de llibertat, d’alegria de viure i de republicanisme a favor d’un altre món possible.
Aprofito una informació de la Viquipèdia que serveix per a exemplificar la xarxa entre dones: Carmen de Burgos va tenir una estreta amistat amb l’escriptora portuguesa Ana de Castro Osório. A veure si aquesta relació ens serveix per a saber alguna cosa més del feminisme portuguès.
Sóc conscient que no us dic res de la novel·leta El extranjero, però és que ara tindria feina en contextualitzar-la dins la nombrosa obra de Carmen de Burgos. Però, en canvi, acabo explicant-vos que el venedor de llibres de vell, veient el meu interès per les novel·letes en qüestió, me’n va regalar una altra de la pila, La manzana de Vicente Díez de Tejada. Quan vaig arribar a casa vaig consultar qui era aquest autor que va resultar ser molt interessant sobretot per la seva professió de telegrafista. Tenia una gran anomenada entre els seus companys de professió i el públic en general. Per exemple se sap que l’any 1929 llegia els seus contes per l’emissora Ràdio Barcelona que estava instal·lada al Tibidabo
I com que el fil del saber no té costures, seguint la pista dels telegrafistes m’he trobat amb Consuelo Álvarez Pool, coneguda amb el pseudònim de “Violeta” (1867-1959), que va ser una escriptora, periodista, política, sindicalista, sufragista i feminista espanyola i que va pertànyer a la primera promoció de dones telegrafistes d’Espanya.
Del meu entusiasme per la telegrafia i pels telegrames us en parlaré un altre dia perquè heu de saber que formen part de la meva infantesa quan acompanyava la meva mare a la centraleta de Telégrafos de la Ronda Universitat a posar telegrames al meu pare que era viatjant de comerç per tota la península.
Mercè Otero-Vidal
Professora jubilada i activista feminista
